Les paraules, com les persones, les apreciem, les detestem, ens són indiferents. Com les persones, també, podem no creuar-nos-les mai o no parar d'ensopegar-hi. És el cas del terme terrorisme. Avui fins a la sopa. No sempre ha estat així. El vocable s'encunya amb la Revolució Francesa ("la terreur") i agafa notorietat a partir de la segona meitat del segle XIX, quan el recurs a les bombes es torna decisiu en el combat contra les velles estructures (primer a Rússia, després per tot Europa i Amèrica). Els diccionaris no ens converteixen en filòlegs, però ens ajuden a orientar-nos. Amb el desprestigi de les paraules, que les guerres culturals han posat en circulació, aquests guardians de la lexicografia són més indispensables que mai, sobretot entre nosaltres, que hem fet del bel·licisme en matèria conceptual un acte d'agressió a ultrança.