<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Xavier Masllorens]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/xavier_masllorens/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Xavier Masllorens]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Palestina: el camí cap a la pau]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/palestina-cami-cap-pau_129_5468812.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/62256a2e-a36e-4968-904d-d7c738335dc2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fa només uns dies, el 31 de juliol, la Unió de Comitès de Treball Agrícola de Palestina (UAWC) va denunciar que les forces d’ocupació d’Israel van atacar i destruir el banc de llavors d’Hebron, a Cisjordània, i els seus magatzems, on es preservava tota la diversitat agrícola. Un atac que els camperols dels comitès consideren que atempta contra la identitat palestina, i afecta la seva supervivència perquè “sense llavors no hi ha collites”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Masllorens]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/palestina-cami-cap-pau_129_5468812.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 Aug 2025 16:00:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/62256a2e-a36e-4968-904d-d7c738335dc2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una dona palestina sobre les runes a Gaza, l'onze de maig de 2025.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/62256a2e-a36e-4968-904d-d7c738335dc2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Empreses i drets humans: un llarg camí]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/xavier-masllorens-empreses-i-drets-humans-llarg-cami_129_2605567.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>En l’àmbit de l’economia hi ha dos fets incontestables: que les grans empreses tenen cada cop més poder econòmic, i també més capacitat d’influència política, i que la dinàmica de concentració d’aquest poder és tan forta que està deixant els petits i mitjans productors sense capacitat competitiva, no només en el mercat global sinó també en els mercats locals.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Masllorens]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/xavier-masllorens-empreses-i-drets-humans-llarg-cami_129_2605567.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Dec 2019 18:34:30 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Hem de protegir també els drets dels col·lectius de persones que formen part de la cadena de valor]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La violència com a solució]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/xavier-masllorens-violencia-solucio_129_1291589.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Sota aquest títol provocatiu s’amaga una afirmació contundent: la violència mai forma part de la solució d’un problema, sigui domèstic, social, cultural o polític. Pot tapar algun problema durant un temps, però no n’arregla cap. Així de senzill, i així de clar. I si el monopoli legal de la violència el tenen els estats, l’exercici de la violència per part seva tampoc és mai una solució sinó, com a màxim, un remei immediat per evitar un mal més gran i sempre dins d’uns paràmetres de protecció i de proporcionalitat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Masllorens]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/xavier-masllorens-violencia-solucio_129_1291589.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Oct 2017 17:37:14 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[La unitat per obligació no és unitat, és sotmetiment; la unitat s’ha de construir des del reconeixement de l’altre]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Simplement, no són refugiats]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/simplement-no-son-refugiats_129_1406799.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Diguem les coses pel seu nom. La mal anomenada <em>crisi de refugiats</em> no és més que la fugida massiva, involuntària, provocada i dolorosa de milions de persones de Síria, l’Iraq, el Iemen i -en menor mesura- de Líbia a causa de la guerra, d’Eritrea a causa de la dictadura i la misèria, de l’Afganistan o Somàlia a causa de la inestabilitat política i social endèmica, o d’altres països a causa de la pobresa i l’absència d’oportunitats de gaudir d’una vida digna. Es tracta d’una fugida que, malauradament, no troba refugi definitiu enlloc. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Masllorens]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/simplement-no-son-refugiats_129_1406799.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Feb 2017 18:21:11 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
