En Memòria de Joan Guinovart (1947 -2025).

A començament d’any vàrem posar la primera pedra de l’Antic Mercat del Peix, en el context de la Ciutadella del Coneixement de Barcelona, un complex de recerca on s’investigarà en medicina de precisió, biodiversitat i benestar planetari. Impulsat per la UPF, amb col·laboració del BIST, la UB, la UAB i el CSIC, els investigadors de l’Antic Mercat del Peix treballaran de manera integrada amb totes les institucions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Campus de la Ciutadella de la UPF, el Parc Zoològic, el Museu Nacional de Ciències Naturals i el Barcelonabeta Brain Research Center, el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall.

En un escenari polític on la discrepància és l’estratègia bàsica de supervivència, cal saludar que la reforma de la llei de la ciència, la tecnologia i la innovació (LCTI) s’aprovés sense cap vot en contra. Felicitem-nos: la ciència genera consensos. En aquesta reforma s’apunten lloables propòsits sobre diverses qüestions cabdals. N’esmentaré només quatre, a parer meu d’importància creixent: l’increment pressupostari, els incentius per estimular que les institucions públiques i privades facin més i millor recerca, la reducció de la burocràcia, i l’estabilització del personal científic. La pregunta clau és si aquests propòsits podran traduir-se en fets. Voler serà poder? Vegem-ho.

Són del tot extraordinaris i per definició de perfil esmunyedís, però tant la vida quotidiana com les pàgines de la literatura reserven un espai d’honor als herois modestos. Personatges únics que, com defensa Peter Parker, si desitgessin la glòria no durien màscara. Homes i dones excepcionals que, en paraules de Neil Armstrong, prefereixen ser recordats no per un castell de focs sinó pel llibre de comptabilitat del seu esforç diari. Aquest és el cas de Pere Mir.