Sedició. Insurrecció. Cop d'estat. Traïció a la pàtria. En la seva recerca d'un llenguatge per descriure les protestes al Capitoli, els comentaristes nord-americans recorren a una mena de legalisme extrem. Per demostrar que són progressistes, alguns afegeixen que si els manifestants no fossin de dretes o directament supremacistes blancs, el dispositiu i l'actitud de les forces de seguretat haurien estat d'un altre caràcter. En això últim sembla que tenen raó. El 2011 la policia va detenir 700 manifestants del moviment Occupy Wall Street per ocupar el Pont de Brooklyn. Més recentment, durant les protestes contra l'assassinat de George Floyd, els antiracistes es van trobar amb un mur de tropes de la Guàrdia Nacional bloquejant l'accés al Memorial de Lincoln. Als trumpistes, en canvi, els van obrir el pas perquè ocupessin el Capitoli enmig d'una sessió clau.

Mentre que aquests dies passem més temps a casa que mai, ens manquen garanties que no l'acabarem perdent. El moviment per l’habitatge ha engegat una campanya que exigeix la suspensió del pagament del lloguer amb el lema “Si no cobrem, no paguem”. Existeixen raons de justícia distributiva i racionalitat econòmica de pes que legitimen intervencions sobre el pagament dels lloguers. En aquest article ens centrem sobretot en l’habitatge, però considerem també el cas dels locals de petits comerços afectats per aquesta crisi.

El juny del 2015 Alberto Fernández Díaz va criticar la política en matèria de seguretat del govern d’Ada Colau –llavors acabat d'investir– acusant-la d'atreure "delinqüents, incívics i antisistema". Segons el llavors regidor del Partit Popular, la ciutat s'havia "convertit en xauxa per als que no respecten la legalitat". Per corroborar el seu argument, va assenyalar la presència dels venedors ambulants –la majoria africans– a l'espai públic que envolta alguns dels punts amb més interès turístic de Barcelona.