Aquesta setmana Pedro Sánchez ha anunciat que prohibirà "l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys" en una cimera internacional a Dubai. L’anunci ha aixecat reaccions, de fet tantes que fins i tot Elon Musk, a X, ha titllat Sánchez d’autèntic "totalitari". La reacció de Musk és significativa perquè vol dir que el missatge de fons ha arribat: plataformes tecnològiques, no us permetrem fer més diners a costa de la salut i el benestar dels nostres fills. Per a mi, aquest és el primer missatge que hauria d’arribar arreu. El segon missatge clar és que ens hem equivocat facilitant l’accés indiscriminat a les xarxes socials tan d’hora i cal revertir una situació que fa massa que dura i que té més perjudicis que beneficis. Necessitem un canvi de cultura en la nostra relació amb la tecnologia digital. Les dades de temps d’ús (més de 5 hores diàries) i el seu impacte directe en el desenvolupament dels menors, d’edat d’arribada (mitjana d’11 anys), d’amplificació de conductes com el cyberbulling (25% en nenes i adolescents) o d’accés a continguts inadequats (pornografia i violència extrema a partir dels 10 anys) ens ho demanen a crits.

Ja fa dos mesos que han començat les classes a tots els centres escolars de Catalunya. Aquest curs, amb una novetat: la implementació de la nova normativa que regula la utilització de dispositius mòbils a l’entorn escolar. Era una normativa que fa un any no teníem i que el govern de la Generalitat va aprovar el passat mes de gener, arran de la creixent mobilització social al respecte. Els mòbils estan prohibits a primària i secundària. Això vol dir que aquells centres que no tenien regulat a la seva normativa de funcionament què cal fer quan un alumne treu el mòbil a classe, al descans o en qualsevol altre espai, ara ja ho tenen establert.

Un grup de mares i pares del Poblenou de Barcelona, entre els quals em trobo, vam engegar fa un mes una iniciativa (Adolescència lliure de mòbil) que té per objectiu ajornar l’arribada del mòbil a la butxaca dels nostres fills. Si aquesta iniciativa s’ha estès com la pólvora mitjançant un canal amb més de 10.000 famílies interessades i 154 grups territorials organitzats ja a tot l’estat espanyol, és perquè constatem que ens hem equivocat com a societat. Hem naturalitzat el fet de donar un telèfon intel·ligent als nostres fills en el pas de primària a secundària, una edat en què la gran majoria ni hi estan preparats ni el necessiten. Segons dades de l’INE, el 85% dels nens de 12 a 14 anys tenen un telèfon propi. I hem arribat a aquest punt, després d’anys, perquè crèiem que la tecnologia era neutra. Com a societat hem confiat cegament en les bondats de la innovació tecnològica sense avaluar amb cura les seves conseqüències pel que fa a la salut mental o l’impacte social.

Una mirada a la reacció social derivada de la crisi econòmica del 2008 ens fa palès que la ciutadania va trigar tres anys a entendre què passava i a poder començar a respondre-hi. I mentrestant es va gestar una sortida política per la via de l’austeritat i el rescat bancari que va donar lloc a un greu increment de les desigualtats. No sabem què hauria passat si les mesures haguessin estat unes altres, però com diu repetidament l’economista Branko Milanovic, entre 2007 i 2013 el 80% més pobre a Espanya va veure caure els seus ingressos fins a un 30%, mentre que el 20% més ric els va veure augmentar en els percentils més alts fins al 10%. Espanya ha vist com el nombre de milionaris s’ha multiplicat per 4,7 els darrers deu anys, i ara arriba a les 979.000 persones.