Els nord-americans hem començat una altra guerra a l'Orient Mitjà basada en afirmacions d'intel·ligència dubtoses, i, igual que el 2003, temo que no hem pensat que ens enfrontem a riscos substancials i guanys incerts. El president Donald Trump diu que l'objectiu d'aquesta guerra "massiva i continuada" és ni més ni menys que un canvi de règim: ha promès devastar la força militar de l'Iran, destruir el seu programa nuclear (una altra vegada) i enderrocar els seus líders. Objectius elevats. Però quina probabilitat hi ha que pugui aconseguir tot això, i a quin cost?

El primer senyal d’alerta podrien ser els moviments discrets de Pequín per retirar els actius financers dels països occidentals, que podrien congelar-los en cas d’una guerra. Un segon senyal podria ser l’organització de campanyes patriòtiques a la Xina per demanar als ciutadans que donin sang.

Sempre que escric sobre la guerra a la Franja de Gaza, escolto lectors adolorits que estan d'acord amb mi en la majoria de temes, però creuen que jutjo Israel amb massa duresa. Així que permeteu-me que intenti respondre'ls en els seus propis termes i explicar per què crec que el suport americà a aquesta guerra és una catàstrofe moral i pràctica, i doblement ara que Israel està planejant una altra gran ofensiva al territori.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha bombardejat l'Iran, cosa que podria conduir a una altra guerra a l'Orient Mitjà, i el repte per a Donald Trump serà mantenir-se al marge d'aquest embolic.

Per on començar amb la proposta del president Donald Trump de treure els palestins de la franja de Gaza i que els Estats Units se la quedin i la reurbanitzin?

Vet aquí una ganga esgarrifosa: gràcies a la intel·ligència artificial, ara és possible desenvolupar un virus capaç de matar milions de persones per menys de 100.000 dòlars.

Els nens van marxar de la ciutat ucraïnesa de Balaklia a l'agost per anar a un campament d'estiu gratuït finançat pels ocupants russos, que els van seduir amb regals i seguretat davant dels bombardejos constants. "Els russos van prometre que els nens s'hi estarien dues o tres setmanes i després tornarien", em va dir Nàdia Borissenko, de 29 anys. La seva filla Dària, de 12 anys, és una de les 25 criatures d'aquesta localitat del nord-est d'Ucraïna que van pujar a l’autobús que els va portar al campament.

"Si el Partit Demòcrata vol fer costat a anarquistes, agitadors, revoltats, saquejadors i cremadors de banderes, és cosa seva. Però jo, com a president vostre, no els seguiré el joc. El Partit Republicà seguirà sent la veu dels herois patriotes que vetllen per la seguretat dels Estats Units” — Donald Trump, 28 d’agost del 2020.

Quan a la tardor va aparèixer un vídeo en què Donald Trump feia ostentació de la seves pràctiques d’assetjament sexual, va esclatar la indignació. Però si les paraules de Trump sobre les dones eren ofensives, les seves polítiques són incomparablement més perilloses i poden costar més vides que en qualsevol altre àmbit de l’administració.

1. ¿I quina falta fa l’experiència per ser president?

El 1981, quan Bernie Sanders va guanyar les eleccions a l’alcaldia de Burlington, la ciutat més poblada de l’estat de Vermont, vaig trucar al seu gabinet per veure si en podia treure material per a un article sobre un càrrec electe socialista. Jo treballava a The Washington Post com a becari (no ho vaig pas mencionar, que era becari) i vaig xerrar una bona estona amb l’assistent del seu gabinet que s’havia posat al telèfon.

Tots sabem que el papa Francesc s’interessa molt pels marginats, però ¿us heu adonat que la seva compassió supera la barrera de les espècies? Ha insinuat que els animals aniran al cel i que a la Mare de Déu li fan molta pena els patiments del bestiar maltractat.

El setmanari satíric francès Charlie Hebdo es burla amb mordacitat de persones de tots els orígens i religions. Un dels seus dibuixos mostrava diversos rotllos de paper de vàter marcats amb els noms “Bíblia”, “Torà” i “Alcorà”, i un text explicatiu al costat: “Al lavabo, totes les religions”.