<![CDATA[Ara.cat - Sean Golden]]> 10 <![CDATA['Brexit': un salt al buit?]]>

Una majoria dels votants del Regne Unit han preferit sortir de la Unió Europea. A Escòcia i Irlanda del Nord han votat a favor de quedar-s'hi, igual que tres quartes parts dels joves. La seva “independència” –en paraules del Nigel Farage– podria ser el tret de sortida de la seva pròpia desintegració.

]]> <![CDATA[Tiananmen 2.0]]> Hong Kong no havia tingut mai un règim democràtic. I mai no es va preveure l’elecció directa del seu govern. Aquest filtre electoral no és exclusiu de la Xina: els Estats Units no elegeixen el seu president directament, ni la UE la seva Comissió. Pequín ofereix el sufragi universal per a l’any 2017, però amb candidats vetats. I una nova generació el demana sense condicions.

]]> <![CDATA[Una transformació rècord]]> Des que l’època de “reformes i obertura” va començar a la Xina l’any 1978, el país ha experimentat en temps rècord un fenomen que va durar segles a Europa i a Nord-amèrica: la transformació d’una economia majoritàriament agrícola, amb la major part de la població al camp, a una economia industrialitzada i basada en el comerç, amb una població majoritàriament urbana. Llavors un 80% de la població xinesa era rural. Ara la població urbana supera el 50%.

]]> <![CDATA[Xina-Japó, una tensió històrica i geopolítica]]>

Arreu de la Xina s'estenen les protestes contra la pretensió japonesa d'exercir sobirania sobre unes illes deshabitades que són a l'est de la Xina, al nord-est de Taiwan i a l'oest d'Okinawa. Les protestes coincidien ahir amb l'aniversari d'un malson xinès. El 18 de setembre del 1931 soldats japonesos van sabotejar uns ferrocarrils a la frontera entre Manxúria i la Xina, i en van donar la culpa a "rebels" xinesos. L'incident va servir d'excusa per a la segona guerra sinojaponesa. La primera va ser el 1895, quan el Tractat de Shimonoseki va cedir al Japó l'illa de Taiwan i d'altres, algunes conegudes com a Diaoyu per la Xina, com a Tiaoyutai per Taiwan, com a Senkaku pel Japó i com a Pinnacle per la marina britànica.

]]> <![CDATA[Els comicis més atípics]]> Les eleccions presidencials que se celebren a Irlanda són les més atípiques de la seva història. És un càrrec simbòlic i cerimonial. La Constitució sotmet qualsevol actuació de la presidència al vistiplau del govern. Dos dels 7 candidats representen els partits de l'actual govern, però 4 són independents. El procés electoral és complex. Els votants expressen les seves preferències per ordre per a més d'un candidat. Si cap no guanya la majoria en el primer recompte, es redistribueixen les segones preferències per fer un nou recompte, i així fins que algú tingui la majoria. L'electorat vol castigar els partits tradicionals per la crisi financera. El més probable és que el proper president sigui un empresari (Seán Gallagher), o un laborista històric (Michael D. Higgins), amb l'excomandant de l'IRA a Derry Martin McGuinness en tercer lloc.

]]> <![CDATA[Llibertats, drets i deures al segle XXI]]> La caiguda de les Torres Bessones fa una dècada ha complicat la naturalesa de la llibertat, els drets i els deures al món actual. Societats abans obertes, democràtiques i regides per l'imperi de la llei, davant la necessitat de reforçar la seguretat, van tenir una reacció paradoxal i van reduir la llibertat i els drets tant dels seus propis ciutadans com dels potencials enemics. Les fracassades guerres de l'Afganistan i l'Iraq han augmentat la inseguretat mundial, alhora que els ocupants d'aquests països han perdut autoritat moral a causa del seu comportament. La pràctica autoritzada de la tortura a Abu Ghraib i Guantánamo i la no autoritzada a les presons secretes que formaven part de la política de renditions (detencions clandestines de sospitosos de terrorisme) contradiuen la retòrica dels drets humans que la diplomàcia nord-americana fa servir per criticar la Xina i altres països.

]]> <![CDATA[Com situar Catalunya al mapa]]> Sovint es planteja la qüestió de com fer que Catalunya es consolidi com a nom de marca arreu del món. L'anglès fa la distinció entre brand name (nom de marca) i trademark (marca registrada). La marca ( brand ) fa referència més a una cosa que té a veure amb la fidelitat a un producte determinat que no pas a un simple nom que identifica un producte. Els successius governs de Catalunya han utilitzat estratègies diverses per promocionar Catalunya fora d'Espanya: els casals catalans, ambaixades no oficials, societats de comerç exterior (Copca), les activitats finançades per l'Institut Ramon Llull i les participacions en fires del llibre. I amb tot, Barcelona (més que Catalunya) és coneguda arreu del món sobretot pels Jocs Olímpics i el FC Barcelona, i per Antoni Gaudí i Ferran Adrià.

]]> <![CDATA[La llei de Moore, el turisme xinès i la balança comercial]]> El 1965, Gordon Moore va pronosticar que cada dos anys es duplicaria la capacitat de memòria de la tecnologia informàtica, alhora que el seu cost es reduiria a la meitat. D'això se'n diu llei de Moore (que cal no confondre amb la llei de Murphy).

]]> <![CDATA[Dissidència, resistència i revolució]]> L' any passat Liu Xiaobo va obtenir el premi Nobel de la pau per la seva lluita a favor de la reforma política a la Xina i per haver estat empresonat pel seu activisme polític. Liu Xiaobo és una persona compromesa i valenta, i publica articles en xinès en els quals reclama la creació de partits polítics que puguin competir amb el Partit Comunista i arribar a governar la Xina. D'aquesta manera infringeix les lleis del seu país. Podem no estar d'acord amb aquestes lleis, però, tal com són les coses allà, ell les ha infringit. Liu no té un gran grup de seguidors. No té un moviment social al darrere. Ni la seva protesta personal ni el suport i la publicitat internacional han provocat cap canvi real. El seu és el perfil de la persona independent que de manera individual desafia tot el pes opressiu del sistema i que pateix la persecució del règim; però aquest no és el perfil adequat per a les circumstàncies imperants a la Xina.

]]> <![CDATA[Violència política i democràcia a Irlanda del Nord]]> Les recents eleccions generals a Irlanda del Nord han quedat eclipsades per la mort de Ronan Kerr, un policia catòlic del reformat Servei de Policia d'Irlanda del Nord (PSNI) que va ser assassinat per un grup dissident d'antics membres de l'IRA. Durant pràcticament tot el segle XX, el Cos de Policia Reial de l'Ulster (RUC) va ser una policia gairebé exclusivament protestant, rebutjada per la comunitat catòlica pel seu sectarisme. El nou PSNI és un dels resultats positius del procés de pau a Irlanda del Nord i té prou suport entre la comunitat catòlica perquè els actuals dirigents del Sinn Féin recomanin als catòlics que s'hi incorporin i hi col·laborin. És un canvi molt important. De jove, Martin McGuinnesss, líder del Sinn Féin i antic comandant de l'IRA, i actualment vice-primer ministre d'Irlanda del Nord, en un brutal interrogatori a què el van sotmetre membres de l'antic RUC a causa de les seves activitats relacionades amb l'IRA, els va avisar que algun dia ell seria el seu cap. Això s'ha fet realitat.

]]> <![CDATA[Causes i paradigmes en un món postoccidental]]> Segons l'anàlisi de la història de l'economia mundial efectuada per Angus Maddison, el 1820 la Xina representava el 33% del PIB mundial, mentre que els percentatges de l'Europa occidental, l'Índia i els EUA eren el 17%, el 16% i el 2% respectivament. A mitjans del segle XX, aquesta situació s'havia invertit totalment: els EUA representaven el 27%; l'Europa occidental, el 26%; la Xina, el 5%; i l'Índia, el 3%. Els pronòstics de Maddison per al 2030 preveien el ressorgiment de les potències asiàtiques: la Xina representaria el 18%; els EUA, el 18%; l'Europa occidental, el 13%; l'Índia, el 10%.

]]> <![CDATA[Irlanda, Gal·les i la sobirania de les nacions petites]]> Fa dues setmanes a Irlanda hi va haver unes eleccions generals que van posar fi a les tendències de vot que havien caracteritzat el segle anterior. La setmana passada es va celebrar a Gal·les un referèndum per la instauració d'una assemblea nacional. Sis nacions s'enfronten ara en una de les competicions de rugbi més famoses. Tots aquests esdeveniments estan relacionats amb la sobirania de les nacions petites. Dos dels rivals, França i Itàlia, són estats nació reconeguts; els altres quatre no. Anglaterra, Escòcia i Gal·les formen la Gran Bretanya, però juguen com a nacions separades en les competicions internacionals, i la Gran Bretanya no és un estat nació. Irlanda juga a rugbi com una nació unida, però les lleis internacionals no la reconeixen com a tal. El Regne Unit com a estat nació inclou la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, perquè els vint-i-sis comtats de la República d'Irlanda no inclouen els sis comtat d'Irlanda del Nord.

]]> <![CDATA[Les universitats i l'economia a l'Àsia i a Europa]]> El debat sobre la gestió i el finançament de les universitats catalanes s'ha d'abordar des d'una perspectiva internacional. Un informe recent de l'OCDE sobre el paper de l'ensenyament superior en el desenvolupament de Catalunya critica l' statu quo i proposa al govern espanyol i al català, i també a les universitats, una sèrie d'innovacions per potenciar la importància estratègica dels estudis superiors. La European University Association (EUA) ha publicat un estudi sobre l'impacte de la crisi econòmica en les universitats europees. L'Asia Europe Foundation de Singapur ha organitzat una sèrie de tallers d'experts en què s'ha fet una anàlisi comparativa de la situació d'Àsia i Europa, i fa poc n'ha publicat els resultats i recomanacions.

]]> <![CDATA[Economies d'escala i les comparacions amb la Xina]]> Ara que la Xina ha decidit invertir a gran escala en l'economia espanyola, convindria saber com són les veritables dimensions de l'imperi més longeu de la història. La Xina és la segona potència econòmica mundial en xifres absolutes. Tanmateix, en termes del PIB per càpita, la Xina és un dels països més pobres del món, al mateix nivell que Angola o el Congo.

]]>