Aquesta setmana Anthropic ha presentat una IA que ha decidit no vendre perquè la considera massa perillosa; Meta ha llançat el primer model tancat de la seva història i ha abandonat el compromís amb el codi obert que havia predicat com una obligació moral, i OpenAI prepara el GPT-6 mentre un reportatge periodístic posa al descobert pràctiques molt qüestionables del director. Tots tres junts dibuixen el retrat d'una indústria en cursa sense frens, incapaç d’autogovernar-se o gens interessada a fer-ho.

Quan obres l'aplicació mòbil per demanar un taxi, quan pagues amb targeta o quan mires una sèrie a Netflix, aquestes aplicacions no funcionen de manera aïllada. Darrere hi ha una xarxa invisible d'infraestructures digitals: les API (interfícies de programació d'aplicacions). Són la rebotiga digital que fa funcionar l'ecosistema mòbil, i sense elles el 80% de les aplicacions actuals deixarien de funcionar.

Ha estat, segurament, la pitjor setmana de Mark Zuckerberg des de la fundació de Facebook. El magnat ha hagut d'anunciar el desmantellament del seu metavers en realitat virtual, després d'haver cremat 80.000 milions de dòlars en una aposta que el públic ha rebut amb indiferència. Mentre Meta fa un gir desesperat cap a la IA per salvar els mobles, el front judicial li ha obert una via d'aigua que amenaça tot el model de negoci de les xarxes socials. Dos jurats dels EUA han dictat sentències que consideren Meta i YouTube responsables directes de dissenyar productes deliberadament addictius.

Mark Zuckerberg ha posat punt final a la versió de realitat virtual d'Horizon Worlds, la plataforma que havia de ser la porta d'entrada al seu metavers. Ho va anunciar dimarts passat als fòrums oficials de Meta i amb correus electrònics als usuaris. No és cap sorpresa: és la liquidació formal d'un projecte que portava anys agonitzant i que mai no va superar els 300.000 usuaris mensuals actius; una xifra ridícula per a una empresa que acull 3.000 milions d'humans a les seves plataformes.

Quan els bombers combaten un incendi forestal a les Gavarres o els Mossos fan una intervenció en un túnel d’autopista, no fan servir el mòbil, sinó ràdios connectades a Rescat, la Xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya: propietat de la Generalitat, operada i mantinguda per Cellnex Telecom, i dissenyada per no fallar ni quan marxa la llum.

El binomi IA/telecos

En un dels passadissos del pavelló 2 hi ha un anunci on posa "Sense mòbils no hi ha IA", i és ben veritat. Dos temes destacats d’aquesta edició són IA per a les xarxes i xarxes per a la IA. En el primer, es tracta d’optimitzar i rendibilitzar el funcionament de les telecomunicacions, sigui apagant i encenent segments segons demanda o confiant als algoritmes l’atenció al client. A l’estand de Google Cloud vaig veure una demostració del tauler de comandament de la firma Amdocs sobre cada abonat de mòbil que veu un supervisor humà quan truquem a la companyia rondinant per la nostra tarifa, i les eines que tenen a l’abast per decidir si ens fan o no una rebaixa són impressionants. En el segon àmbit, l’increment d’ús de la IA generativa està obligant a canviar l’arquitectura de les xarxes: fins ara, el 90% dels bits que hi circulen ho fan en sentit de baixada, cap al nostre terminal; les telecos ja treballen en un escenari en què la proporció sigui de 60 (baixada) a 40 (pujada). Només una pista: Huawei preveu que el 2035 hi haurà 900.000 milions d’agents d’IA fent coses a la xarxa, un centenar per cadascun dels 9.000 milions d’humans.

]]>

Aigua connectada

El primer dia del MWC, a l’accés sud de la Fira Gran Via, tots els congressistes podíem recollir una ampolla patrocinada per Agbar que durant la visita hem pogut anar reomplint en les 30 fonts d’aigua de l’aixeta que hi ha repartides pel recinte. Els objectius són facilitar la hidratació, afavorir el consum de proximitat i reduir la generació de residus –tot i que en alguns estands insisteixen a oferir-te aigua embotellada–. L’empresa d’aigües també ha distribuït unes quantes ampolles reutilitzables més sofisticades, amb un xip NFC dins del tap que quan hi acostes el mòbil et mostra un mapa de les fonts que tens més a prop. Seria fins i tot millor si anés comptant quantes vegades la reomples, evitant la tediosa operació d’enregistrar-ho a la nostra aplicació habitual de salut. Sigui quin sigui el seu model d’ampolla, el que molts visitants no saben és que les fonts esmentades estan interconnectades i enregistren el consum d’aigua, en un cas poc visible de l’anomenat internet de les coses. De fet, Vodafone ha aprofitat el MWC per presumir dels 16 milions de dispositius que té actius a l’Estat. A banda de moltes balises V16, més d’1,8 milions d’aquests objectes connectats són precisament comptadors d’aigua.

]]>

L’estand de les pantalles rares

Més enllà de la plaga dels robots humanoides i dels cotxes elèctrics de Xiaomi, si al MWC hi ha un estand fotogènic és el de Lenovo i Motorola. Enlloc trobareu tants ordinadors de formats estranys, sobretot portàtils: que s’estiren automàticament cap amunt per mostrar una pàgina completa, o a banda i banda per donar més espai als videojocs. Pantalles desenrotllables que, per cert, són fabricades per Samsung Display. Lenovo també exposa al MWC un portàtil amb dues pantalles interiors, una de les quals amb efecte tridimensional, i un model doblement modular: té una pantalla exterior separable que funciona com a tauleta, combinada amb el teclat també extraïble, i ports de connexió intercanviables per a quan no cal un USB-C, però es necessita un HDMI. Motorola, la marca de mòbils de Lenovo, ha anunciat a Barcelona un telèfon intel·ligent des-googlitzat que fa servir el sistema operatiu alternatiu GrapheneOS. La cosa té un petit toc de venjança, perquè Motorola Mobility va ser entre 2012 i 2014 propietat de Google, que se’n va desfer sense contemplacions per substituir-la per la marca pròpia Nexus (ara Pixel).

]]>

Els satèl·lits estan de moda.

Una tradició del MWC era el debat dels dilluns entre els consellers delegats de les quatre grans operadores europees, que tenia el valor afegit de la paritat entre gèneres. En aquesta edició s’ha trencat: a la tarda, Marc Murtra de Telefónica i Tim Höttges de Deutsche Telekom han repetit la cançó de l’enfadós, i han exigit als reguladors europeus un millor tracte que afavoreixi la concentració en grups més grans. Segons Murtra, és imprescindible per a la sobirania del continent, perquè es peca d'ingenu si es creu que els EUA i la Xina ens proporcionaran d’aquí a deu anys els seus models d’IA més avançats. Höttges ha introduït un element inèdit: ha reclamat als estats que apostin pels serveis digitals de les telecos europees, en comptes d’optar pel camí fàcil de contractar-los als hiperescaladors ianquis. Christel Heydemann (Orange) i Margherita Della Valle (Vodafone) s'han reunit el matí, i Della Valle ha anunciat una aliança amb Orange i Telefónica per desplegar conjuntament cobertura via satèl·lit capaç de competir amb l’Starlink d’Elon Musk, que a la tarda ha anunciat que començarà a difondre alertes d’emergència en llocs sense cobertura. GSMA Intelligence diu que el 80% dels operadors mòbils ja tenen acords amb alguna xarxa de satèl·lits per complementar el servei en zones sense cobertura.

]]>

Honor s’entén amb Apple.

La marca xinesa de dispositius ens va entretenir amb l’inevitable robot humanoide fent acrobàcies sobre l’escenari en companyia de ballarins humans. Molt més interessant va ser la presentació de l'smartphone plegable Magic V9, tota una exhibició de tecnologia que la marca va posar en context comparant-lo amb rivals de tota mena, però sobretot amb aparells d’Apple, i assegurant que, desplegat, té més autonomia que un iPad, i que la densitat d’energia de la bateria supera la d’un cotxe elèctric. Tot i la competència, Honor presumeix que el Magic V9 pot intercanviar arxius amb els iPhones amb la mateixa facilitat que ofereix el sistema AirDrop i la tauleta MagicPad 4 pot fer de segona pantalla d’un MacBook. En matèria d’imatge, Honor vol anar més enllà de les aliances d’altres marques xineses amb fabricants alemanys d’òptica com Hasselblad, Leica i Zeiss, i ha anunciat un acord amb l’americana Arri de càmeres de cinema.

]]>

El Mobile World Congress (MWC) no ha estat mai una fira de telèfons. Ho és de telecomunicacions: els congressistes que omplen els pavellons de la Fira de Gran Via venen a parlar de xarxes, d'espectre radioelèctric, de fusions i d'infraestructures, no de mòbils. Aquests són només la part fotografiable d'un congrés on la indústria de la connectivitat global intenta posar-se d'acord sobre qui paga, qui guanya i qui mana. Enguany, en el 20è aniversari del MWC a Barcelona, els grans temes es repeteixen: connectivitat via satèl·lit, intel·ligència artificial (IA) aplicada a les xarxes, desplegament del 5G Advanced i consolidació entre operadores europees: Orange, Deutsche Telekom, Telefónica i Vodafone presentaran conjuntament la primera infraestructura federada paneuropea de computació a la perifèria (edge) del núvol d’internet. Els n’aniré parlant en les meves cròniques diàries del MWC a l’ARA.

]]>

El consell de ministres va decidir dimarts passat que ja n'hi ha prou: després de mesos veient com les eines d'intel·ligència artificial de les grans tecnològiques es convertien en generadors automàtics de pornografia infantil, el govern espanyol ha ordenat a la Fiscalia General de l'Estat que investigui X, Meta i TikTok per possibles delictes d'abús sexual de menors. Que ningú no digui que no els havien avisat: quan els usuaris de Grok, la IA d'Elon Musk, van crear 3 milions d'imatges sexualitzades en 11 dies –23.000 de les quals mostraven menors–, potser algú a Silicon Valley hauria pogut sospitar que la cosa no anava bé.

]]>

Si algú dubtava encara que la intel·ligència artificial és el nou camp de batalla del tecnocapitalisme, la Super Bowl LX ho confirma. La quarta part dels seixanta-sis anuncis emesos durant el partit de diumenge passat tenien la IA com a protagonista. A vuit milions de dòlars cada 30 segons, les empreses digitals van convertir l'emissió de TV més vista dels EUA en una competició paral·lela per vendre'ns un futur molt més brillant a la pantalla que en la realitat.

]]>

Tot i tenir lloc en plena era digital, el congrés Integrated Systems Europe (ISE) té un caràcter inequívocament analògic. No només perquè has d’entrar-hi amb la credencial impresa en paper –ara que gairebé a tot arreu pots ensenyar un codi QR a la pantalla del telèfon–, sinó, i sobretot, perquè el que s’hi exposa cal experimentar-ho físicament: les pantalles s’han de veure i els altaveus s’han d’escoltar.

]]>

Un majordom d'intel·ligència artificial (IA) gratuït ha revolucionat aquests dies el repositori de codi obert GitHub, ha disparat les vendes de Mac Mini arreu del món i ha provocat que Anthropic –l'empresa del xatbot Claude– li exigís un canvi de nom. El fenomen ClawdBot, ara rebatejat com OpenClaw, representa el salt definitiu dels xatbots que "diuen coses" als agents d'IA que "fan coses" al teu ordinador. El problema és que els investigadors de seguretat han trobat centenars d'instal·lacions exposades a internet, amb credencials visibles i accés complet als ordinadors dels usuaris.

]]>

En el procés de renovació de l’emblemàtic estadi del Barça, el protagonisme se l’ha endut l’obra civil, no sempre exempta de polèmica. Però a sobre de les bigues i el formigó del nou Camp Nou, l’entitat està desplegant també una sofisticada infraestructura tecnològica, tant per millorar l’experiència dels espectadors en els dies de partit com per donar suport al model de negoci del futur Espai Barça. He demanat a les responsables tècniques del club, que és una mitjana empresa amb 1.500 empleats distribuïts entre diverses seus, que m’expliquin les noves instal·lacions audiovisuals, de telecomunicacions, d'anàlisi de rendiment esportiu i d'operacions del recinte.

]]>

Les empreses i organismes que pateixen robatoris de dades han desenvolupat un discurs consolador: "Ho hem detectat, hem tapat el forat de seguretat i no tornarà a passar". El problema és que aquest mantra ignora una realitat incòmoda: un cop les dades han estat extretes, és gairebé impossible aturar la seva difusió a la web fosca, on poden circular durant anys. Repassem tres incidents –dos dels quals molt recents, Endesa i Spotify, i un de més antic, el Consorci Sanitari Integral (l'entitat que inclou l'hospital Broggi de Sant Joan Despí)– com a exemples diferents d'aquesta crisi permanent i els esforços corporatius per reduir l’impacte reputacional.

]]>

Cada gener, mentre aquí desemboliquem amb il·lusió els regals de Reis, a Las Vegas té lloc la CES (Consumer Electronics Show), una de les tres grans fires mundials d’electrònica de consum. Com que ja donem per suposats els televisors gegants, els ordinadors portàtils amb pantalles enrotllables –el Legion Pro Rollable de Lenovo es desplega fins a 23,8 polzades–, els cotxes hiperconnectats i la invasió de la IA, centrarem la crònica en un recull de les andròmines més originals, sorprenents i estranyes que s'han pogut veure en l'edició 2026 de la CES, que va tancar portes divendres.

]]>

L'any que acabem d'encetar també es presenta com un període de transformació tecnològica accelerada. O això diuen, un cop més, els gabinets de comunicació de les empreses del sector. Després de comprovar que els pronòstics de fa un any s’han anat complint, toca posar-los al dia per al 2026.

]]>

Cada any dediquem l'últim Dígits i andròmines a recordar breument, amb motiu de la seva mort, personalitats que sovint no arriben a la categoria de celebritats però han deixat un llegat destacat en el camp tecnològic. Aquesta és la selecció d'un 2025 que ja s'acaba.

]]>