<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - David Cirici]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/david_cirici/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - David Cirici]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Una bona ex]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/familia/custodia-compartida-invent-meravellos_1_4565820.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1c9b664f-0d02-4005-a627-28ecdc87e0dd_16-9-aspect-ratio_default_0_x758y131.jpg" /></p><p>Jo tenia una família feliç, de les que tenen conversa i riuen als restaurants, i sempre m'havia inquietat veure algun pare separat, o potser vidu, sense afaitar i en companyia de dos fills adolescents menjant en silenci. Quan em vaig separar vaig tenir por de convertir-me en un d'aquests pares que, sense la parella, se senten incòmodes amb els seus propis fills. Pobres pares que se senten observats quan van a buscar els nens a l'escola. O quan fan cua al cinema. Potser també formaven part d'una família que reia, i ja no riuen, i parlen poc, i no es miren, i fins i tot treuen el mòbil. Al principi em feia por ser un d'aquests pares, i que els fills comparessin, i que la preferència per un progenitor o per l'altre es fes evident, i que no s'animessin a passar un cap de setmana amb mi a la muntanya o al mar. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/familia/custodia-compartida-invent-meravellos_1_4565820.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 06 Dec 2022 07:00:53 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1c9b664f-0d02-4005-a627-28ecdc87e0dd_16-9-aspect-ratio_default_0_x758y131.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[criatures 8 octubre tema Portada ( portada) Divorci]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1c9b664f-0d02-4005-a627-28ecdc87e0dd_16-9-aspect-ratio_default_0_x758y131.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La condició bàsica perquè la vida del separat amb nens pugui ser tan feliç o més que la de l'ajuntat és poder comptar amb un bon ex o una bona ex]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El toc de les TIC]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/toc-tic_129_4428265.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Ja ho sabem, i ho confirma l'estudi que ha publicat Unicef sobre la influència de les TIC en els adolescents: s'hi passen moltes hores. El 30% superen les tres hores. I fins a la meitat dels adolescents, les cinc hores durant els caps de setmana. Però siguem seriosos: bona part dels temors que els adults tenen davant els usos que els adolescents fan de la xarxa, venen del caràcter privat del que s'hi diuen, del que hi pengen i del que hi veuen. Crec que el temor és excessiu perquè aquest estudi també deixa clar que els adolescents busquen i troben a la xarxa alegria i rialles, pura diversió i entreteniment. Les activitats que podrien ser preocupants, com ara el joc, l'assetjament o la pornografia, són força marginals.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/toc-tic_129_4428265.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Jul 2022 22:41:43 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els alumnes que no es banyaran a la platja]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/alumnes-no-banyaran-platja_129_4411834.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Sempre he cregut que la gràcia dels centres públics és la diversitat. Però hi ha diversitats que no tenen cap gràcia. Hi ha alumnes que al juliol aniran de viatge a Bostwana, després passaran uns dies a Formentera i a l'agost s'instal·laran a casa els avis, a Cadaqués. I n'hi ha que es quedaran a casa i ajudaran els pares despatxant al basar familiar. Als qui hem viscut l'època en què les carreteres començaven a omplir-se de cotxes utilitaris i les nostres costes de casetes i apartaments, la idea de les vacances ens semblava universal. Als anys vuitanta, una segona onada de progrés també ens va fer pensar que tothom podia anar a Eurodisney i passar l'estiu a Salou. No cal dir que les vacances, per a les criatures, són uns mesos molt importants d'aprenentatge, d'experiències, d'emocions i relacions. La meva infantesa són més els boscos, el riu, el mar, la muntanya, la bicicleta i els primers petons mentre ballàvem amb un tocadiscos de piles que no pas les classes escolars.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/alumnes-no-banyaran-platja_129_4411834.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Jun 2022 08:11:20 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tocats per l'Esperit Sant]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/tocats-esperit-sant_129_4399464.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Una noia de 17 anys, filla d'una amiga meva, m'explica una experiència ben curiosa. Ha assistit a la cerimònia de confirmació d'una companya i ho ha trobat tan sorprenent, tan estrany i tan absurd, que no se'n sabia avenir. La noia, gens avesada a assistir a cerimònies religioses, em diu que, com que la seva àvia és molt creient, ha mirat de fer l'esforç d'entendre els missatges del capellà. Volia descobrir alguna revelació, algun missatge profund, una espiritualitat que li fes més comprensible en què consisteixen les creences de la seva àvia. No hi ha trobat res d'això. Només frases incomprensibles, amb paraules per a iniciats. El mossèn deia: "Amb la confirmació se'ns dona l'Esperit Sant, que ens omple i ens fa més semblants a Jesús". A la filla de la meva amiga, tot això li semblava un deliri col·lectiu. "Què és l'Esperit Sant? Per què no aprofiten que tenen l'església plena –em deia– per mirar de dir alguna cosa que arribi a la gent? Alguna cosa que et faci pensar, que et convenci i et faci descobrir què proposen. Quin és el do de Déu que rebem en ser confirmats? Què vol dir ser testimonis de Jesucrist?" </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/tocats-esperit-sant_129_4399464.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jun 2022 08:32:23 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Immersos en la immersió]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/immersos-immersio_129_4384907.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Escric aquest article quan encara no sabem si la nova llei sobre l'ús del català a l'escola s'acabarà aprovant. El més probable, després del filibusterisme parlamentari que hem vist aquests dies, és que la cosa s'allargui. Com que ja no sou a temps de canviar les criatures d'escola, ja us ho trobareu. De totes maneres, amb la nova llei tampoc sabríeu què farà el centre d'ensenyament dels vostres fills durant el curs que ve. Certament, la nova llei no parla del famós 25% decidit pels altíssims tribunals. Però diu que la presència concreta de cada llengua ha de tenir en compte la situació sociolingüística dels centres i l'entorn, i que s'han de valorar els objectius de normalització lingüística a partir, només, de criteris pedagògics. Però la situació sociolingüística, com es traduirà en hores de català i castellà? Em sembla que no tothom té la mateixa idea de cap a on s'ha d'anar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/immersos-immersio_129_4384907.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Jun 2022 07:10:19 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobre el 25%]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/25-castella-escola_129_4370996.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El debat polític sobre la qüestió de la immersió lingüística em sembla tan absurd i tan allunyat de la realitat que dedueixo que són ben pocs els diputats i alts càrrecs que s'han dedicat a estudiar amb deteniment què passa als centres d'ensenyament. Pitjor encara: saben què hi passa, però els interessa debatre i barallar-se els uns amb els altres per treure'n un benefici polític que a aquestes alçades, amb els problemes profunds que tenim com a país, resulta incomprensible. D'aquesta manera, els uns es presenten com a grans defensors de la llengua per convertir els altres en una colla de botiflers. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/25-castella-escola_129_4370996.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 May 2022 18:00:46 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dels parcs al TikTok]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/dels-parcs-tiktok_129_4355161.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Segons un munt d'articles i comentaris a la xarxa, ara el perill és TikTok, aquesta xarxa social xinesa en què les nostres criatures pengen vídeos breus amb les ximpleries que se'ls acudeixen i exhibeixen els seus cossos. Aquests articles parlen, entre altres, del perill que els pedòfils se n'aprofitin per connectar emocionalment amb els nens i poder-ne abusar. Parlen de l'accés a continguts inadequats. Parlen del perill mortal que poden representar alguns reptes que es tornen virals, com ficar-se dins una bossa d'escombraries i buidar-ne l'aire amb una aspiradora. O ens expliquen que s'ha demostrat la disminució de la capacitat d'atenció de les criatures que s'hi enganxen més de 45 minuts al dia. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/dels-parcs-tiktok_129_4355161.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 May 2022 18:00:12 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els insuportables grups de Whatsapp]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/insuportables-grups-whatsapp_129_4339198.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Amb el bon temps, i ja sense mascaretes, més relaxats, tornarem a veure grups de pares i mares conversant animadament en un parc mentre les criatures juguen. Així, amb una mica de sort, s'aniran diluint i tancant els grups de whatsapp que, durant la pandèmia, s'han anat escampant entre pares i mares d'alumnes com una segona plaga. Més d'un lector deu saber de què parlo. Amb tota la bona intenció, hi ha gent molt motivada que va demanant els telèfons de tothom i munta un grup que ben aviat es converteix en un malson. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/insuportables-grups-whatsapp_129_4339198.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Apr 2022 17:00:03 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Amors prohibits]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/amors-prohibits_129_4321814.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>He anat veure <em>L'Oreneta</em> a La Villarroel, una obra de Guillem Clua que, més enllà d'altres temes secundaris, se centra en la infelicitat que provoca una mare pel fet de no acceptar l'orientació sexual del seu fill. Em va semblar un text previsible, gairebé d'ofici, com si volgués educar-nos sobre un tema que el públic que va al teatre ja té superat. Però segur que l'autor tira d'experiències personals o de persones que coneix, i jo mateix conec pares infeliços que han fet també infeliços els seus fills quan han sabut que eren gais o lesbianes. És cert que hi ha pares i mares que segueixen fidels als impediments que, durant mil·lennis, han fet impossible –o l'han condemnat a la clandestinitat– l'amor entre persones del mateix sexe o d'ètnies, religions o condicions socials diferents. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/amors-prohibits_129_4321814.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 Apr 2022 18:00:19 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La bona feina dels mestres]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/bona-feina-dels-mestres_129_4306586.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>He de dir que no vaig acabar d'entendre la vaga de docents d'ara fa uns dies. Més que res, perquè els arguments que donaven eren tan diversos que no semblaven les reivindicacions d'un col·lectiu, sinó de molts. Potser aquesta és la qüestió: que no és el mateix ser professor de secundària en una escola on van els fills de les classes altes que exercir de mestre de primària en una escola d'un barri amb rendes baixes i famílies amb problemes. Per a mi, aquests últims es mereixen tota l'atenció. La seva feina és d'un valor immens. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/bona-feina-dels-mestres_129_4306586.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Mar 2022 20:00:25 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Parlem de la guerra]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/parlem-guerra_129_4292547.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>A la xarxa hi ha força articles que aconsellen sobre com parlar de la guerra a les nostres criatures. Són consells raonables, amb la intenció d'alleujar l'angoixa que puguin patir els més petits. Amb els grans, la cosa es complica. Hi ha qui diu que convé dir als nois qui són els bons i qui són els dolents. Potser sí que els pares tenim dret a fer saber als nostres fills quina és la nostra opció, i assenyalar la nostra preferència pels uns o els altres en cas de conflicte, de la mateixa manera que molts pares ho fan amb els equips de futbol. Vull dir, amb la mateixa frivolitat. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/parlem-guerra_129_4292547.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Mar 2022 20:00:17 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Deixes que vinguin a follar?]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/deixes-vinguin-follar_129_4275849.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>¿Hem de deixar que els fills portin la parella a casa i dormin junts? Aquesta pregunta sol obrir un debat, relativament freqüent, en què tothom vol tenir raó però ningú els l'acaba de donar del tot. Hi ha qui no s'ho vol ni plantejar. No ho permet de cap de les maneres, i tampoc vol saber, ni imaginar, ni preguntar què fan els seus fills i, sobretot, on ho fan. Només faltaria això! </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/deixes-vinguin-follar_129_4275849.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 24 Feb 2022 11:07:01 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La transgressió de llegir]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/transgressio-llegir_129_4259730.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Correspon als més joves alliberar-se dels costums i principis morals que els limiten la llibertat. N'hi ha que s'acontenten amb les petites transgressions de la música, la manera de vestir, les drogues o el sexe. Però és evident que eren més transgressores la música de rock i la manera de vestir dels anys 60 que no pas cap de les propostes del segle XXI. Les drogues són bàsicament evasives i, finalment, alienants. I el sexe ja ha fet la seva petita revolució, i ara no resulta gaire transgressor ni follar en un tren amb un desconegut ni fer-ho amb un company de classe al llit dels pares.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/transgressio-llegir_129_4259730.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Feb 2022 19:00:37 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els besavis, inventors del futur]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/besavis-inventors-futur_129_4245578.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>En altres temps les criatures entraven en contacte, a través dels avis i els besavis, amb els records d'un passat que, als joves, tan aviat els semblava terrible com els sorprenia o feia riure. Els besavis parlaven de guerres terribles, d'epidèmies devastadores, de malalties sense cura. Però també de més contacte amb la natura i d'una vida més tranquil·la a les ciutats. El seu era un món més rural, més ingenu i, sobretot, amb moltes menys coses a l'abast. Amb mancances que, als joves, els semblaven impossibles de suportar. Les criatures han tingut, des de sempre, un tast de les coses bones i dolentes del passat a través dels més grans.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/besavis-inventors-futur_129_4245578.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Jan 2022 19:00:30 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tothom amb la mateixa joguina?]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/tothom-mateixa-joguina_129_4232910.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Pocs dies abans de Reis alguns noticiaris de TV destacaven el fet que una determinada joguina fos un èxit de vendes, s'hagués exhaurit a totes les botigues i hi hagués una mena de mercat paral·lel per comprar-la amb el preu triplicat. A TV3, el periodista que ho explicava duia a les mans la joguina en qüestió i en mostrava alegrement la marca. ¿Per què molts periodistes consideren noticiable que una joguina, un llibre o un espectacle tingui èxit comercial? Certament, les xifres de vendes són una dada objectiva. En canvi, la qualitat didàctica és més subjectiva i, per jutjar-la, s'ha de tenir criteri. Però com que tenir criteri és més complicat que comptar joguines venudes, el periodista opta pel que li és més senzill. Per desgràcia, això mateix fan de vegades els Reis d'Orient que, il·luminats per la notícia de la tele, compren la joguina exitosa i s'estalvien de pensar-hi més. Això mateix passa amb els llibres, el teatre, el cinema i tants altres productes culturals: es confon l'èxit amb la qualitat. Quedi clar que no és que no hi hagi productes culturals de bona qualitat que, a més a més, siguin d'èxit, però no hi ha gaire relació entre una cosa i l'altra. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/tothom-mateixa-joguina_129_4232910.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 14 Jan 2022 20:00:46 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El silenci protegeix els assetjadors]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/silenci-protegeix-assetjadors_129_4222902.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Sempre que he tingut ocasió de parlar amb nois i noies que han estat víctimes d'assetjament escolar, he constatat que el problema s'acaba resolent perquè les víctimes han canviat d'escola o han iniciat els seus estudis universitaris. En general, més enllà del sermó d'algun professor a tota la classe, sense massa conseqüències per als culpables, no hi ha hagut una intervenció contundent dels centres escolars: els fets no han transcendit a la premsa, i encara menys a la justícia. A la policia catalana només li consten un centenar aproximat de casos per any, quan alguns informes situen entre un 15 i un 20% els alumnes que l'han patit. L'assetjament escolar, amb excepcions, es continua tractant com quan jo anava a l'escola: aleshores es considerava un fet corrent que alguns alumnes patissin les burles i el menyspreu dels companys, que els pispessin l'estoig dels llapis, els agredissin o els acusessin d'alguna cosa injustament. Aleshores fins i tot els pares solien pensar que els havia sortit una criatura dèbil que encara havia d'aprendre a anar per la vida. Recordo que algun company de classe havia anat a judo per aprendre a defensar-se dels altres!</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/silenci-protegeix-assetjadors_129_4222902.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Dec 2021 19:00:23 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A veure en què us els gasteu]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/veure-us-gasteu_129_4208521.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Estic convençut que el millor que es podria fer per la llengua i la cultura del país seria imitar els danesos i crear una institució dedicada a la promoció de la producció audiovisual amb un pressupost com el d'aquell país, de 80 milions d'euros, en lloc dels 15 que hi destinem. La raó és ben senzilla: necessitem que el públic més jove connecti amb productes en català, i que s'hi sentin atrets els qui no el tenen com a llengua habitual. Els danesos, amb una llengua molt menys amenaçada que la nostra, ho han fet per raons semblants: promoure una llengua minoritària, prestigiar-la, i no cedir davant de l'abassegador domini de l'anglès en el món audiovisual.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/veure-us-gasteu_129_4208521.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Dec 2021 20:00:39 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Crims' o Mercè Rodoreda?]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/crims-merce-rodoreda-quina-literatura-s-ha-de-llegir-escola_129_4192834.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El vespre que Carles Porta rebia el Premi Ondas al millor programa de ràdio, <em>Crims,</em> un periodista li preguntava per la versió en llibre del mateix programa: "¿Espereu que sigui tan exitós com el programa?" La resposta de Carles Porta em va semblar al·lucinant. Amb la seva veu didàctica, de mestre, va respondre que el llibre començava a ser una lectura recomanada als centres d'ensenyament, perquè resulta molt atractiu per als més joves. “Es tracta que els nois i noies llegeixin, i hi ha professors intel·ligents –cito de memòria perquè no he trobat aquest tall d'entrevista a la xarxa– que ja han descobert que als nois els atrapa molt més <em>Crims </em>que, posem per cas, la Mercè Rodoreda, que és una gran escriptora però que no connecta tant amb ells”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/crims-merce-rodoreda-quina-literatura-s-ha-de-llegir-escola_129_4192834.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Dec 2021 19:00:24 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Angoixats pel canvi climàtic]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/angoixats-pel-canvi-climatic_129_4178469.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Tots els mitjans parlen ja de l'ansietat climàtica que pateixen molts dels nostres fills. Però no és cap patologia específica. És comuna en les preocupacions per esdeveniments futurs, tant en l'àmbit de les relacions socials com en l'àmbit acadèmic o qualsevol altre.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/angoixats-pel-canvi-climatic_129_4178469.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Nov 2021 19:00:47 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Instagram no en té la culpa]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/instagram-no-culpa_129_4165211.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Diuen que Instagram altera l'autoestima dels nostres adolescents. El <em>Criatures</em> s'ha fet ressò, com tantes altres publicacions, d'un estudi que diu que aquesta xarxa social fa que les noies descontentes amb el seu cos encara se sentin pitjor per culpa de la xarxa. La qüestió és si la culpa és d'Instagram o del sistema de valors que ha convertit la xarxa en el que és. Si Instagram és una xarxa per exhibir els valors més superficials i consagrar la banalitat, és perquè bona part de la societat es mou en aquests paràmetres. En funció de les preferències i dels amics virtuals de cadascú, podem veure gent que hi exhibeix el seu físic, els seus viatges exòtics, els seus gossos, la porcella, el sushi o els calçots que s'han menjat, i les ungles dels peus pintades de vermell amb el mar al fons; o podem seguir gent que penja textos que els han commogut, portades de llibres que consideren interessants, fotografies de concerts que els han agradat. Però si en poguéssim veure tots els continguts, suposo que la banalitat guanyaria la cultura per nou a un. El fet és que Instagram, com la televisió generalista, és un mitjà condemnat a la banalitat. Hi triomfen la mateixa mena de coses i això fa que, amb comptades excepcions, siguin per a molta gent mitjans absolutament prescindibles. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Cirici]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/instagram-no-culpa_129_4165211.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Nov 2021 19:00:50 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
