Aquest any surto de casa d’hora i quan agafo l’autobús encara està ben buit. M’assec al fons de tot. A la parada següent pugen dues dones. Una s’asseu al davant, a prop del conductor. L’altra, que porta una bossa ben voluminosa, em mira des de ben lluny i comença a caminar cap a mi. Aparto la mirada però de reüll veig com amb penes i treballs arriba al fons de l’autobús. Em diu bon dia i s’asseu just al meu costat. M’incomoda, però li retorno el bon dia.

A principis d'any, al Canadà, va néixer una criatura que es diu Storm i que ja ha sortit en diversos mitjans de comunicació mundials. Storm deu la seva fama al fet que els seus pares han decidit no explicar a ningú si és un nen o una nena. Els únics que ho saben són els seus dos germans més grans, una amistat de la família i les dues llevadores que van assistir al part. La resta d'amics i familiars hauran d'esperar que la criatura creixi i l'evidència la delati.

-De quin color és?

Al segle passat, quan la gent encara escrivia els telèfons i les adreces dels seus amics i coneguts en llibretes de paper, una jove francesa anomenada Sophie Calle en va trobar una en un carrer de París. La llibreta pertanyia a un senyor que es deia Pierre D. i que hi havia anotat la seva adreça per si la perdia. Sophie Calle es va sentir intrigada per la identitat d'aquest senyor i va decidir fotocopiar totes les pàgines de la llibreta d'adreces abans de retornar-l'hi per correu. Poc després, va començar a trucar alguns dels amics i coneguts de Pierre D. i els demanava si podia passar a veure'ls. Durant setmanes, va visitar les persones que accedien a parlar amb ella, els preguntava coses sobre Pierre D. i feia fotografies d'objectes o espais que tenien alguna relació amb ell. Després de cada entrevista, Sophie Calle publicava una columna i una foto al diari francès Libération . Així va anar creant una mena de retrat d'aquell home desconegut, a partir de les mirades dels que sí que el coneixien.

Els iogurts ja caduquen el 2011, una prova irrefutable que el 2010 està a les acaballes. Any nou, vida nova, diuen alguns, mentre d'altres es lamenten que aquesta vida nova signifiqui deixar de fumar al bar de la cantonada. Sort que la llei entrarà en vigor el dia 2 de gener i no l'1, així, com a mínim, la nit de Cap d'Any es podrà seguir fent de xemeneia després d'engolir els dotze grans de raïm. A Holanda van ser més radicals quan fa tres anys van introduir la prohibició als locals d'oci: la van fer efectiva a partir del dia 1, de manera que a les celebracions de bars, restaurants i discoteques la gent va acabar el 2007 cargolant cigarretes -allà la majoria dels fumadors compren el tabac de picadura- i fumant-les amb deler fins que va començar el compte enrere que anunciava el comiat de l'any que marxava i l'entrada en vigor de la prohibició.