Fa uns dies es va reposar a televisió una pel·lícula francesa de l'any 1975, d'aquelles que, als darrers temps del franquisme, feia que molts catalans de la meva generació ens escapéssim a Perpinyà. Em refereixo a Histoire d'O . El film tenia certes pretensions, però no és res més que l'exaltació de l'extrem domini masclista al qual, a sobre, la dona se sotmetia de manera voluntària, fent que el maltractament físic, la disponibilitat sense reserves i l'exhibició de la nuesa total aparegués davant l'espectador com una meta sublim de superació personal.

Les pedres ornamentals (calcàries, marbres, granits, alabastres, pòrfirs…), que els romans coneixien genèricament com a marmora , ens donen missatges molt clars només amb la seva aparença llisa, lluent i de colors ben variats. Els grecs foren els primers a usar massivament el marbre d'un blanc intens que encara veiem en el conjunt emblemàtic de l'Acròpoli d'Atenes, però eren marbres propers: de les veïnes pedreres del mont Pentèlic, no havien hagut de creuar la Mediterrània.

L' historiador Titus Livi recull una sentència certament lapidària que s'inicia amb la frase del títol i acaba Saguntum expugnatur . Això passava en el marc de l'inici de la Segona Guerra Púnica, que va encetar el cartaginès Anníbal en assetjar Sagunt durant uns vuit mesos de l'any 219 aC. La presa i destrucció de Sagunt és un dels fets més coneguts de la història antiga dels Països Catalans i comportà el desembarcament dels Escipions a Empúries l'any 218 aC per tallar la rereguarda al general enemic, que avançava vers Itàlia. Però fixem-nos-hi, un any de compàs d'espera, un període certament llarg en un moment de crisi i que queda ben palès en la ben trobada expressió: "Mentre a Roma deliberen, Sagunt és pres". És a dir, el Senat va embolicar-se en dissensions internes i no va ser capaç d'arribar a un acord que permetés actuar a temps.

Gràcies a les clares i completes fitxes que ha anat oferint recentment el diari ARA, sabem molt més dels vins catalans i de les diferents àrees de cultiu i producció. Quant hem guanyat des que els únics bons vins eren els del Penedès i el del Priorat era un vinot menyspreable!

Per a tots nosaltres és ben clar que el 25 de desembre ens posem a cantar el "fum, fum, fum". Tanmateix, no podem deixar de demanar-nos: com va començar aquesta història?

"Els habitants de Nicomèdia han despès la quantitat de 3.318.000 en la construcció d'un aqüeducte que abans d'estar llest fou deixat córrer i, més i tot, destruït. El teatre de Nicea, ja construït en la seva major part, en porta absorbits, segons que sento a dir (car els comptes no han estat fets amb tota exactitud), més de 10.000.000, i em temo que en va".

P(ublius) ANTONIVS P(ubli) F(ilius) PVDENS LIXITANVS

Fa massa anys que s'arrossega pel panorama cultural i polític el tema de les obres d'art de la Franja arran de la segregació de la diòcesi de Barbastre-Montsó que va posar fi a 800 anys d'història comuna i que va donar lloc a un munt de contenciosos que caldria tancar ara que ha entrat en la jurisdicció civil, tenint en compte els següents punts:

Escolta, Espanya, la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana: parlo en la llengua que m'ha donat la terra aspra: en aquesta llengua pocs t'han parlat; en l'altra, massa.

Fa uns anys, quan la censura tenia les eines esmolades, les traduccions d'un text un mica pujat de to es deixaven en punts suspensius. Per exemple quan Catul ( Poesies LVI ) volia explicar una cosa simpàtica al seu amic Cató, en l'edició de la Bernat Metge de l'any 1928 passava el següent. El llatí quedava íntegre: " Res est ridicula et nimis iocosa. / Deprendi modo pupulum puellae trusantem: hunc ego, si placet Dionae, protelo rigida mea cecidi ". Però la traducció s'aturava així: "La cosa és graciosa i molt divertida…" I, si no anaves al llatí, et quedaves amb les ganes de saber de què anava la diversió. En l'edició posterior de la Bernat Metge, del 1990, ja en trobem la traducció: "El cas és còmic i d'allò més divertit. He sorprès fa poc un vailet boixant una noia; jo, que Diona em perdoni, posant-me a la cua, l'he ferit amb la meva vara". Una traducció amb paraules ben literàries que fan elegant un contingut del tot pornogràfic. Això de la vara, rigida ens diu en llatí, resulta clar, però quants lectors coneixen el significat del verb boixar , com a traducció del verb truso ?