Blanca Serra, militant de l’independentisme, germana de la historiadora Eva Serra (1942-2018) i filla de l’arqueòleg Serra i Ràfols (1902-1971), ha mort als 82 anys a Barcelona, la ciutat que la va veure néixer el 1943, en plena postguerra. Es va llicenciar en filologia clàssica per la UB i als anys 60 va començar a militar en l’antifranquisme, inicialment al Front Nacional de Catalunya, que va abandonar el 1969 per passar-se al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional).

¿Existeix alguna herba remeiera que ens guareixi de l’oblit? "Tots podem trobar la nostra flor, no la tenim tan lluny, segurament la tenim molt endins, amagada", diu Eloi Aymerich, director i productor del curtmetratge de ficció Flor del cel, filmat a la perduda vall de la Vansa (Alt Urgell), al vessant sud del Cadí. Des que el 1991 es va rodar Solitud al vessant nord d’aquesta serralada –de Romà Guardiet, a partir de la novel·la de Víctor Català–, no s’hi havia fet cap altra filmació professional. La Catalunya rural buida viu abandonada i tranquil·la, les dues coses. Una delicada convivència.

A punt de complir 92 anys –els hauria fet l'1 de maig–, l'historiador de la filosofia Pere Lluís Font, un referent per a un parell de generacions de pensadors catalans, ha mort aquest dijous. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2025, va fer al llarg de la seva fecunda trajectòria una immensa tasca acadèmica i cultural, sempre des d'una discreció sàvia i erudita, i només va obtenir un cert reconeixement popular i mediàtic a l'arribar a la norantena. Malgrat les xacres de l'edat, va poder gaudir plàcidament dels homenatges i premis d'aquest tram final de la seva vida, acompanyat d'una envejable agilitat i vitalitat intel·lectual.

Vinculat al tràfic d’esclaus, Pere Gibert, nascut a Altafulla, va ser el darrer pirata català. El 1832 va atacar el mercant estatunidenc Mexican, que havia partit de la població de Salem –la de la caça de bruixes del 1692–, a Massachusetts, i li va robar els 20.000 dòlars en plata. Jordi Maluquer de Motes, catedràtic emèrit d’història econòmica de la UAB, ha reconstruït els successos verídics a la novel·la El darrer viatge de la goleta Panda (Editorial Base). Els fets principals que s’hi narren són reals i documentats.

Començo una mica lluny, però la cosa va de Trump... Manuel Azaña va ser la figura política espanyola més vilipendiada i odiada per la dreta durant els anys republicans. Simbolitzava les reformes progressistes i l'anticlericalisme. No era, ni de bon tros, un radical, però el pintaven com si ho fos. Com a cap de govern i president, va ser l'objectiu principal de la propaganda conservadora, que el considerava l’últim responsable de la "destrucció" de l'ordre tradicional, és a dir, de la desigualtat secular a favor d’uns pocs. Fa uns anys, en una operació de reescriptura, alguns ideòlegs i publicistes fatxes van voler apropiar-se l’Azaña patriòtic, deixant en segon terme el progressisme que tant havien blasmat els seus pares i avis intel·lectuals. Es tractava, així, de desacreditar Zapatero i Sánchez, uns suposats antipatriotes que buscaven resoldre el sempitern desencaix de Catalunya. Per fortuna, la reescriptura de la història té els seus límits.

Sovint descobrim la sopa d’all. Avui es parla de renaturalitzar la ciutat com a nova tendència: eixos verds, superilles, recuperar paviments porosos, fer jardins verticals, etc. Sense crisi climàtica, des de l’higienisme, fa més d’un segle i mig Ildefons Cerdà ja volia "urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat". I fa un segle Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981), primer arquitecte paisatgista català i del sud d’Europa, deixeble del francès Forestier, pensava la gran Barcelona amb una mirada verda: el Tibidabo, Vallvidrera i Montjuïc; Vallcarca, el Park Güell i el parc del Guinardó; el Llobregat i el Besòs com a grans parcs d’aigua; Pedralbes i Horta; i sobretot les platges com un extens parc urbà lineal. Hem trigat molt, massa, a fer-li cas.

A l’Empordà se l’ha mitificat. Se l’ha mimat. Els mitjans parlem sovint de Cadaqués, de Dalí, de Josep Pla. Molts barcelonins hi estiuegen. La tramuntana és un vent amb pedigrí. La civilització grecollatina ens va arribar per Empúries: Manuel Brunet va convertir aquell inici en la faula El meravellós desembarc dels grecs a Empúries. És "la plana riallera" que cantava Joan Maragall a la sardana d’Enric Morera o la que va mirar Jacint Verdaguer des de la Mare de Déu del Mont per escriure el poema èpic Canigó sobre els orígens de la nació catalana. El paisatge ventós i feréstec de l’Alt Empordà i el paisatge aturonat i ondulant del Baix, amb els seus petits nuclis rurals, són un lloc comú de la sentimentalitat catalana, i el mateix podem dir de les cales i les platges del litoral, tan concorregut.

Dolors Lamarca, professional clau en la modernització del sistema bibliotecari català amb l'adveniment de la democràcia, ha mort aquest dimecres a Barcelona als 82 anys a causa d'una pneumònia. Nascuda a Granollers el 1943, els últims anys vivia a Castellterçol. Viuda des de feia dècades d'Antoni Comas (1931-1981), que en l'avançada postguerra va ser el primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, van tenir tres filles: Eulàlia, Núria i Mercè.

A la península del Cap de Creus, al terme de Roses, hi ha la cala del Calis, també coneguda com cala del General, dins la badia de Montjoi. És on hi havia el restaurant Bulli –ara una mena de museu sense menjar– i, al seu costat, just sobre la caleta, la casa Camprubí, una antiga ermita adquirida el 1885, mig segle després de la desamortització de Mendizábal, pel general brigadier Fèlix Camprubí Escudero, avi de la Zenobia Camprubí Aymar, esposa i musa del poeta i premi Nobel Juan Ramón Jiménez.

David Uclés va pel camí de convertir-se en el gran paladí rodoredià. Elisenda Solsona tampoc no es queda curta. En el marc de l’exposició del CCCB sobre Mercè Rodoreda, la seva conversa d’aquest dilluns davant les més de quatre-centes persones que omplien el Hall, un públic entregat, s’ha convertit en un festival d’elogis desmesurats. Rodoreda com a precursora del realisme màgic europeu (previ i més dur que el llatinoamericà), com un etern infant innocent malèvol, com una autora de la quotidianitat i el terror, com una mestra onírica i simbòlica. Com una bruixa no tan bona? Es veu que en la majoria dels seus textos hi apareixen bruixes de tota casta i condició...

Els darrers anys s’ha començat a parlar sense embuts de l’esclavisme dels catalans del segle XIX, que havia quedat ocult. No es pot explicar la industrialització catalana sense els diners tacats de sang vinguts a cabassos de Cuba. Però l’esclavisme té una història secular arreu del món, també a Catalunya. La Roma antiga n’és el paradigma. Amb la caiguda de l’imperi, no es va perdre aquella forma de submissió total que era també un sistema econòmic. Entre els segles V i X hi va haver una llarga transició entre l’esclavisme i el sistema feudal: el pas d’esclaus a serfs (de l’explotació esclavista directa a la indirecta, feudal o senyorial), però van continuar existint els esclaus purs, sovint capturats en guerres, i ara més aviat presents al món urbà, no al rural. De fet, l’ús del terme esclau va ressorgir amb força al segle XIII, en plena Edat Mitjana, amb el tràfic d’homes i dones capturats provinents sobretot de la mar Negra i de les regions del sud d’Europa.

L’escola concertada està d’enhorabona, en especial la que fa una tasca d’integració social, que contra el que alguns pensen és força rellevant. Sovint es confon l’escola privada d’elit (sense concert amb l’administració) amb la concertada, on hi ha una gran varietat: cooperatives de mestres, escoles religioses, etc. Al Raval barceloní, on té la seu l’ARA, hi ha uns quants centres concertats de llarga trajectòria que acullen milers d’infants de famílies humils de procedències molt diverses.

Les nostres mares i àvies i besàvies van tenir la dignitat subversiva d’afirmar la seva personalitat contra vent i marea, de resistir-se a què els homes (pares, marits, fills), la família, la classe social, la raça, la religió o la nació les condicionessin fins al punt de determinar qui eren, de passar per sobre de la seva essència com a persones. Després de Libertad, un assaig convertit en una sorprenent autobiografia, Lea Ypi (Tirana, 1979), politòloga albanesa de la London School of Economics, publica ara Indignitat (Angle Editorial i Anagrama), una dolorosa recerca sobre la vida de la seva àvia, Leman Ypi.

A ningú li agrada malparlar del seu país. A mi tampoc. L’autocrítica fa mandra. És més fàcil relativitzar, mirar cap a una altra banda, veure la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi. És incòmode posar el dit a la nafra de les pròpies ferides. Quan la ferida està oberta, fa mal. En aquest article faig això: aplicar-hi un bon raig d’alcohol a veure si el nostre cos polític, social, econòmic i cultural reacciona. Confesso que no tinc gaires esperances. Els senyals d’alerta són diàfans.

Roger Bastida, que amb aquest bigoti decimonònic que gasta té ell mateix un aire d’una altra època, amb la novel·la Passeig de Gràcia (Comanegra i Àfora Focus), premi Santa Eulàlia 2026, ens transporta al període més brillant i convuls de la Catalunya contemporània, el del tombant del segle XIX al XX. Temporalment el llibre arrenca molt abans i acaba amb la mediocritat franquista, però el gruix i el focus se situen en l’esplendor del Modernisme al Noucentisme, amb l’alta burgesia enriquida a les Amèriques –sí, amb l’esclavisme– com a protagonista del salt industrial. L’esclat de les reivindicacions obreres i l’eclosió del catalanisme queden com a teló de fons. Mana la mirada dels qui manaven, i per darrere dels qui els servien.

Què n’hem de fer, de la mort? La vivim a flor de pell. A les notícies és una constant. Ucraïna, Gaza... i més a prop. Té la cara tràgica –guerres i desastres climàtics– i la cara quotidiana –vellesa, malalties–. Ens arribarà a tots. És un fet natural, agermanat amb el misteri de la vida. Això rumio mentre, superat el brogit del mil·lenari, pujo a Montserrat, on se’m fa més present aquesta connexió a tres bandes: natura, vida i mort. Mil anys d’història, d’històries humanes enllaçades, com si ens anéssim passant la torxa, amb el roquissam capriciós i imponent com a testimoni.

L’atropellament d’Antoni Gaudí el 7 de juny del 1926 per un tramvia a la cruïlla dels carrers Bailèn i Gran Via és coneguda i forma part de la mitificació popular del genial arquitecte, igual com el fet que els qui inicialment el van socórrer van pensar que es tractava d’un captaire. La seva senzillesa i austeritat quedava així reforçada. Tres dies després Gaudí finia a l’hospital de la Santa Creu, l’hospital dels pobres, on l’havien portat a causa del seu aspecte i on ell es va voler quedar. Fins aquí, prou sabut.

Quan tenia 5 anys, el petit Gerardo va veure com uns encaputxats entraven a la seva habitació i s’enduien el seu pare en calçotets i sense ulleres. Va ser l’últim cop que el va veure. La mare li va dir que havia mort d’un atac de cor. Ell s’ho va creure. Un imperatiu autoengany. Fins que als 23 anys va trobar el paper que certificava que havia patit "traumatismes diversos". Aquell advocat i polític havia estat torturat i assassinat per la dictadura argentina. Això passava a San Miguel de Tucumán el 24 de juny del 1976, un dia després que li nasqués un altre net a aquell pare-avi. El Flaco Pisarello havia gosat defensar els presos polítics després del cop d’estat del general Videla de tres mesos abans, el 24 de març d’aquell any. Ara fa mig segle de la infàmia.

Així com durant segles, per no dir mil·lennis, els humans hem carregat amb els mites de l’honor i de la guerra, en la contemporaneïtat (segles XIX i XX) això va començar a canviar. Com més capacitat destructora teníem, més alertes s’aixecaven. La idea filosòfico-política kantiana de La pau perpètua (1795) s’ha anat obrint lentament camí en les nostres mentalitats i els nostres cors. Un camí tortuós, amb cul-de-sacs, del qual encara trigarem a veure el final, si és que hi ha final. Costa tant de creure en els finals feliços, oi? Avui quasi cap ficció no en té. Ni feliç ni infeliç. Tot resta obert, incert. Les sèries pròpiament no s’acaben... Estem en un to be continued infinit. La guerra es resisteix a desaparèixer amb dents i ungles. La duem ficada molt endins.

Som a la torre de la muralla romana del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Eulàlia Duran, 91 anys molt ben portats, és una mica com si tornés a casa. Va viure de petita en una altra torre romana de Barcelona, la de la Casa de l’Ardiaca. És la filla d’Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), l’home que va reinventar la història de Barcelona i va crear tant l’arxiu com el museu de la ciutat. Avui –dijous a la nit– se l’homenatja, amb un cert retard, a l’estela dels 50 anys de la seva mort. A Barcelona, Duran i Sanpere dona nom a un petit passatge al Raval on avui hi ha el diari ARA. Una feliç coincidència: amb la instauració de l’hemeroteca de l’Ardiaca, Duran i Sanpere va fer molt per a la conservació de la memòria de la premsa. Els diaris tenim un deure amb ell. La ciutat, també.