Presentava llibre el diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro, però ha estat un altre republicà a Madrid qui s'ha emportat el missatge del president del partit. "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra". Oriol Junqueras ha tallat de soca-rel la llista unitària de les esquerres que promou des de fa setmanes Gabriel Rufián amb la col·laboració del seu excompany a la cambra baixa, Joan Tardà. De fet, ara fa uns dies el mateix Tardà plantejava en una entrevista a Público que Colau fos la número 2 d'una llista encapçalada per Rufián i que també comptés amb David Fernàndez (CUP) en la tercera posició.

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) se sent reforçat al capdavant del PP de Catalunya i ha deixat enrere les seves diferències amb Alberto Núñez Feijóo.

Quan Pedro Sánchez va treure la pols al lema “No a la guerra” sabia perfectament el que feia. La confusió que ha provocat en el PP és tal que la millor resposta que se’ls va acudir als spin doctors de Feijóo a la sessió de dimecres va ser: “No a la guerra i no a vostè”.

Quan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.

Albert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

La gran notícia de les eleccions a Castella i Lleó és que, per primera vegada en molt de temps, no s'han complert les expectatives que auguraven un salt endavant de Vox. D'unes enquestes que pronosticaven una baixada del PP i un Vox disparat fins als 19 escons i superant el 20% dels vots, hem passat a un escenari que reforça el bipartidisme i fa que tant populars com socialistes creixin més escons (+2) que els d'Abascal (+1). Per tant, és legítim preguntar-se si l'onada d'extrema dreta està arribant al seu màxim, sobretot si tenim en compte que la campanya ha coincidit amb el galdós paper de Donald Trump amb la guerra de l'Iran.

Pedro Sánchez sol jugar a l'atac quan veu una oportunitat clara d'avançar. I el xoc diplomàtic amb els Estats Units de Donald Trump representa per a ell una finestra d'oportunitat immillorable per situar el debat en els termes que més li convenen. En el món hi ha dos grans blocs: els militaristes/autoritaris (Trump, Netanyahu, Putin, etc.), i els demòcrates i partidaris de la via diplomàtica (que ell lidera ara mateix, almenys dins de la UE). En un país com Espanya, amb un fons antimilitarista i antiamericà molt important (una herència directa del franquisme), i que els anys 2003 i 2004 es va mobilitzar contra la guerra de l'Iraq en un procés que acabaria amb el desallotjament del PP del poder, és jugar una carta guanyadora.

Aquesta setmana no s’ha conegut cap secret rellevant sobre el cop d’estat del 23-F, però ens ha deixat per a la història les hilarants converses telefòniques de la dona d’Antonio Tejero i una nova ficada de pota estratègica d’Alberto Núñez Feijóo.

Sis membres dels serveis d'intel·ligència espanyols van estar implicats en l'intent de cop d'estat del 23-F. Això és el que admet en un document el Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid) —la versió anterior del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)— que el govern espanyol ha desclassificat aquest dimecres. "Alguns membres d'aquesta unitat van participar activament en els fets del 23 de febrer", reconeix el CESID després d'haver realitzat una investigació interna i "discreta" que va concloure que sis persones "o bé coneixien els fets abans del 23" o "van planificar un suport operatiu". Destaca el nom del capità García Almenta, que, segons el document, va donar "ordres directes" a membres d'una unitat d'elit del Cesid —anomenada Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME)—, que tenia una certa autonomia, per ajudar els colpistes.

Entre la informació desclassificada aquest dimecres pel govern espanyol sobre l'intent de cop d'estat del 23-F, hi ha notes dels serveis d'intel·ligència espanyol. L'aleshores Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) en va elaborar una a principis de febrer de 1982, gairebé un any després dels fets i poques setmanes abans del judici als seus responsables, en la qual recollia sospites que Joan Carles I havia mantingut "entrevistes confidencials i sigil·loses" amb "alguns dels principals" autors del 23-F. "S'assegura que, en efecte, el rei s'ha entrevistat confidencialment amb el tinent general Milans del Bosch; s'assenyala que per sobre de tot es pretén que la corona no surti lesionada del procediment i que, en tot cas, els intents en tal sentit no provinguin dels principals processats i de reconeguda vocació monàrquica", diu el document del CESID.

Vox té un pla a curt, mitjà i llarg termini per situar Santiago Abascal a la Moncloa. I la primera pedra d'aquesta estratègia s'està posant aquests dies en les negociacions amb el PP per als governs d'Extremadura i l'Aragó, que s'encadenaran amb els comicis a Castella i Lleó i Andalusia. Sempre amb la vista posada en les generals del 2027. Segons ha pogut saber l'ARA, el pla de l'extrema dreta pivota sobre una exigència inicial: entrar al govern d'Extremadura. L'excusa és que no es refien de la presidenta, María Guardiola, però la realitat va més enllà; Vox pretén acorralar la líder extremenya mentre dona més facilitats a altres barons populars, per exemple a Jorge Azcón a l'Aragó.

Alberto Núñez Feijóo ha arribat a la conclusió que per arribar a la Moncloa necessita conviure amb uns veïns incòmodes, com és Vox. No hi ha, doncs, alternativa. De fet, ara el que necessita és demostrar que els governs PP-Vox funcionen, i que és un esquema que es pot repetir en l'executiu espanyol. El somni del govern en solitari, si ja és difícil per a la majoria dels seus barons, resulta aritmèticament impossible en un Parlament on també juguen els vots catalans i bascos, com és el Congrés. Ara bé, aquesta convivència pot arribar a ser, per molts motius, encara més complexa que la que afronta Pedro Sánchez amb els seus socis. Per què? Doncs perquè el paradigma polític està canviant a tota velocitat davant dels nostres ulls.

L'Aragó va aquest diumenge a les urnes per primera vegada de manera anticipada i sense coincidir amb altres comicis, però hi ha molt pocs dubtes sobre quin serà el resultat electoral. Previsiblement, la majoria conservadora (PP+Vox+PAR), que ara és de 36 escons de 67, s'enfilarà per sobre dels 40, en consonància amb l'onada conservadora que es viu a Espanya, però que, com ja va quedar palès a Extremadura, beneficia bàsicament a l'extrema dreta. Tampoc hi ha cap dubte que el PP serà primera força i que, per tant, Jorge Azcón té totes les paperetes per ser investit president de nou. Tot i això, els darrers dies de campanya s'ha vist un Azcón tens, crispat, aixecant el to especialment contra Vox. Per què? Doncs perquè, igual que li va passar a María Guardiola, va decidir avançar les eleccions per superar el bloqueig de Vox als pressupostos, i ara tot apunta que quedarà encara més lligat de peus i mans al partit de Santiago Abascal. En resum, una jugada pensada per reforçar el PP pot acabar reforçant Vox i complicant-li la vida al president aragonès.

"Aviat tindrem bones notícies sobre aquesta qüestió", diu somrient el director general de la Cambra de Comerç de Saragossa José Miguel Sánchez, preguntat sobre la possibilitat que l’Aragó superi Catalunya en renda per càpita i passi de ser la cinquena CCAA més rica d’Espanya a la quarta. Sánchez és el principal exponent de l’eufòria econòmica que regna a l’Aragó gràcies a la pluja de milions en inversions que han anunciat grans tecnològiques nord-americanes com Amazon o Microsoft però també Blackstone per construir centres de dades. De moment ja se n'han anunciat una trentena. Les xifres maregen, però segons què se sumi es parla de magnituds de diners que superen l’actual PIB aragonès, que se situa en els 49.000 milions d’euros. "És el moment de l’Aragó", avisa Sánchez des del seu despatx a la seu històrica de la Cambra, situada al costat d’on s’està construint la Nova Romareda, un dels camps de futbol que aspira a acollir partits del Mundial del 2030.

Santiago Abascal va ser el primer a reaccionar amb un tuit a l’anunci de l’acord per regularitzar mig milió d’immigrants sense papers. "500.000 il·legals! El tirà Sánchez odia el poble espanyol. Vol substituir-lo. Per això pretén promoure l’efecte crida per decret, per accelerar la invasió. Cal aturar-lo. Repatriacions, deportacions i reemigració". A partir d’aquest moment, Abascal i tot el partit es va bolcar a les xarxes per liderar l’oposició a la mesura davant d’un PP titubejant i amb poca credibilitat en aquest aspecte, ja que José María Aznar va fer dues regularitzacions massives. Abascal, que està immers aquests dies en la campanya de l’Aragó, va adaptar ràpidament el seu missatge. Si fins a aquell dia el lema principal era "La corrupció mata", en relació amb l’accident d’Adamuz, dimarts hi va afegir la coda "I la invasió, també".

"Ara no és moment de polèmica". Les paraules d'aquest dijous del portaveu del PP al Parlament andalús, Toni Marín, exemplifiquen el que ha sigut la gestió comunicativa de la tragèdia d'Adamuz per part del govern de Juanma Moreno Bonilla. Totes les administracions, inclòs el govern espanyol, "han estat molt a l'altura", va remarcar Marín en el seu torn de paraula per agrair que se suspengués el ple que inicialment estava previst per ahir. Unes hores després era el mateix president andalús qui preferia no col·laborar amb les crítiques d'Isabel Díaz Ayuso a l'executiu de Pedro Sánchez: "Fa tres hores que hem extret dos cadàvers. No sóc home de polèmiques, temps hi haurà perquè s'investigui". L'estratègia del PP andalús li serveix per diferenciar-se clarament del PP estatal i, sobretot, de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha dit que amb l'accident s'ha imposat una "llei del silenci" per tapar el tema Zapatero i fins i tot ha proposat que el funeral de les víctimes (majoritàriament andaluses) es faci a Madrid i no a Huelva, com han pactat la Junta i el govern espanyol.

Com més s'aprofundeix en les dades del nou sistema de finançament posat sobre la taula pel govern espanyol més es veu la quantitat de variables que s'hi han hagut d'incorporar. L'objectiu d'ERC era poder dir que Catalunya en sortia beneficiada de forma considerable, i el de la vicepresidenta María Jesús Montero que es pogués vendre com un model més solidari que l'anterior, ja que aquesta és la bandera dels socialistes meridionals com ella. Vistos els números, sembla que el sudoku aparentment irresoluble s'ha resolt amb èxit. Sens dubte el nou sistema beneficia Catalunya molt més que l'anterior, i alhora es pot dir que és més equitatiu, és a dir, que garanteix de forma més efectiva la igualtat dels espanyols en l'accés a serveis públics com la salut i l'educació.

A la reunió de barons del PP d'aquest diumenge el més normal és que encenguin un o diversos ciris a algun sant de la seva devoció amb l'objectiu que Junts faci descarrilar l'acord de finançament entre PSOE i ERC. Perquè si per algun motiu s'arribés a aprovar i es posés en marxa ja l'any que ve, es posaria en marxa també el tic-tac d'una bomba de rellotgeria per a Alberto Núñez Feijóo. Vegem per què.

Julio Iglesias, a més de ser un artista de renom internacional, no és una figura ideològicament neutra. El 29 de febrer del 1996, quatre dies abans de les eleccions generals, el cantant va comparèixer al costat de José María Aznar en una plaça de toros de Saragossa plena de gom a gom que el va rebre amb eufòria. Allà Iglesias va explicar que havia decidit fer el pas de mullar-se políticament per primer cop perquè "un país no creix mai si no té un canvi", va dir en referència als tretze anys que ja feia que Espanya era governada per Felipe González. "No hi haurà un millor president per a Espanya que José María Aznar!", va proclamar després d'explicar que havia tingut llargues converses amb el líder del PP abans de fer el pas.

Vet aquí 10 reflexions concretes per discutir sobre el finançament: