Com més s'enfonsa Donald Trump en el fangar iranià més hem de recuperar els europeus l’orgull de formar part d’un club tan imperfecte i tan acomplexat. 

Teresa Ribera (Madrid, 1969) és la vicepresidenta de la Comissió Europea per a una Transició Neta, Justa i Competitiva des del 2024, en una legislatura que ha virat a la dreta i que ha de batallar constantment per preservar la unitat davant dels imprevisibles atacs dels Estats Units. El més recent, una guerra a l'Iran que ha fet miques la pau a l'Orient Mitjà i ha distorsionat l'economia mundial. L'exministra socialista treballa ara en quina ha de ser la resposta europea a aquesta última crisi, i defensa uns valors democràtics que creu que s'han de reivindicar davant les agressions de Donald Trump.

Diuen que Nabokov deia als seus estudiants el següent: "No infleu d’eloqüència la ignorància". Com és evident, Trump no hauria anat a classe. Mai un president dels Estats Units havia provocat tanta estupefacció als mercats, als socis, als enemics i al seu propi electorat. Les seves declaracions contradictòries provoquen moviments erràtics a les borses i van acabant la paciència dels socis tradicionals, als quals va insultant de manera frívola i pueril. Als insults als socis que no es deixen arrossegar a una guerra per a la qual ningú no els va consultar se sumen les amenaces de pinxo de barri com les d’enviar la civilització persa a l’edat de pedra, exactament d’allà on sembla que arribi mentalment el president de la gran superpotència. Tampoc s’ha estalviat l’amenaça de sortir de l’OTAN, tot i que la decisió depèn teòricament del Congrés dels EUA.

Hi ha guerres injustes, guerres equivocades i guerres evitables. Però n’hi ha una de pitjor: la guerra sense propòsit. És aquí on ens trobem.

1

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va presentar pressupostos per forçar els temps de negociació amb ERC i l’aposta no li ha sortit bé. La primera lliçó d’aquesta crisi política, que l’ha portat a retirar el projecte de pressupostos, és que el govern no pot actuar com si tingués una majoria que no té. L’acord d’investidura va conduir Illa a la presidència de la Generalitat, però li cal negociar i complir els acords per continuar avançant en la legislatura.

]]>

No podem esperar que Trump hagi llegit els clàssics, però podíem esperar que no hagués purgat tota la intel·ligència nord-americana. "La guerra és una cadena d’esdeveniments accidentals que cap home pot controlar", escrivia Tolstoi a Guerra i pau. En el seu fresc sobre les guerres napoleòniques, Tolstoi insistia que els conflictes rarament segueixen els plans dels generals o dels governants. Els exèrcits es mouen segons estratègies i doctrines, però la història avança sovint per desviacions inesperades: errors de càlcul, precipitacions, accidents o cops de sort. La guerra és, en bona part, el terreny de l’imprevisible. 

]]>

Jordi Hereu (Barcelona, 1965) és el ministre d'Indústria i Turisme des del 2023, en una legislatura marcada per una geopolítica inestable i variable que condiciona el dia a dia de l'activitat a les fàbriques i el turisme. Ara és el torn de la guerra al Pròxim Orient arran de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, que ha provocat un encariment immediat del preu del petroli i del gas. És també un exalcade de Barcelona que té molt present la ciutat i Catalunya. Especialment, en crisis recents com la de Rodalies i la de mercaderies, tot recordant la seva primera feina al Port de Barcelona, quan la Zona d'Activitat Logística (ZAL) començava a caminar.

]]>

"La millor política estrangera de Trump? No començar guerres" J.D. Vance a The Wall Street Journal (2 de març del 2023)

]]>

Si adaptéssim la idea de Tolstoi a la monarquia, podríem formular-la així: totes les monarquies estables s’assemblen; cada monarquia en crisi ho és a la seva manera. 

]]>

Com a alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) va viure des de primeríssima línia un dels moments més greus de la història recent d'Europa: l'inici de la invasió russa contra Ucraïna. Ara que s'ha arribat als quatre anys de guerra i la Unió Europea, amenaçada des de diversos fronts, es troba davant d'un repte existencial, Borrell atén l'ARA al seu despatx del CIDOB, entitat que presideix.

]]>

La Il·lustració no és un capítol antic i superat de la història de les idees, sinó el nucli normatiu de la democràcia liberal. És, sobretot, l’aposta política per substituir la submissió a la tradició, al dogma, al caprici del poder, per l’autonomia, i substituir l'autoritarisme per la crítica. Kant ho resumia quan deia que la Il·lustració és “la sortida de l’ésser humà de la seva minoria d’edat autoimposada”. I amb l’avenç de la foscor reaccionària caldrà recordar que la llum és preferible a les tenebres i que la defensa de la democràcia continua. 

]]>

George Steiner advertia que la civilització és una capa molt fina: sota la pell de la cultura hi ha sempre la intempèrie. L’estat del benestar europeu va ser, en essència, una resposta a aquesta fragilitat, un sistema dissenyat per reduir l’exposició individual al risc econòmic mitjançant institucions públiques sòlides i mecanismes de redistribució estables.

]]>

Durant anys, Jeffrey Epstein va formar part d’un món selecte. Un món de diners, avions privats, universitats prestigioses, fundacions, contactes polítics i una idea compartida segons la qual certes preguntes –les incòmodes– són de mala educació. Condemnat per delictes sexuals, Epstein no va ser expulsat d’aquest univers. Simplement, el delicte va ser ignorat.

]]>

Catalunya viu un col·lapse ferroviari i viari indigne d'una economia avançada. Quan els trens de Rodalies deixen de circular, s’atura el tràfic de mercaderies amb Europa i l'autopista AP-7 queda tallada; quan l’AVE no dona un servei efectiu i fiable, el país s'immobilitza i la credibilitat dels governs –que una vegada i una altra han promès inversions que mai no arriben– queda seriosament malmesa. La indignació ciutadana davant d'aquest desgavell és més que comprensible: ningú hauria de quedar ostatge d'un transport públic deficitari sense que es depurin responsabilitats. Cada jornada de caos logístic suposa una ferida a l'economia productiva i a la confiança dels ciutadans.

]]>

Hi ha frases que disfressen de broma el que és una idea fonamental que inspira la feina a l’ARA. La nostra declaració d’intencions és fer un periodisme lliure i compromès que connecti amb una comunitat conscient. "Som una comunitat i no una secta", i així ho vam expressar a l’inici de l'Enfoquem: el Fòrum de les Solucions, unes jornades en les quals hem reunit més d’un miler de persones al CCCB durant un dia i mig. Tanmateix, en aquests temps foscos, la diferència és crucial. Una secta només vol fidelitat; una comunitat vol criteri. Una secta imposa un relat; una comunitat s’informa sense por, discuteix, contrasta, dubta i –si cal– rectifica. I si avui alguna cosa està en joc és precisament això: la capacitat col·lectiva de mantenir el pensament crític i el criteri. De tenir el cap fred quan el món es reescalfa. D’informar-se i no defugir la veritat quan els valors de la democràcia liberal i l’europeisme estan en perill.

]]>

La periodista Sylvie Kauffmann ha estat l'encarregada d'obrir l'Enfoquem, el nou fòrum que l'ARA celebrava aquest divendres i dissabte amb l'ànim de fer una lectura positiva i propositiva sobre alguns dels temes més candents que ens ocupen i preocupen. Corresponsal experimentada, exdirectora de Le Monde, reportera per a la prestigiosa agència France Presse... Kauffmann té una mirada històrica prou llarga per no poder ignorar els seus avisos: caldrà defensar els valors europeus, caldrà fer sacrificis.

]]>

Són homes d’una determinada edat, blancs, aparentment triomfadors –si el triomf es mesura amb el compte corrent– i que comparteixen una visió depredadora de la vida, les relacions humanes i el poder. No sempre és fàcil sortir corrents ràpidament del cercle d’un depredador, i mentrestant cal aprendre a relacionar-se amb aquells que estan acostumats a comprar o agafar allò que volen. No parlarem de Julio Iglesias, però sí de Donald Trump. És la lliçó per a Europa.

]]>

Durant molts anys, les comunitats autònomes coneixien quants diners tindrien per poder fer el pressupost de l’any següent amb una xifra apuntada dins d’un sobre que es donava abans de l’estiu al secretari d’Economia. Literalment. Es feia al final de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera celebrada a Madrid, on el govern espanyol té el vot de qualitat que domina qualsevol decisió, amb la resignació de les comunitats de règim comú i amb les forals com a observadores amb veu però sense vot, perquè no els cal. 

]]>

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

]]>

El president d'ERC, Oriol Junqueras, treu pit per l'acord assolit sobre el nou model de finançament subratllant que mai cap altre govern de la Generalitat havia assolit quotes tan elevades de sobirania econòmica.

]]>