10 La societat actual, tan moderna, sembla que té dubtes que si els veiessin les generacions anteriors no entendrien. Estem preocupats i ens preguntem què suposa envellir.  La resposta és clara i sabuda des que naixem: fer-se gran és fer anys. També cal dir que, per si algú ho ignora, l'envelliment és la darrera etapa de la vida que ve després de la infantesa, la joventut i l'adultesa. No hi ha res de nou en aquesta panoràmica vital.

]]> Hi ha aspectes de la vida quotidiana familiar i, fins i tot, escolar que no han de tenir un enfocament curricular ni han de ser programables. No cal especialitzar-se ni fer cursos, tallers o altres invents que ens estem proposant en nom d’una major formació per poder viure amb les persones que ens envolten.

]]> No hi ha dubte de la importància dels vincles i de la força que tenen perquè les relacions entre les persones, a totes les edats, siguin satisfactòries. Així ha estat sempre, encara que abans, potser, no se’n parlava tant. És en el marc de la família on els vincles es construeixen, cosa que afavoreix que es generin afectes amb cada un dels membres i sigui un espai de pertinença i identitat. Després, de mica en mica, es podran crear nous vincles i relacions en altres contextos. Per això cal tenir present que si bé els vincles es creen amb proximitat física, per mostrar-los no cal que sempre hi hagi aquesta proximitat, encara que és molt important a les primeres edats.

]]> Diem que la societat canvia, que res no és com abans i que cal fer, també, canvis en la nostra acció educativa. I, segurament, cal fer-ne, especialment en alguns dels aspectes bàsics de la vida. I quan parlem d'educació és important pensar i valorar, amb tranquil·litat, que els canvis han de respondre a uns criteris, per tal de fer visible l’enfocament educatiu de les persones adultes, les actituds i respostes que es donen. Per tot plegat, aquests criteris han de perdurar com a manera de fer de la família i, també, de l’escola.  

]]> Sempre és interessant, i sobretot necessari, que es donin directrius als centres educatius en relació a les línies pedagògiques, així com que s'impulsin accions apropiades que afavoreixin reflexions i orientacions per tal que es prenguin les decisions educatives necessàries i coherents per millorar el procés educatiu. Aquestes indicacions han de fer referència a la idea de com l’escola respon a les necessitats de tot l’alumnat de manera educativa, integral i sistemàtica, fet que comporta, també, suggeriments que cal compartir amb les famílies i amb la comunitat i no sols en el dia a dia escolar. 

]]> Constantment, en educació, estem fent debats buscant raons o factors que expliquin les actituds dels infants i els adolescents sense donar importància al fet que en parlem en veu alta i mostrem a la canalla la indecisió dels adults; un debat que no es dona en altres camps professionals en què també cal fer tasques poc motivadores però necessàries.  

]]> Les immediateses, sovint, ens fan perdre la capacitat d’analitzar amb una certa perspectiva allò que realment és necessari i fonamental. S’han fet, darrerament, debats sobre el domini insuficient que tenen molts alumnes de la llengua anglesa per obtenir el títol dels estudis realitzats. És cert que cal que el jovent tingui oportunitats laborals en qualsevol part del món, però ¿no s’hauria de treballar també perquè puguin trobar oportunitats laborals de proximitat i de qualitat?

]]> Sovint tenim la idea, molt construïda a còpia d'eslògans, que per educar es necessiten unes condicions favorables –que interpretem com a imprescindibles– i que, sovint, estan en contradicció amb les dificultats que en aquells moments es donen. Hi ha moltes informacions, professionals i dels mateixos mitjans de comunicació, que van aprofundint en aquesta idea, fet que porta a pensar que les dificultats ens impedeixen educar.

]]> Sovint no acabem de veure l’abast de les accions i dels missatges que transmetem cada dia ni, sobretot, com influeixen en les criatures, en la seva manera d'interpretar el món i en la seva socialització i comportament. Ara en tenim un bon exemple. Es parla de la llibertat individual –la meva– sense valorar que moltes decisions personals, lògicament, afecten la col·lectivitat –els altres.

]]> De manera habitual es fan debats en relació a les normes amb què estem educant a les criatures. Donem a la canalla molta informació sobre la conveniència de les normes que els proposem, explicacions molt correctes que sovint donem amb massa detalls i amb massa contundència. És clar que els volem convèncer per garantir el seu compliment i els diem: “Les normes només tenen lògica si es compleixen”.

]]> Anar pel carrer, a comprar o a fer gestions, i veure pares i mares amb criatures petites o no tan petites anant, també, a fer gestions, a comprar o a passejar és molt interessant. L’entorn és extraordinàriament agradable, des del meu punt de vista: varietat de comportaments, reaccions, comentaris que fan els adults i, sobretot, les reaccions infantils. Un ambient de gran riquesa humana i ambiental. En aquestes passejades no puc evitar que se’m plantegin algunes qüestions. No penso, inicialment, en els infants, ja que té una lògica absoluta el fet que tinguin determinades reaccions o protestin davant les demandes dels adults, especialment si són negatives. Em fixo sobretot en els adults i en com esperen que la canalla estigui contenta i mostri una actitud submisa davant la negativa.

]]> En matèria d'alimentació, atabalar-nos davant les protestes infantils no ens porta per bon camí. Hem de ser conscients que cada vegada que evitem una protesta infantil davant una proposta, l'únic que fem és ampliar les seves oportunitats de protestar i encaminar aquesta actitud cap a altres camps de la vida quotidiana. Així doncs, ¿per què amaguem informació a la canalla sobre el menú familiar que tenim al cap (anticipant-nos a la possible protesta) en lloc de parlar amb ells de com ho prepararem? Fer-ho així probablement no ens estalviarà la protesta, però el que és segur és que ens permetrà mostrar el nostre convenciment i, explicant els criteris, afavorirem que coneguin els aliments i les diferents maneres de cuinar-los, ajudant-los a trencar prejudicis. 

]]> Quina força i popularitat ha agafat la paraula incertesa, oi?, quan, de fet, sempre ens ha acompanyat. Possiblement ja està bé que augmenti la consciència que la vida en comporta moltes, d'incerteses. Així, potser estaria bé que el nostre món d'avui, on rebem tanta informació, afavorís el coneixement de les moltes incerteses que afecten molts col·lectius i no només aquells que ens són més pròxims. Si hi pensem, potser ens humanitzarem i podrem veure una realitat més àmplia i afavorirem una consciència social més gran.

]]> Està clar que els manuals d’ús o els tutorials de YouTube serveixen força per poder utilitzar un aparell, amb unes instruccions precises i necessàries, o per fer un guisat, ja que seguir indicacions ens dona seguretat. I aquesta és una de les contradiccions que genera el món actual, on tanta informació ha acabat creant més inseguretat, perquè segur que moltes persones saben com resoldre les situacions en les quals es troben però acaben buscant en el manual d’instruccions què fer i com fer-ho.

]]> Des de fa un cert temps, probablement amb la millor de les intencions, s’ha generalitzat la idea que és molt difícil exercir de pare i mare, sobretot entre el col·lectiu social que té més formació. Un missatge poc present en altres grups o a l’època dels nostres avis i àvies, cosa que no vol dir que ho facin o ho fessin malament. 

]]> No és estrany que darrerament es parli tant de malestar psicològic, d’estats d’ànim i, com que la frontera és molt fina, de salut mental, considerant tot el que està passant des de fa més d’un any i els canvis que s’han produït en les vides quotidianes de tothom. També es parla de malalties mentals als mitjans, a les xarxes, al carrer i, naturalment, a l’escola. Tenim accés a gairebé tots els punts de vista possibles perquè, des de fa temps, gràcies a internet –que dona informació encara que no coneixement–, “tothom sap de tot”, o almenys s'ho creu. Internet dona molta seguretat i això permet l’augment de la rumorologia i incideix en la construcció de la manera d’interpretar els esdeveniments de cada dia, els petits o els que poden tenir més rellevància i impacte.

]]> Em sorprèn que en els debats entre persones adultes continuï sent tan evident la indefensió i la inseguretat que genera plantejar-se com respondre a les demandes de la canalla en relació a determinats temes més o menys complicats, recorrent a fer servir paraules i frases que els situen com a persones que no entenen res. Per què tenim tants dubtes sobre com cal actuar davant de determinades reaccions dels infants? Per què no es valora la importància de la serenitat i l’actitud adulta?

]]> Fa uns dies em va arribar un missatge del sociòleg francès Edgar Morin, que aviat complirà 100 anys. Un missatge ple de saviesa, com no podia ser d’una altra manera. Comença dient: "He estat sorprès per la pandèmia, com tothom, però al llarg de la meva vida tinc el costum de veure arribar moltes inseguretats i gestionar-les”. Evidentment, té tota la raó, perquè quan mirem què ha passat els últims 100 anys tant a Europa com al nostre país, la nostra família o al nostre voltant, ben segur que hi ha hagut moltes incerteses i canvis, més o menys profunds, molts d'ells inesperats que ens han generat sotragades i hem hagut de refer-nos i prendre decisions per poder continuar endavant.

]]> Els adjectius, sens dubte, donen força a les idees que volem explicar. Ara, també és curiós com sembla que s’hagin d’afegir qualificatius a les idees que per elles mateixes estan prou clares i, en lloc de reforçar-ne el sentit, hi afegim adjectius. Potser és que no ho tenim prou clar?

]]> Sembla que una habilitat que tenim els humans és la d’oblidar, com ens recorden algunes frases fetes. I és que l’espècie humana és l'única que ensopega repetidament amb la mateixa pedra. Podem oblidar coses que han passat, però també el que haguem pogut aprendre.

]]>