Ara.cat - Paul Preston

La pèrdua colossal d’una saviesa única

Paul Preston — Thu, 01 Oct 2020 17:43:29 +0000

Vaig conèixer el gran historiador, el pare Hilari Raguer, fa més de quaranta anys quan vam coincidir en un congrés sobre Manuel Azaña a Alcalá de Henares. Les converses d’aquells dies van ser el germen d’una llarga amistat que, per a mi, va ser molt important tant personalment com professionalment. Durant els anys següents vam veure'ns a Barcelona o de vegades a Montserrat i, quan això no era possible, ens escrivíem.

Espanya 1936 - Síria 2016 (i 2)

Paul Preston — Sun, 08 May 2016 19:12:11 +0000

Una multitud de voluntaris de tot el món van anar a Espanya a lluitar a favor de la República. Alguns eren desocupats, d’altres eren aventurers, però la majoria tenien una idea clara del motiu pel qual hi havien anat: per combatre el feixisme. Per a les víctimes dels règims feixistes de Mussolini i Hitler era l’oportunitat de lluitar contra un enemic que actuava amb una brutalitat que ja coneixien massa bé. Obligats a marxar del seu país, no tenien res a perdre-hi tret de l’exili, i lluitaven per tornar al seu país. Un dels batallons que van entrar en acció a Madrid, que patiria nombroses baixes, va ser el Thaelmann, format principalment per comunistes alemanys, i alguns de britànics. Esmond Romilly va ser un dels membres britànics del Batalló Thaelmann. Més tard, va escriure sobre els seus companys d’armes: “Per a ells, certament, no hi podia haver rendició ni retorn; lluitaven per la seva causa i lluitaven també per trobar un lloc on viure. Recordava el que els havia sentit dir sobre la vida de l’exiliat, sobrevivint amb penes i treballs a Anvers o Tolosa, perseguits per les lleis d’immigració, perseguits implacablement -fins i tot a Anglaterra- per la policia secreta nazi. I s’ho jugaven tot en aquesta guerra”. Efectivament, quan la República va caure el 1939, molts antifeixistes alemanys, així com italians, encara lluitaven a Espanya. Van acabar en camps de presoners francesos, i molts van caure en mans de les SS i van morir a les cambres de gas. Un cop més, trobem una diferència significativa si comparem el que la majoria dels jihadistes estrangers poden esperar quan tornin a França i al Regne Unit. Per als voluntaris britànics, francesos i americans, la necessitat de lluitar a Espanya era en certa manera diferent. La seva tria va ser més conscient. Van fer l’arriscat viatge fins a Espanya pel pressentiment terrible del que la derrota de la República Espanyola podia significar per a la resta del món. Creien que, combatent el feixisme a Espanya, lluitarien contra l’amenaça del feixisme al seu país. El reclutament va ser organitzat sobretot pel Partit Comunista. No tots els voluntaris eren comunistes, però molts sí. L’afiliació política no va influir en l’idealisme i l’heroisme dels que van sacrificar la seva comoditat, la seva seguretat i sovint la seva pròpia vida en la lluita antifeixista.

Espanya 1936 - Síria 2016 (1)

Paul Preston — Sat, 07 May 2016 15:48:11 +0000

Es poden fer moltes comparacions entre el conflicte de Síria i la Guerra Civil Espanyola. En tots dos conflictes hi ha un dictador implacable, una pèrdua de vides esgarrifosa, crims de guerra i el desplaçament massiu de desenes de milers de refugiats. Tot i això, aquestes comparacions superficials són aplicables a molts altres conflictes. Simplement pel que fa a la situació interna dels dos països hi ha una diferència enorme. Totes dues guerres presenten una coalició fragmentada que entaula combat amb un enemic més ben armat. A Espanya es va perpetrar un cop militar rigorosament organitzat contra el govern legalment elegit de la Segona República, i era aquest govern el que defensava la coalició. La situació a Síria és exactament la contrària, ja que allà els rebels són la coalició diversa i fràgil que s’oposa al règim autoritari de Baixar al-Assad, que utilitza l’aparell de l’estat per enfrontar-s’hi.