Torneu, torneu, afanyeu-vos, torneu, però per anar a on? Torneu, reincorporeu-vos als vostres llocs de treball, que ningú no us prengui la cadira que heu deixat buida a les vostres institucions, les vostres oficines, les vostres empreses, les vostres start-ups, les vostres escoles. ¿I si un geni maligne hagués deixat la vostra cadira intacta i us hagués pres les institucions, les oficines, les empreses, les start-ups, les escoles? A on tornaríeu? Tant se val, la qüestió és tornar enrere, trobar la vostra cadira, seure-hi, ocupar el vostre lloc. Cadires i més cadires alineades i plenes, a un metre i mig de distància les unes de les altres, flotant al bell mig d’enlloc.

La dreta republicana francesa ha decidit una vegada més protegir la llibertat de les dones restringint els seus drets més fonamentals. Tot i que les xifres sobre agressions, violacions, abusos i feminicidis indiquen que més de la meitat de les formes de violència contra les dones es produeixen en l’àmbit domèstic i n'és autor el seu propi pare, marit, nòvio o pròxim, el govern no ha decidit prohibir el matrimoni heterosexual sinó prohibir a les dones, especialment les dones proletàries i migrants, assalariades de famílies blanques, que portin mocadors durant els viatges escolars. Què hi ha de més horrible que veure els fills republicans de França créixer pensant que les dones són inferiors als homes a causa d'un vel!

"És una nau espacial. Una tecnologia astronòmica dissenyada per mesurar el poder de la llum i de l'ombra. Una màquina arquitectònica feta per volar i portar les nostres ànimes i els nostres somnis més enllà de la Terra", m'havia dit un dia l'artista Alejandro Jodorowsky parlant abstret sobre Notre-Dame. Mirant la catedral des de darrere, Jodorowsky havia comparat els contraforts als braços d'una llançadora que un dia havien d'obrir-se per deixar que la nau s'alcés cap al cel. Llavors m'havia costat entendre la seva teoria. Però, de sobte, érem allà, al costat d'altres centenars de persones bocabadades sobre el pont de l'Archevêché, com si l'illa de Saint Louis s'hagués convertit en Cap Canaveral, veient com la nau Notre-Dame s'alçava utilitzant les seves pròpies bigues de fusta com a motor de combustió i com la "fletxa" es desmaterialitzava per transformar-se en un tub de propulsió a través del qual es llançaven a l'atmosfera exterior els últims vestigis de l'ànima humana. Poc després del llançament, la fletxa es va enfonsar com un Challenger que hagués caigut una altra vegada sobre la terra tan sols 73 segons després de l'enlairament.

Senyors, senyores i altres,

L’any acaba de començar a França amb un assalt, un ensorrament, una batalla perduda, una contrarevolució, un dol, però potser també amb la possibilitat de travar noves aliances que coordinin el que ens estimem, que ho protegeixin. Jo, per part meva, he començat l’any demanant als meus amics més propers, però també als qui no em coneixen, que em deixin de dir pel nom femení que em van assignar en néixer i que d’ara endavant em diguin per un altre. La Beatriz és en Paul. Una desconstrucció, una revolució, un salt sense xarxa, un altre dol. I quan camino amb aquest nou nom pels carrers del Raval de Barcelona, penso que l’esborrament sistemàtic del gènere normatiu i la invenció d’una nova forma de vida en els quals em vaig embarcar fa molt de temps, es podrien comparar amb el procés de transformació en què està immersa Catalunya.