Si el 1950 Europa feia un “salt cap a la dimensió desconeguda”, el del 2017 també ho sembla. Expliquen que quan Robert Schuman, un dels pares de la UE, va acabar el discurs en què va proposar la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i l’Acer -l’actual UE-, li van preguntar si allò era un salt a la dimensió desconeguda i la resposta va ser afirmativa. Feia només uns mesos que aquells sis països que s’asseien a la mateixa taula estaven immersos, com tot el continent, en una guerra fratricida. La perspectiva de la pau els unia. I així ho ha fet en els últims decennis.

Un any després de l’acord entre la UE i Turquia per a les deportacions dels refugiats que arrisquen la vida en la travessa cap a les illes gregues, les ONG alerten que es preparen retorns massius i que la situació als camps on s’esperen és cada dia més precària. I el que havia de ser una “història d’èxit”, segons els plantejaments que va fer la UE, s’ha acabat convertint en una “història d’horror”, conclou l’ONG Metges Sense Fronteres (MSF).

Els Països Baixos recomptaran a mà les paperetes de les eleccions de demà passat. No és cap tornada enrere en el temps, és fruit de la desconfiança que últimament han generat els piratejos informàtics i les notícies falses -o totes dues coses- en diferents països. El servei d’intel·ligència holandès ha detectat els últims sis mesos un centenar d’intents de piratejar comptes de correu del govern per part d’agents estrangers, especialment russos. Després de la interferència en les eleccions presidencials dels EUA, els governs europeus que aquest any tenen previstes eleccions -els Països Baixos, França, Alemanya i, possiblement, Itàlia- han extremat les precaucions. I totes semblen poques, sobretot perquè hi ha múltiples fronts.

Jean-François Lisée va assumir el lideratge del Partit Quebequès (PQ) l’octubre passat, amb la voluntat de recuperar l’hegemonia dels independentistes, després de la desfeta a les urnes a les eleccions quebequeses del 2014. Aquesta setmana ha estat a Barcelona en el marc d’una gira europea que té, a la vegada, un contingut polític i econòmic.

El candidat presidencial francès, Emmanuel Macron, ha presentat aquest dijous el seu programa electoral amb el qual no vol "reformar" França, ja que ha dit que s'ha demostrat que és impossible, sinó "transformar-la radicalment".

Voluntat de diàleg i de buscar punts d'entesa. Aquest és l'esperit positiu amb el qual afronta el nou secretari general de l'ONU, António Guterres, la relació amb la nova administració nord-americana liderada per Donald Trump. I s'albira que no serà feina fàcil.

El cas de l’assassinat, la setmana passada, de Kim Jong-nam, germanastre del líder nord-coreà, Kim Jong-il, a l’aeroport de Malàisia va agafar ahir més volada quan es va saber que s’havien trobat restes d’una potent arma química -l’agent nerviós VX- a la cara i els ulls de la víctima. Aquesta substància artificial està considerada com la més mortífera del món i està prohibit fabricar-ne i emmagatzemar-ne, segons la Convenció sobre Armes Químiques firmada l’any 1993.

L’any 1997 el periodista i escriptor indoamericà Fareed Zakaria va vaticinar l’adveniment de la democràcia il·liberal: “Règims elegits democràticament […] ignoren rutinàriament els límits constitucionals sobre el seu poder i priven els seus ciutadans de drets i llibertats bàsics. Del Perú a l’Autoritat Palestina, de Sierra Leone a Eslovàquia, del Pakistan a les Filipines, veiem l’augment d’un fenomen pertorbador en l’escena internacional: la democràcia il·liberal”.

Hi ha mala maror al Consell de Seguretat Nacional dels EUA, el centre que guia el president de la primera potència mundial en la gestió d’un món incert. L’última guspira que ha saltat -i s’ha fet pública- ha sigut el malestar amb Michael Flynn, el màxim assessor de seguretat nacional del president, que se sospita que va mentir sobre l’existència d’unes converses que va mantenir amb el govern rus. Les relacions entre Washington i Moscou tornen a ser a l’ull de l’huracà.

Encara falten dos anys i mig perquè s’acabi el seu mandat però l’ara president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ja va avançar ahir que no té intenció de repetir en el càrrec. Juncker, ex primer ministre luxemburguès i un dels polítics europeus en actiu amb més experiència, n’ha tingut prou amb un mandat al capdavant de l’executiu europeu.

"Mai he sigut assistenta [parlamentària] del meu marit”. És la frase que ho trastoca tot. L’escàndol que envolta el candidat de la dreta a les eleccions presidencials franceses d’aquesta primavera, François Fillon, es va embolicar ahir encara una mica més. La cadena pública France2 va emetre un reportatge que recuperava una entrevista de l’any 2007 a Penelope Fillon, la dona del candidat, on explicava que mai havia treballat per al seu marit. L’afirmació no és qualsevol cosa, ja que, segons les revelacions del setmanari satític Le Canard Enchaîné, en aquell moment Penelope Fillon cobrava a càrrec de les assignacions parlamentàries del seu marit des del 1998. Una -nova- bomba informativa que posa François Fillon contra les cordes.

El catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona Antoni Segura acaba d’assumir la presidència del Cidob, el prestigiós think tank de política internacional amb seu a Barcelona. Considerat un dels més influents d’Europa, Segura vol posar l’accent en àmbits com ara les ciutats i les tensions territorials, entre les quals la relació Catalunya-Espanya.

Sense acabar de marxar del tot de la vida política italiana, l’ex primer ministre Matteo Renzi va reconèixer, en una entrevista que ahir va publicar el diari La Repubblica, que la convocatòria del referèndum sobre la reforma constitucional que ell va impulsar va ser un “error clamorós”. Es tracta de la primera entrevista que li fan a Renzi després d’aquella sonada derrota, el desembre passat, en què el 59% dels electors van optar per dir no a la seva proposta per capgirar la manera com es governa Itàlia. Pocs dies després va deixar l’executiu i ara tot està pendent de si s’avancen les eleccions i s’hi presenta per tornar a encapçalar el govern. “La nostra batalla només acaba de començar”, va assegurar premonitòriament a La Repubblica quan li van preguntar sobre el seu futur.

Liah Greenfeld (Vladivostok, 1954) és una de les grans expertes mundials en nacionalisme. Professora a la Universitat de Boston i a la Universitat de Lingnan (Hong Kong), la seva mateixa biografia és un petit tast de la història d’Europa dels últims decennis: nascuda a l’antiga URSS, va emigrar amb els seus pares a Israel abans de traslladar-se als EUA. Greenfeld, que als set anys ja tocava el violí i als dotze publicava poesia, parla del nacionalisme des de la ciència, fugint del sentiment i la passió.

Moisés Naím, escriptor i analista veneçolà, veu l’era Trump plena d’incertesa. Considera que és el millor exemple de la seva teoria sobre el poder: fàcil d’aconseguir, difícil d’exercir i fàcil de perdre. Divendres va ser al Cornellà Creació Fòrum.

Paul Isbell, expert nord-americà en les relacions entre els EUA i Europa, evita l’alarmisme. Convidat pel Cidob a Barcelona, confia que la realitat, i el frec a frec de la política, marcaran el rumb a Donald Trump.

Turquia va posar ahir en marxa el procés per ampliar els poders del president, Recep Tayyip Erdogan. Enmig d’un paisatge blanc per la neu i amb una petita manifestació en contra a les seves portes, el Parlament turc va començar el debat de la reforma constitucional que preveu transformar el país en un sistema presidencialista. Es tracta del canvi polític més important que ha viscut Turquia des de la proclamació de la República el 1923.

El 2016 serà recordat com l'any del 'no' a Europa. La decisió dels britànics d'abandonar la UE deixa empremta en un projecte europeu malferit per la crisi de l'euro i la dels refugiats. Són dos moments crítics en la història recent del Vell Continent, en què la solidaritat i els valors humans sobre els quals s'aixeca Europa han estat posats en dubte i s'ha imposat la divisió entre països, l'incompliment dels drets bàsics i, en definitiva, els passos enrere en la construcció europea.

A 10 mesos d'unes crucials eleccions a la cancelleria, l'atemptat de Berlín impacta de ple en l'olla a pressió de la política alemanya, sacsejada per la irrupció –amb força– dels populistes de dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD).

A Berlín es respiren aires de canvi. L’olla a pressió política treu fum. El setembre de l’any que ve els alemanys aniran a les urnes per decidir si renoven la confiança en Angela Merkel o prefereixen un relleu a la cancelleria. Merkel opta a un quart mandat -té les de guanyar segons apunten les enquestes- i això la convertiria en la cancellera que haurà manat -si esgota els terminis- dos anys més que el fundador de l’Alemanya moderna, Konrad Adenauer, i el mateix temps que Helmut Kohl, el seu gran mentor polític.