Pere Soler va accedir al càrrec de director de Policia de la Generalitat a mitjans de juliol de l’any passat, quan va dimitir Albert Batlle, i va ser cessat tres mesos i mig després pel 155. Està imputat en la mateixa causa que Josep Lluís Trapero i espera judici acusat de sedició. Defensa que ni la conselleria d’Interior ni els Mossos es van apartar de la legalitat.

Tenen una feina poc popular i no solen parlar si no és a través dels sindicats, però quatre funcionaris de Quatre Camins surten avui de la penombra per donar la cara per la seva professió, sense cap garantia sobre com reaccionaran companys que en tinguin una visió diferent. Són l’educadora social Cèlia Ávila (28 anys al sector); el cap d’unitat -encarregat de la seguretat- del mòdul 2, Luis Pérez (15 anys); el tècnic d’esports Oriol Serra (20 anys), i el metge Joan Pau Golf (11 anys). Volen reivindicar la funció social de la seva feina: la rehabilitació dels delinqüents perquè quan surtin amb la condemna complerta -encara que siguin violadors o assassins- no reincideixin.

Va arribar a una Rambla sembrada de víctimes esteses a terra i “no podia fer res”. La “impotència” dels primers minuts -pocs-és una de les coses que més recorda el caporal dels Bombers de Barcelona Sergi Martínez. El 17 d’agost de l’any passat a la tarda estava de guàrdia al parc de Montjuïc, i d’allà van sortir els dos primers camions del cos que van intervenir en la tragèdia. El parc és tan a prop de la Rambla que quan hi van arribar només hi havia policia -encara no hi havia cap ambulància- i el desconcert i el terror s’havien apoderat del passeig.

El final del 155 que tant desitjaven els Mossos d’Esquadra no ha resultat com esperaven. L’aterratge abrupte del nou conseller, Miquel Buch, ha obert un nou període en què la sensació d’incertesa instal·lada entre agents i comandament des de l’octubre s’ha prorrogat en lloc d’acabar-se. En pocs dies s’han acumulat l’acceptació de la renúncia de Ferran López -el comissari que va rellevar com a cap Josep Lluís Trapero quan l’Estat el va destituir-, el fet que no s’hagi triat cap substitut -i que s’hagi donat al director de la policia, Andreu Martínez, un paper molt més actiu del que era habitual en el dia a dia del cos- i una reunió molt tensa que va acabar amb la sensació que el conseller no té “gens d’empatia” amb els uniformats.

El dia que a Maria Teixidor se li va acudir plantejar a la junta del Barça -de la qual és vicesecretària- la jornada És futbol, i és femení se la van mirar amb perplexitat. Era la seva proposta per al 8 de març, que aquest any va sacsejar tots els àmbits de la societat. Es devia posar tossuda, perquè al final la seva idea es va executar. Com que va ser un èxit -“vam obrir el bloc d’esports del Telenotícies ”-, després els seus companys homes n’estaven tan orgullosos com ella. Ho va explicar ahir a la taula rodona que tancava les primeres jornades Women Business & Justice European Forum, organitzades pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona amb l’impuls de la nova degana, Maria Eugènia Gay.

Els jutjats de tot l’Estat es preparen per oferir demà la imatge poc freqüent d’una vaga de jutges i fiscals després de setmanes d’aturades parcials. A Barcelona, la jutge degana, Mercè Caso, està entre els que encapçalen la mobilització. I també s’hi ha implicat la presidenta de la secció 10a de l’Audiència, Montserrat Comas. La protesta no es queda a la base de l’escalafó judicial. I encara que les demandes que plantegen al ministeri són les de sempre -més recursos, modernització i millores salarials-, el debat se centra aquest cop en la reclamació de més independència judicial.

El dia de Sant Jordi més estrany de les últimes dècades -sense Govern, amb presos polítics, amb exiliats- s’acaba amb un acte de Societat Civil Catalana (SCC) que servirà de míting d’un ex primer ministre de França com a futur alcaldable de Ciutadans a Barcelona. Tant el presentador de la cerimònia, el periodista Albert Castillón, com el president de l’entitat, José Rosiñol, agraeixen al govern espanyol -representat per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el delegat Enric Millo- que hagi fet “tornar la normalitat a Catalunya”.

“El Nicolás dels ous es passarà un pic d’anys a la presó, però quan surti estarà forrat”. Aquesta frase -enviada per WhatsApp al seu soci Alberto Martínez- resumeix la filosofia de David Puig Altisent, un vigilant de seguretat que entre el 2014 i el 2016 va recórrer cercles policials, polítics i periodístics intentant vendre des d’informació sobre suposats jihadistes fins a un pla per implicar mossos d’esquadra i independentistes en delictes, desacreditar institucions i entitats catalanes i arruïnar el Procés.

No li posaré nom. Ja n’hi posarà la lectora (i el lector). Hi ha entre nosaltres un home abjecte, detestablement masclista. Però, per a les partidàries de l’optimisme, diré que té voluntat de desprogramar-se. Es tracta d’ajudar-lo per tenir un món millor.

Un català que va venir de Múrcia i la seva filla nascuda aquí, dues catalanes que van venir del Marroc i un xicot del barri del Fondo que diu que té “accent xarnego” van parlar ahir en català en un auditori ple de gom a gom a la ciutat on va començar la immersió lingüística, Santa Coloma de Gramenet. Va ser després que haguessin parlat un maresmenc, una mallorquina, un valencià i una nord-catalana. La musicalitat potent de tots els accents d’una llengua d’acollida ficada en una sala.

Dues reunions a Palau. Totes dues tenses. Alts comandaments dels Mossos d’Esquadra en una banda de la taula i membres del Govern a l’altra. En aquest escenari, els responsables de la policia catalana van intentar convèncer Carles Puigdemont i el seu executiu que replantegessin la ubicació dels centres de votació del referèndum de l’1-O per no desbordar els límits marcats per la judicatura, primer per la Fiscalia Superior de Catalunya i després per la interlocutòria de Mercedes Armas, magistrada del Tribunal Superior de Justícia.

Acaben de presentar una nova associació de jutges, Àgora Judicial

La tarda xafogosa del 17 d’agost feia 35 dies que Joaquim Forn era conseller d’Interior quan el van alertar que s’havia produït un atropellament massiu a la Rambla. Poc després se sabria que era el primer atemptat jihadista a Catalunya. Mentre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que tenia uns dies de vacances, tornava a correcuita, Forn va comparèixer davant els mitjans de comunicació per dir l’única cosa que podia dir en aquell moment: estava confirmada la mort d’una persona i no hi havia més dades oficials. Al seu costat, hi havia un home uniformat amb posat greu que no va obrir la boca. Era el comissari superior Ferran López, aleshores número dos de la policia catalana, discretíssim, gens conegut pel públic i que no es podia imaginar que al cap de dos mesos i mig seria el cap del cos per imposició de Madrid, via 155 i per destitució de Trapero.