Mariano Rajoy ho té a prop. A Madrid cap casa de mudances espera ja una trucada de la Moncloa. Ciutadans ha passat el Rubicó i negociarà el sí a la investidura d’un president a qui havia vetat per la corrupció en dues campanyes consecutives. Albert Rivera no serà al govern però vol treure petroli dels seus 32 diputats. No es tracta del sí a Rajoy sinó d’arrossegar el PSOE de Pedro Sánchez a una necessària abstenció. Aquestes són les cinc claus (i els condicionants) d’una legislatura que difícilment passarà a la història.

Albert Rivera va clarificant la seva posició. Després de fixar sis condicions al PP relacionades amb la corrupció per negociar el suport a la investidura de Mariano Rajoy, ahir va anar una mica més enllà. El líder de Ciutadans havia dit que l’acceptació de les seves propostes en matèria de regeneració i posar data a la investidura eren “la porta d’accés” al sí. Després havia de venir negociar els temes econòmics i socials i també com es governa Espanya. El PP aspira que Rajoy sigui investit amb els vots del PP i de C’s i la necessària abstenció del PSOE. Dels socialistes n’espera implicació per permetre-li ser president i després poc més. En canvi, dels liberals pretén que l’ajudin a governar, a fer camí en una legislatura de fesomia encara incerta. Rivera pot fer costat al PP i, tot i que dimecres era ambigu sobre una possible entrada al govern -es disposava a negociar “sense fre de mà”-, ahir va descartar-ho deixant clar que no vol seients al consell de ministres que presideix Rajoy.

El cel s’ha obert per a Mariano Rajoy. Fa només uns dies es resignava a una investidura “per decantació”: s’havia de produir a l’octubre, després de les eleccions basques i gallegues del 25 de setembre, i d’una guerra de nervis amb el PSOE per no sotmetre’s a la sessió plenària fins que Pedro Sánchez cedís. En 24 hores les coses han canviat. La predisposició de Ciutadans, després de posar sis condicions assumibles per al PP en matèria de corrupció per negociar el sí a la seva investidura, deixa Mariano Rajoy molt més a prop de continuar a la Moncloa.

Albert Rivera està disposat a passar el Rubicó. El líder de Ciutadans accepta deixar enrere el confort de l’abstenció en segona votació acordat per la seva executiva i fer el trànsit fins al sí a investir Mariano Rajoy. Els vetos al líder del PP i la possibilitat de bastir una alternativa són ja cosa del passat. Després de 274 dies des de la convocatòria de les primeres eleccions, les del 20-D, el líder liberal decideix preguntar-se: “Què puc fer per Espanya?” I, segons va explicar ahir en una compareixença solemne al Congrés, el més assenyat ara és donar suport a Mariano Rajoy perquè segueixi sent president. Ara bé, per negociar, cosa que farà aquest mateix matí a partir de les deu, tal com estava previst, posa condicions. Unes condicions que tenen a veure amb la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció. Són mesures assumibles per a Rajoy i també el preu per guardar el veto al líder del PP en un calaix.

Dues mil cinc-centes persones van contestar l’enquesta periòdica del Centre d’Investigacions Sociològiques, l’ens demoscòpic del govern espanyol, entre l’1 i l’11 de juliol. El treball de camp es va realitzar només uns dies després de les eleccions del 26 de juny. I l’enquesta va confirmar que la tendència de la jornada de votació encara no s’havia alterat. El 20-D el mapa polític espanyol va mutar seguint el que ja s’havia intuït a les europees i s’havia confirmat com a realitat a les municipals i autonòmiques del maig: que el bipartidisme passava a la història i, a dreta i esquerra, emergien noves opcions, en aquest cas els liberals de Ciutadans i els alternatius de Podem. Les primeres eleccions generals amb aquests actors i la negativa del PP i el PSOE a adaptar-se al Congrés més efímer de la història va derivar en segones eleccions. El 26 de juny els votants van castigar els emergents i van mantenir o van reforçar la confiança en els partits tradicionals. Ciutadans, que el 20-D ja havia quedat per sota del que s’esperava, va perdre vuit escons i Podem no va aconseguir l’esperat efecte multiplicador en forma de sorpasso al PSOE que havien previst les enquestes després del pacte amb IU. El sondeig presentat ahir no contenia grans canvis en la intenció de vot però consolidava tendències. El PP i el PSOE mantenen els seus suports i les formacions emergents reben un cert càstig. Encara no s’han fet enquestes preguntant als ciutadans qui té més culpa d’un blogueig polític que fa vuit mesos que dura i amenaça de terceres eleccions o solució a la tardor, però per ara es castiga l’element innovador. Aquestes són les claus del CIS.

Aquest divendres, 5 d’agost, era el dia que preveia Mariano Rajoy per a la seva investidura just després de tancar el pacte amb Ciutadans (que va tenir com a víctima col·lateral el nou PDC) a la mesa del Congrés. Les dues últimes setmanes han aclarit alguns dubtes sobre la governabilitat però també han fet evident que, malgrat que els implicats continuen rebutjant les terceres eleccions, la sortida no serà fàcil. Tampoc tindrà pocs costos després d’uns comicis que, si bé van reforçar Rajoy, no van alterar l’aritmètica dels pactes. Després que l’inqüestionat líder del PP obtingués del rei l’encàrrec de formar govern sense que li calgués explicitar el compromís constitucional de sotmetre’s a la investidura, va obrir una ronda amb el PSOE i C’s, que vol com a socis. Les reunions han evidenciat que Albert Rivera es va acostant a Rajoy i, superats els vetos, el seu sí ja sembla possible. Amb el PSOE, que és on hi ha el gran trencacolls, la clau és temporal. Pedro Sánchez vol la investidura ràpid per no ser víctima de les pressions internes i externes. El PP, malgrat que públicament diu encara el contrari i defensa no dur la investidura més enllà de finals d’agost amb arguments com la necessitat d’aprovar el sostre de dèficit perquè les autonomies puguin fer pressupostos, està disposat a esperar fins a principis d’octubre. Rajoy sap que no guanyarà per seducció i es resigna a fer-ho per desgast. Deixa per al final les concessions en l’intent de pagar un preu menys alt. Aquests són els dos escenaris possibles i els seus condicionants.

Pedro Sánchez és un líder sotmès a foc creuat. Amb l’artilleria pesant el pressionen, dia sí i dia també, el PP i Ciutadans perquè s’avingui a asseure’s amb Mariano Rajoy i en faciliti la investidura. I amb munició de menys calibre, atesa la dificultat de l’alternativa, però igualment intensa, ho fan els dirigents de Podem, fent notar que s’està passant per alt l’oportunitat aritmètica d’un govern d’esquerres. Però el líder del PSOE és també víctima del foc amic, de les males passades dels companys de partit. A les crítiques que rep de l’antic aparell i dels sectors pròxims a l’establishment, encapçalats per Felipe González i amb el diari El País i els seus editorials i enquestes com a punta de llança, s’hi afegeix la pressió dels sectors crítics amb la seva gestió. A l’últim grup cal situar-hi l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, molt pròxim a la presidenta andalusa Susana Díaz, que ahir va demanar obrir un “procés de diàleg intern” al PSOE sobre què s’ha de votar a la investidura advertint del caràcter “negatiu i inconvenient” de les terceres eleccions.

Mariano Rajoy fa temps que presenta la necessitat d’assegurar la unitat d’Espanya i frenar el procés sobiranista com un argument per posar fi als 10 mesos d’interinatge del seu govern. Per seguir necessita que, en el temps que queda per a una investidura encara sense data, Ciutadans (C’s) passi de l’abstenció al sí i arrossegui el PSOE del no a l’abstenció per evitar unes terceres eleccions que, segons ell, serien “inadmissibles”. L’espanyolisme és el motor de C’s i el motiu del seu naixement, ara fa 11 anys, a Catalunya. Albert Rivera, envalentit després d’aconseguir que la seva pressió al PP i al PSOE fes que es desdiguessin de donar al Partit Demòcrata Català (PDC) el grup parlamentari al Congrés que li concedien gairebé per inèrcia, va proposar ahir a Rajoy un Pacte per Espanya. El líder del PP va acceptar immediatament, trencant així una mica més el gel amb Rivera i acostant-se una mica més a C’s per poder ser investit.

Els pactes polítics no van servir per maquillar els mals resultats de l’antiga CDC el 26 de juny. Va mantenir els 8 diputats del 20-D (un resultat molt pobre en termes històrics), però va perdre pel camí gairebé 90.000 vots. Unes pèrdues que situaven el nou Partit Demòcrata Català (PDC) per sota del 15% a dues de les quatre demarcacions en què s’havia presentat, i, en l’àmbit català, també per sota d’aquest llindar que marca el reglament del Congrés per tenir grup amb menys de 15 escons. Així, des del primer moment, Francesc Homs i el diputat Jordi Xuclà es van abocar a assegurar-se, per la via de l’acord, el grup propi, per no perdre visibilitat, capacitat legislativa ni recursos. Fa dues setmanes tenien tancat l’acord amb el PP i el PSOE perquè fessin una lectura generosa del reglament, però els uns i els altres se’n van desdir ahir. La conseqüència: el PDC anirà al grup mixt. L’única formació catalana amb grup propi al Congrés i al Senat serà ERC, fet que evidencia una nova correlació de forces al sobiranisme. Els 8 diputats que lidera Homs compartiran grup amb 11 diputats de sis petits partits.

El ple del Tribunal Constitucional (TC), reunit ahir amb caràcter extraordinari, va optar per un terme mitjà davant de la contundència de les peticions que, entenent que se n’havien desacatat les resolucions, va fer divendres el govern espanyol quan va presentar l’incident d’execució de sentència. Així, el tribunal va acordar per unanimitat tramitar la suspensió temporal de les conclusions de la comissió del procés constituent (el full de ruta de la desconnexió amb l’Estat que han previst Junts per Sí i la CUP) i va advertir de manera contundent els líders del procés -Carles Puigdemont i el seu govern, i Carme Forcadell i la mesa del Parlament- que no facin cap més pas en aquest sentit sota amenaces penals. Malgrat tot, el TC va donar a la cambra vint dies per defensar les resolucions aprovades i el mateix termini a Forcadell per argumentar per què donant-hi tràmit no havia desobeït la sentència contra la declaració de ruptura del desembre del 2015 -que s’ha anat desplegant malgrat les prohibicions- i la providència que prohibia el debat. El TC, incòmode en el rol -ahir estrenat- de sala penal per fer complir les seves sentències, va buscar un equilibri que, sense apartar-se de la duresa en el fons que exigeix el PP i avala la majoria conservadora del tribunal, no fes perillar la unanimitat amb què fins ara han anat barrant pas jurídicament al procés.

Amb exquisida puntualitat, a dos quarts d'una del migdia, ha començat a la seu del Tribunal Constitucional al carrer Doménico Scarlatti de Madrid el ple extraordinari que haurà de decidir si s'emprenen mesures penals contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver desobeït una sentència i una providència del TC admetent que el Parlament fes la setmana passada el debat de les conclusions de la comissió del Procés Constituent. Els magistrats s'han reunit durant una hora i mitja per analitzar l'incident d'execució de sentència presentant pel govern espanyol, que reclama declarar nul·les la comissió i les conclusions i advertir que no es facin més passos en el procés de desconnexió amb l'Estat.

Després de la seva reunió a la Zarzuela amb Felip VI el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va proclamar que el que era important no era “el resultat” del debat d’investidura al qual s’havia de sotmetre Mariano Rajoy sinó que “es fes” i es posés en marxa “el rellotge de la democràcia” per escurçar la interinitat. Va ser ambigu a l’hora d’aclarir si, de nou, exploraria el govern d’esquerres que ell no vol o l’executiu amb Podem i C’s que ell defensa, però del qual reneguen els dos socis necessaris. Sánchez no s’ha alçat de la taula i aguanta les cartes, però ahir Miquel Iceta va mostrar la seva jugada. “Els ciutadans han de saber que si Rajoy no se’n surt, el PSOE farà un esforç per trobar una sortida a aquest embús. Però no abans, ni un segon abans”, va dir el primer secretari del PSC entrevistat per l’ACN. És el que deia el PSOE després del 20-D. Aquell cop Rajoy va declinar l’oferta i Sánchez va fer el pas i va protagonitzar el primer debat d’investidura fallit de la democràcia. Ara Rajoy segueix sense suports, però ha fet el pas per evitar alimentar una alternativa que segons ell no existeix i segons Pablo Iglesias s’esllangueix.

La votació del procés constituent dimecres al Parlament pot tenir conseqüències penals. Al marge d’aprofundir en la distància entre la majoria que a la cambra catalana formen Junts pel Sí i la CUP i el bloc constitucionalista que al Congrés integren el PP, el PSOE i C’s, pot provocar que el Tribunal Constitucional prengui aquest dilluns mesures urgents per fer-se respectar. El govern espanyol va presentar ahir, a través de l’advocat de l’Estat, un escrit en què insta el tribunal a llançar severes advertències contra la mesa del Parlament i el govern de la Generalitat si fan nous passos en el procés de desconnexió i que, sobretot, posa en el punt de mira Carme Forcadell. Després de la votació i gràcies a la reforma legal de la tardor passada que va donar al TC competències de sala penal per executar les seves pròpies sentències, la presidenta podria ser fins i tot apartada de les seves funcions.

Mariano Rajoy haurà de pensar-se molt bé què fa a partir d’avui. Aquesta tarda el president espanyol en funcions visitarà el rei Felip VI i constatarà que, de nou, no té suports per ser investit. Ho havia previst per a la setmana que ve. Així doncs, obrirà l’anunciat “període de reflexió” que el pot dur a afinar els mecanismes de pressió al PSOE perquè li permeti ser president a finals d’agost o a principis de setembre. O, fins i tot, a tirar la tovallola.

Els caps de files dels partits (llevat dels d’ERC, que no perdonen el menyspreu protocol·lari a Carme Forcadell, i els de Bildu) visitaran en audiència el rei a partir d’aquest matí. Avui les minories regionalistes i IU; demà, el PNB, el PDC i les confluències de l’esquerra alternativa, i dimecres, Ciutadans, Podem, el PSOE i el PP. Els últims que passaran pel despatx de Felip VI a la Zarzuela són els que tenen més a dir en la governabilitat de l’Estat i en el fet d’allunyar unes terceres eleccions que podrien ferir de mort la credibilitat del sistema. La ronda és preceptiva abans que el rei encarregui, després de mesurar predisposicions i suports, la investidura. Pot donar-los més temps per negociar o, com al febrer, triar el candidat de la segona força, el PSOE. En aquell moment el de la primera, Mariano Rajoy, va trencar el guió i va declinar l’oferiment per falta de suports, en un gest que buscava deixar en evidència el rival i que la Zarzuela va considerar massa partidista.

Catorze de juliol. Data ideal, coincidint amb l’ocàs del curs polític, per tancar Escolta Espanya, escucha Cataluña, un cicle de la Fundación Ortega Marañón a Madrid amb cinc taules en les quals el procés (el desencaix) s’ha abordat des de diversos punts de vista. El que passa és que el curs no ha acabat (el més calent és a l’aigüera) i també que, malgrat la bona voluntat dels organitzadors, les jornades han constatat com estan d’enrocades les posicions. Sí que han servit per escoltar-se. L’unionisme té veu a Catalunya, però l’independentisme es fa sentir amb comptagotes a Madrid. Les conclusions de les jornades que al maig van inaugurar el president, Carles Puigdemont, i l’hispanista John H. Elliott es publicaran al setembre. No faran germinar terceres vies ni avalaran processos recentralitzadors o unilaterals, però enraonar és el primer pas per posar-se al lloc de l’altre i entendre’s.

Espanya es posa en mode bucle. Les eleccions del 26-J van reforçar el PP però no van capgirar els equilibris per facilitar una aliança. Per governar, el PP continua necessitant el PSOE. La resta d’opcions obliguen a pactes encara difícils d’explicar. Després d’un primer tempteig de Mariano Rajoy amb els grups, que va acabar després que el president en funcions i candidat a la reelecció es reunís ahir amb Pedro Sánchez al Congrés, el fantasma d’unes noves eleccions (les terceres en un any) treia definitivament el cap situant-se al bell mig de l’escena. Les incerteses s’acumulen. Sánchez deia que “ara per ara” continua amb el no a Rajoy, i el president reiterava que en qualsevol cas necessita el PSOE.

Ciutadans s’ha proposat convertir-se en la palanca que acosti les posicions del PP i el PSOE. Albert Rivera considera que els populars han de governar i, malgrat que no ho hauria volgut i en campanya va reiterar el veto, s’ha resignat a acceptar que ho segueixi fent l’ara president en funcions Mariano Rajoy. Per aconseguir-ho cal, però, que el PSOE es mogui i passi del no a l’abstenció. El líder liberal pensar que la millor manera d’aconseguir-ho és començant a moure’s ell. Per això, després de reunir-se ahir amb Rajoy durant una hora i mitja al Congrés, ha convocat aquest matí l’executiva del partit. Damunt la taula la proposta de passar del no a Rajoy a l’abstenció buscant que el PSOE també els acompanyi i faciliti un govern en minoria del president en funcions.

Mariano Rajoy vol prémer l’accelerador. A la seu del PP del carrer Génova diuen que estan molt decebuts per com va anar el comitè federal del PSOE dissabte però s’aferren al fet que es va solemnitzar una contradicció que “s’haurà de resoldre”, segons el vicesecretari general del PP Fernando Martínez-Maíllo. “El PSOE diu no a Rajoy i no a noves eleccions: les dues coses no poden ser i són incompatibles”, va assenyalar ahir. O ell o eleccions. Aquesta serà la línia argumental de Rajoy en les seves reunions d’avui amb Albert Rivera i Pablo Iglesias i, sobretot, en la de demà amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez.