“Txékhov s’equivocava quan pensava que si hagués tingut més temps hauria escrit més plenament: hauria descrit la pluja, i la llevadora, i el metge prenent el te. La veritat és que en una història només s’hi pot posar una certa quantitat de coses; sempre se n’ha de sacrificar alguna. S’han de deixar fora coses que sabem i que hi voldríem posar. Per què? No en tinc la més remota idea, però és així. Sempre és una mena de cursa per ficar-hi tot el que es pugui abans que desaparegui ”.

La cornella emmantellada i els coloms emprenyadors

“No sé ben bé què passa, però ara, des d’una branca del freixe pelat, m’observa una cornella emmantellada. Mai no n’havia vist cap, aquí. És molt bonica, i em posa una mica nerviós, amb prou feines aconsegueixo empassar-me el menjar. M’assec en un altre lloc, mirant cap a la finestra lateral. [...] Ara torno a ser al camp visual de la cornella, que gira una mica el cap per veure’m millor. [...] La cornella m’observa despectivament. Tanco d’una revolada.”

]]>

Una vegada James Joyce va dir això a Kae Tempest (és el que té la lectura, ens permet escoltar els morts, connectar-hi): “En el particular hi ha l’universal”. Un consell que Tempest va agrair: “Em va ensenyar que com més atenció parava a la meva particularitat, més possibilitats tenia d’arribar a tu en la teva particularitat”. És la gràcia de la literatura, de la poesia, de la creació que ens interpel·la: l’autor parla d’ell, jo en faig una abstracció, ho reparticularitzo i acabo notant que parla de mi.

]]>

Doris Lessing va deixar els seus fills John i Jean, de tres anys i un any i mig, a la casa que compartia amb el pare de les criatures i es va instal·lar uns carrers més enllà. Ens hem de situar a l’antiga colònia britànica de Rhodèsia del Sud, l’actual Zimbàbue, on la futura escriptora va passar la infantesa i la joventut. Uns anys més tard, va fer les maletes per anar-se’n lluny: a Londres. Hi va arribar amb el manuscrit de la seva primera novel·la i amb el tercer dels seus fills, en Peter, nascut d’un segon matrimoni (amb Gottfried Lessing, de qui agafaria el cognom). Els dos fills grans es van quedar a l’Àfrica. Vet aquí les dues dades biogràfiques més conegudes de la Lessing: que va guanyar el Nobel i que va renunciar a dos dels seus tres fills.

]]>

La tristesa, la culpa, l’angoixa, la fugida de la zona zero del dolor

“Ja estem morts, amor, l’única cosa que ens queda és acabar de passar aquest infern amb dignitat. Junts. Sense ocultacions. Confiant l’un en l’altre”. Són paraules de Minerva a Tristany a la novel·la Ja estem morts, amor, de Xavier Aliaga (Angle Editorial), un d’aquells llibres que es llegeixen de pressa però es paeixen a poc a poc. Un llibre que ens trasbalsa de la primera a l’última pàgina, i en aquest cas dir això no és cap tòpic. D’entrada, sabem que la narradora ens parla des d’un hipotètic més enllà: “Em diuen Anaïs i vaig morir quan tenia setze anys. Em diuen Anaïs i és perquè estic morta que us podré contar la història”. Que les històries només les poden explicar els supervivents és una cosa que ara i aquí els lector no ens plantegem. Hem comprat a l’autor la primera premissa: la història ens arriba a través d’una noia morta que pot fer de narradora omniscient perquè “morir és l’única manera de saber-ho tot”.

]]>

Una esclava de la casa, dels cinc fills i del marit alcohòlic i violent

Era una mare a contracor. S’havia quedat embarassada massa aviat. Tenia molt mal geni i estava plena d’una ràbia que no sabia com gestionar. Rondinava tota sola davant de la tele. Era presonera de l’esclavatge domèstic, dels fills (cinc, un dels quals raret) i d’un marit borratxo que es barallava en sortir del bar amb altres homes borratxos. Feia veure que no sabia que el seu fill efeminat s’ho passava fatal. Que els altres nens es burlaven d’ell, que l’humiliaven, que li escopien a la cara.

]]>

Les dones també saben resoldre equacions i també saben escriure

“Llegir és un afer estrany, al capdavall”, diu Siri Hustvedt en un dels assajos recopilats a Mares, pares i més (Edicions 62, traducció d’Imma Estany). L’autora compara el text –qualsevol mena de text, ja sigui un article de ciència o una novel·la– amb un virus: el text està mort fins que és animat pel cos d’un amfitrió, i el que passa després és diferent en cada cas. Les paraules sempre són les mateixes, però els cossos, les situacions, les experiències i els prejudicis dels lectors varien. “Cada lectura s’efectua en l’espai existent entre el text i el lector”. No hi pot haver una lectura definitiva de cap obra literària complexa, perquè les paraules escrites no canvien però els lectors, sí. Moltes lectures crítiques de llibres pretenen un impossible: fixar o aturar-ne el significat.

]]>

Un tros de món contaminat però lliure de presses i epidèmies

“No els hauries d’haver dit que estimes aquesta terra –diu en Petrov a la Baba Dúnia–. Això ho interpreten com una provocació, com una minimització deliberada de l’accident del reactor. T’odiaran pel fet que et deixis instrumentalitzar”. Ella replica: “Doncs què, els hauria d’haver dit que en realitat tant me fa si em moro un dia abans o després?”.

]]>

El “kit de supervivència per a escriptors” que Grup 62 ha regalat aquest Sant Jordi a la gent del gremi consta d’un bolígraf, una llibreta, una motxilla, una ampolleta d’aigua, una tassa reutilitzable i una mascareta que ningú estrenarà. Hauria fet més servei un paraigua plegable, però s’entén que els editors no volguessin cridar el mal temps. També hauria anat bé un blíster d’antihistamínics, perquè els plàtans barcelonins i el vent han repartit a l’engròs esternuts, goles irritades, ulls plorosos i tot el catàleg de símptomes de l’al·lèrgia primaveral.

]]>

Avançar cap a la vellesa té alguna cosa bona i una pila de coses horribles

En el pròleg de Més que una dona, de Caitlin Moran, publicat per Anagrama amb traducció de Maria Callís Cabrera, la narradora ha acabat d’escriure el llibre Com es fa una dona i està exhausta però exultant. Es diu a si mateixa que, quan una dona arriba a la trentena, sap que el pitjor ja ha passat. Tot d’un plegat se li presenta al davant la seva Jo del Futur. Té quaranta-quatre anys, llueix una papada que abans no existia, fa prou bona cara gràcies al bótox i anuncia a la seva versió jove que el pitjor està per venir: “Tingues present que serà durant la trentena, la quarantena i la cinquantena que te les hauràs amb l’Autèntica Merda de la Dona Adulta. Els teus amics començaran a separar-se. Els teus companys de feina i tu començareu a xocar. El sexe serà quasi un miracle. Els teus pares de cop es faran grans i necessitaran atencions i cures. I les teves filles es faran adolescents… Que Déu t’agafi confessada!”. Instal·lada en una maduresa que li permet parlar clar, la Jo del Futur proclama: “Francament, tot empitjora que t’hi cagues”.

]]>

El càncer de la Jeanne espanta el seu marit, que desapareix del mapa

“No puc més”. En Matt pronuncia aquestes tres paraules i l’endemà deixa una nota sobre la taula de la cuina adreçada a la seva dona, que s’està sotmetent a les primeres sessions de quimioteràpia per culpa d’un càncer de mama. Li diu que està desorientat i vol reflexionar. Que la malaltia d’ella el turmenta. Que no suporta veure-la patir. Que se sent incapaç d’ajudar-la. Que ho fa pel seu bé, per no ser un llast, perquè està convençut que ella mereix algú millor. 

]]>

Les descàrregues elèctriques se li van menjar els records

Una decisió ha de sobreviure dos estats d’ànim. És un proverbi jueu que llegeixo a Filla d’octubre, de Linda Boström Knausgård (Les Hores, traducció de Carolina Moreno Tena). La narradora del llibre, un alter ego de l’autora, creu que aquest és potser el proverbi que més l’ha ajudat al llarg de la vida. Perquè sí, les decisions s’han de deixar reposar. “Alhora, però, no pots ser covard –sosté–. Dur a terme una acció amb determinació també és una virtut”.

]]>

Una de les coses més estranyes que m’ha tocat fer mai com a periodista cultural l’he viscuda aquesta setmana: la roda de premsa de presentació d’un llibre es feia enmig d’un cementiri -el del Poblenou, entre la Gran Creu i el Petó de la Mort- i no vaig saber arribar-hi sense perdre’m abans una bona estona pel recinte. No he vist la làpida de cap dels meus morts, però dimarts em vaig dedicar a llegir inscripcions dels nínxols mentre feia i desfeia passadissos. Fins que vaig topar amb un epitafi que em va trasbalsar i em vaig desorientar del tot.

]]>

El dia que en Jacob va saber que era una nena intocable i apestada

“Per començar, ¿qui sou vosaltres?”, diu d’entrada el narrador del llibre. I nosaltres, lectors, ens sentim interpel·lats. És un narrador que s’ha contingut durant molt temps però que ara desborda odi, venjança, amor, paraules. Un narrador, en Nemi, que s’ha estimat i s’estima en Jacob. Un narrador trencat pel dolor que reviu i refà els records de la persona estimada, els records d’algú que ha estat bo fins a la insensatesa, algú que hauria volgut no tenir cap sexe per no haver de ser un cos maltractat, ultratjat, exclòs.

]]>

El món s’enfonsa i nosaltres ens enamorem, diu Ingrid Bergman a Humphrey Bogart. Fer coses normals mentre la guerra acapara titulars sembla fora de lloc, però potser és quan té més sentit. Ara com ara no hem de fugir del país. Als nostres carrers no hi ha míssils sinó trabucades de Sant Medir. I aquesta setmana ha vingut l’escriptora Tessa Hadley a Barcelona per presentar una novel·la que parla d’amors burgesos. El món s’enfonsa i nosaltres ens enamorem. O anem a nedar, com va fer Kafka la tarda del dia que Alemanya havia declarat la guerra a Rússia. El món s’enfonsa i la història es repeteix, això també.

]]>

O ignorem els enemics o els matem, però ha de ser un crim perfecte

Quan tenia menys anys i menys enemics declarats, vaig llegir un llibret de Roger Rosenblatt titulat Rules for Aging (aquí es va traduir com Guía irreverente para la vida, editat per Javier Vergara). En recordo uns consells que em vaig aprendre de memòria. Rosenblatt deia que no hem de patir pel que pensen els altres de nosaltres, perquè ningú pensa res de nosaltres: tothom està massa ocupat pensant en si mateix. L’excepció són els enemics: persones, aquestes sí, que sempre estan pendents de nosaltres, disposades a morir-se de ràbia si mai el vent ens bufa de cara. Què hem de fer amb espècimens així? Només hi ha dos camins: ignorar-los o matar-los.

]]>

La vida consisteix a veure’ns morir els uns als altres i anar tirant

He llegit l’una darrere l’altra dues novel·les de personatges solitaris amb pastor incorporat: Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor), i Ràbia, de Sebastià Alzamora (Proa). Ara els dos personatges i els dos pastors busquen dins del meu cap un racó per ocupar. La sedimentació de lectures va com va i no sempre és previsible.

]]>

Quin sentit té torturar els malalts si ja no hi ha esperança?

Delphine de Vigan va refusar un munt de vegades la idea d’escriure sobre la seva mare. Feia la llista dels molts autors que havien escrit sobre les respectives mares, des dels més antics fins als més recents, només per demostrar-se fins a quin punt el terreny estava minat i el tema, gastat. Però un dia va trobar el cadàver de la mare –“estava blava, d’un blau pàl·lid barrejat de cendres, amb les mans estranyament més fosques que el rostre”–, que havia decidit plegar de viure, i va necessitar entendre-la. Va recuperar cartes, escrits, dibuixos, gravacions, fotos. I va emprendre la tasca de fer un llibre sobre la seva mare. Com havien fet tants escriptors abans.

]]>

És un clau gegant? Un pètal de rosa? Una esquerda de la fusta?

La marca a la paret és negra i rodona. La narradora ignora d’on ha sortit, com s’ha fet. “Em podria aixecar, però si m’aixeco per mirar-la, m’hi jugo el coll que no ho sabré dir del cert; perquè un cop una cosa està feta, ningú sap com es va fer. ¡Mare meva, quin misteri, la vida! ¡Quina imprecisió, el pensament! ¡Quina ignorància, la humanitat!”.

]]>

Un nen poc estimat que no va fer res per impedir el suïcidi de la mare

“Estimat pare, he dubtat molt, però cal posar-hi fi –diu en Panotxa–. Ho confesso: no estimo la mare”. El pare li pregunta des de quan, i a causa de què. En Panotxa respon: “A causa de tot. D’ençà que la conec”.

]]>