El debat de les nuclears pot generar la falsa impressió que es tracta d’un sector obsolet, en el qual des de fa temps no es produeixen avenços i el progrés que s’ha estancat. Però la realitat s'allunya molt d’aquesta imatge. El sector nuclear és un dels àmbits on des de fa anys hi ha un interès important per innovar, en particular després d’accidents com el de Fukushima, l’avenç del canvi climàtic i l’aparent desacceleració del sector de les energies renovables.

L’Univers s’expandeix cada cop més ràpid. Però els astrònoms encara no saben exactament per què. Ara la col·laboració DES (Dark Energy Survey) ha fet una passa més per esclarir aquest enigma. Per primera vegada han publicat resultats que combinen les mesures provinents de les dues fonts principals de què es disposen per mesurar l’expansió de l’Univers: l’agrupament de les galàxies i de com aquestes desvien la llum a través de l’efecte de lent gravitacional. L’anàlisi aporta estimacions més precises sobre la composició de l’Univers i apropen els científics a la solució d’aquest trencaclosques.

El jove aspirant a matemàtic prenia notes amb una cura impecable. Era conscient que el seu amic alemany també li agrairia. Ell encara no ho sabia, però aquell company que seia al seu costat a classe de geometria acabaria sent una de les ments més brillants del segle XX: Albert Einstein. Sherlock Holmes tenia John Watson, Don Quixot tenia Sancho Panza, i Einstein va tenir sempre al seu costat Marcel Grossmann, el fidel company que no només li passava els apunts, sinó que va esdevenir una peça clau en el desenvolupament d’una teoria que canviaria la concepció de l’univers. "Aquells apunts van ser la meva salvació", explicava Einstein.

Hi ha problemes tan complexos i ambiciosos que només poden ser abordats per col·laboracions interdisciplinàries de diferents equips d’investigació. Les beques Synergy que atorga cada any el Consell de Recerca Europeu busquen, precisament, generar sinergies entre diversos equips que permetin afrontar aquests reptes. Els projectes seleccionats a la darrera convocatòria s’engloben en categories tan diverses com la sociologia i la governança, fins a la biologia molecular o el càncer. Només 66 propostes han estat finalment seleccionades, d’entre més de 700 presentades per institucions de tot el món. Entre els premiats, es troben dos projectes liderats per institucions catalanes que busquen comprendre millor el funcionament del Sol i l’expansió de l’Univers.

Gràcies als senyals provinents de la unió de dos parells de forats negres, científics dels diferents detectors d’ones gravitacionals han determinat que aquests astres, dels quals ni la llum pot escapar, poden girar sobre si mateixos de formes mai vistes. La col·laboració formada pels observatoris LIGO, Virgo i KAGRA ha presentat recentment els nous resultats a la revista The Astrophysical Journal Letters. "Aquests resultats demostren les extraordinàries capacitats que tenen els observatoris d’ones gravitacionals", explica Gianluca Gemme, portaveu de la col·laboració Virgo.

No podia ser l’any de la quàntica sense que el premi Nobel de física anés també destinat al progrés realitzat en aquest camp de la física durant els darrers cent anys. D’aquesta manera, l’Acadèmia Sueca de les Ciències ha concedit el guardó a John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis, de la Universitat de Califòrnia, pel descobriment de l’efecte de túnel quàntic macroscòpic i la quantització de l’energia en un circuit elèctric. “És fantàstic poder celebrar que la mecànica quàntica ha donat moltes sorpreses durant els seus cent anys de vida i és la base de la nostra tecnologia”, ha destacat Olle Eriksson, membre del Comitè del Premi Nobel de Física.

Aquest dissabte dia 20 de setembre el principal satèl·lit de Saturn, Tità, projectarà la seva ombra sobre el gegant dels anells. Serà l'última vegada que ho farà en els pròxims catorze anys. Aquests eclipsis són raríssims i només passen durant uns mesos cada prop de quinze anys, que és quan l'òrbita de Tità l'alinea amb el Sol i Saturn. Des de novembre del 2024 a octubre del 2025 s'han produït eclipsis cada setze dies. Caldrà esperar, però, fins a l’any 2038 per tornar a veure com el satèl·lit saturnià projecta de nou la seva ombra sobre aquest fascinant món, el segon més gros després de Júpiter i l'únic anellat visible des de la Terra. Aquesta estranya periodicitat dels eclipsis és deguda principalment a la gran inclinació que presenta l’òrbita de Tità respecte de l’òrbita del planeta al voltant del Sol.

Gràcies a l'anàlisi de les ones gravitacionals procedents de la unió de dos forats negres situats a 1.300 milions d'anys llum, científics de la col·laboració internacional LIGO (de l'anglès laser interferometer gravitational-wave observatory) han pogut demostrar una de teoria desenvolupada per Stephen Hawking fa més de quaranta anys. El físic britànic, mort l'any 2018, va elaborar la hipòtesi segons la qual el forat negre que resulta de la fusió de dos devoradors de matèria hauria de ser, necessàriament, més gran que la suma de les mides dels dos originals.

"Desperteu-me quan acabi setembre", canta Billie Joe Armstrong en una de les cançons de l’àlbum American idiot, del grup de punk-rock Green Day. En aquest tema el cantant fa un homenatge al seu pare mort un dia de setembre. La qüestió és que aquest mes, com la cançó, té per a molta gent un aire melancòlic: s’acaben les vacances, l’estiu veu arribar la seva fi amb els dies cada cop més curts i tot torna a la crua rutina, cosa que provoca un desig inconscient que el mes d’octubre arribi ben de pressa. Afortunadament, la nostàlgia de temps passats la podrem sanar, encara que sigui parcialment, amb un cel nocturn que ve carregat de propostes diverses i interessants.

Un físic intentant desenvolupar una teoria del tot a cavall entre dos planetes antagonistes. Aquest és el punt de partida d'Els desposseïts, d'Ursula K. Le Guin, un clàssic de la ciència-ficció en el seu vessant més humà, polític, social i reivindicatiu. Le Guin és un dels màxims exponents del gènere, coneguda per les seves reivindicacions feministes i ecologistes, sempre cercant utopies en racons que mai ningú altre havia explorat.

Una pel·lícula no necessita gaudir d’un gran pressupost per ser original i trencadora. Més enllà dels dos minuts infinits, del director japonès Junta Yamaguchi, n’és un clar exemple. Amb només dues pantalles, una que mostra el que succeirà d’aquí a exactament dos minuts, i l’altra, que mostra el corresponent passat, es crea una trama còmica a l’estil d’un vodevil. Després del joc infantil inicial, els personatges no triguen a trobar-li les evidents aplicacions que aquest fet pot oferir portant-nos a un final completament absurd però propi del gènere.

Hi ha pel·lícules que arriben massa d’hora i no és fins passats trenta anys de la seva estrena que el públic les arriba a entendre com van ser concebudes. Aquest és el cas de Starship Troopers, del director neerlandès Paul Verhoeven, conegut per altres films de ciència-ficció com Robocop i Total Recall.

Fa només uns quants dies, Amazon va anunciar els plans de construir un centre de dades gegantesc a l’estat d’Indiana, als Estats Units. Aquest centre de càlcul estarà dedicat a l’entrenament de sistemes d’intel·ligència artificial amb l’objectiu de simular el cervell humà. La factura de la llum els sortirà cara, ja que aquest complex consumirà uns 2,2 gigawatts d’electricitat; prou energia per alimentar tota una ciutat.

D’entre totes les pluges de meteors que hi ha al llarg de l’any, els Perseids, més comunament coneguts com a Llàgrimes de Sant Llorenç, són els més populars. D’una banda, perquè ocorren en un moment de l’any en què ve de gust estar a la fresca a la nit per observar-ho. De l’altra, perquè és la pluja de meteors amb la freqüència més alta, que pot arribar als 200 objectes cada hora amb velocitats superiors als 50 quilòmetres per segon.

Els reculls de relats no venen. Aquesta és una màxima del món editorial que molts autors intenten enderrocar. Ted Chiang és un d’aquests exponents en el gènere de la ciència-ficció. Al llarg dels vuit relats continguts a La història de la teva vida i altres contes, l’autor americà d’origen xinès ens transporta de forma elegant a entorns totalment plausibles i propers, de vegades màgics, sempre incorporant un component de crítica i reflexió sobre el nostre lloc a l’Univers i l’esdevenir de la nostra societat.

La contribució de la població a l’escalfament global és desigual i depèn en gran part dels seus ingressos. Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Zúric ha avaluat l’impacte que tenen les persones amb rendes altes en la crisi climàtica en comparació amb aquelles que tenen uns ingressos més baixos.

Com hauria canviat la història si els soviètics haguessin trepitjat la Lluna abans que els nord-americans i la cursa espacial s’hagués estès pel sistema solar? És la premissa de la qual parteix For all mankind, una sèrie creada pel guionista i productor Ronald D. Moore, conegut per haver participat en unes altres sèries espacials com ara Star Trek i Battlestar Galactica i que es pot veure a AppleTV+.

Les nits estivals són les més curtes de l’any, però també les més agradables per gaudir de l’observació del cel nocturn. Sigui fruint de la brisa fresca des de la platja de Port de la Selva o de l’aire pur dels Pirineus, l’estiu és un moment ideal per endinsar-se en les profunditats de l’Univers.

Un equip on participa l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha posat en marxa un projecte revolucionari per explotar les dades del genoma humà amb intel·ligència artificial. El projecte s’emmarca en l'Structural Genomics Consortium (SGC), un consorci publicoprivat mundial format per set universitats i nou empreses farmacèutiques. L’objectiu és facilitar el descobriment de la funció de moltes de les proteïnes del genoma i accelerar així el descobriment de nous fàrmacs per a malalties que encara no tenen cura.

Astrònoms de la NASA han observat per primer cop de forma directa núvols de silicats presents a l'atmosfera d'un exoplaneta conegut amb el nom de YSES-1 c. Les dades han estat recollides pel telescopi espacial James Webb, que també ha revelat la presència de silicats procedents del disc circumplanetari que orbita al voltant d'un segon planeta del mateix sistema, YSES-1 b. Els resultats, publicats aquest dimarts a la revista Nature, representen un avenç significatiu en l'observació directa de la composició de l'atmosfera dels exoplanetes, així com dels processos que hi tenen lloc.