<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Jaume Sobrequés]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/jaume_sobreques/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Jaume Sobrequés]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Unitat, quina unitat?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/unitat-quina-unitat_129_2630957.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Catalunya viu, aquests darrers temps, un pregon període de crisi. Com arreu, al llarg de la història centenària, quan això succeeix no paren de sentir-se veus redemptores de signe divers. Unes ofereixen tractaments miraculosos de guariment. D’altres practiquen el negacionisme, refusant la realitat evident. La divisió de parers assoleix carta de naturalesa. Mentre uns proposen determinades solucions, altres les refusen considerant-les mancades d’elements que facin possible eixir del moment difícil.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Sobrequés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/unitat-quina-unitat_129_2630957.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 13 Oct 2019 17:37:23 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El patriotisme republicà de l'heroi de la Transició]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cronica/patriotisme-republica-lheroi-transicio_129_3057574.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d6f64357-e9e4-4fb4-ab09-9271b0ae37ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Durant els primers anys de vida democràtica (1977-1980), ERC es va salvar de desaparèixer del panorama polític català gràcies a l'acció personal d'Heribert Barrera. A les eleccions del 15 de juny de 1977 va ser l'únic diputat republicà que va aconseguir un escó al Congrés. Aliat amb el Partit del Treball d'Espanya va sumar 143.954 vots, la qual cosa el situava només en sisè lloc. Ja legalitzada ERC, Barrera va aconseguir la reelecció a les eleccions generals del primer de març de 1979, però va veure minvar la seva representació en aconseguir només 121.452 vots.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Sobrequés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cronica/patriotisme-republica-lheroi-transicio_129_3057574.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Aug 2011 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d6f64357-e9e4-4fb4-ab09-9271b0ae37ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Heribert Barrera amb el seu pare, Martí Barrera, al mig, el 1940, en una imatge a l'exili.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d6f64357-e9e4-4fb4-ab09-9271b0ae37ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
