<![CDATA[Ara.cat - Toni Garganté]]> 10 <![CDATA[La sortida de la crisi va per barris]]> El Cercle d’Economia ha convidat aquesta setmana sis ponents a una sessió sobre la consolidació de la sortida de la crisi. Hi estaven representats tots els sectors: la indústria, els serveis, la banca i l’empresa pública. Un bon intent per comprovar el pols econòmic. La idea és positiva, el que passa és que el resultat va desconcertar una mica l’auditori, que no va saber treure l’aigua clara de si anem bé, o no, per sortir de la crisi. Aquesta conclusió, de fet, no és dolenta, perquè al capdavall el que porta a pensar és que hi ha sectors que ja han notat un augment del consum i d’altres que encara viuen enfonsats en els efectes de la bombolla immobiliària. Per anar de menys a més, el vicepresident de Ciments Molins, Joan Molins, va explicar l’apocalipsi que viu tot el que té a veure amb el totxo, amb davallades de més del 80% de les vendes des del 2007, i amb escasses perspectives de millora. Conxita Cervera, directora general de Moldibèrica, una empresa de motlles per a la indústria del vidre, es va expressar amb llums i ombres, però ja va parlar d’increments de comandes.

]]> <![CDATA[Una segona oportunitat sota pressió]]> Una botiga de roba, una llicència de taxi, una cafeteria, un repartidor de productes amb furgoneta, un local de venda de bacallà en un mercat municipal... Tots són projectes que, per petits que siguin, necessiten un pla de viabilitat. I, com qualsevol negoci, poden anar bé o malament. De fet, la mortalitat és elevada. Segons l’informe sobre emprenedoria presentat fa poc pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el 60% de les persones emprenedores que van engegar un projecte entre el 2009 i el 2011 no se’n van sortir.

]]> <![CDATA[La construcció demana un rescat i una inversió pública de 7.200 milions]]> Front comú de fins a setze gremis i associacions empresarials i dels representants dels treballadors CCOO i UGT per reactivar el sector de la construcció. Havia arribat a concentrar prop del 14% del PIB abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, però els anys de crisi han provocat que l’edificació de nous habitatges s’hagi reduït a la mínima expressió. També la licitació d’obra pública ha caigut, un 85%. Ara els agents socials demanen un pla d’inversions a totes les administracions de 7.200 milions d’euros, amb l’objectiu que el sector es recuperi a poc a poc i passi a representar el 6% del PIB.

]]> <![CDATA[L’atur modera l’optimisme entre l’empresariat]]> Un optimisme calculat va sobrevolar ahir el Cercle d’Economia. “Estem malament i sembla que anem bé”, va engegar el president d’Agrolimen, Artur Carulla. La sessió sobre la visió empresarial en la consolidació de la recuperació econòmica va reunir fins a cinc presidents i directius d’empreses de diversos sectors. També hi va participar el president de Port de Barcelona, Sixte Cambra, com a notari de les exportacions catalanes. “La sortida de la crisi ens agafa molt ben preparats, tant en competitivitat com en costos”, va destacar Cambra enmig d’un auditori bastant incrèdul.

]]> <![CDATA[Miguel Fernández: “D’aquí 5 anys traslladarem producció del Vietnam a Catalunya pels costos logístics”]]> Un exemple poc comú. Venair ja concentrava el 70% de les vendes a l’estranger el 2007. L’empresa fabricant de tubs de silicona per a sectors tan exigents com el farmacèutic o l’aeronàutic ha mantingut creixements de doble dígit durant els anys de crisi perquè els mercats internacionals estiraven, i actualment només ven el 13% a Espanya. Té fàbriques a Terrassa -amb el centre de recerca i els prototips de nous productes-, la Xina i el Vietnam.

]]> <![CDATA[L’atur baixa, però la precarietat continua]]> Les dades del mercat laboral català i espanyol del març han estat positives. L’atur es va reduir en 5.119 persones a Catalunya, amb una reducció sobre el febrer del 0,81% i de gairebé el 6% respecte al mateix mes del 2013. Tot això està molt bé, més i tot si es te en compte que la Setmana Santa encara no ha passat i que l’efecte positiu de les contractacions del sector serveis es podrà allargar fins a finals d’aquest mes. El que passa és que quan s’observa el saldo total de la gent encara a l’atur, tot l’optimisme s’esvaeix. Malgrat la reducció del març, hi ha 624.467 aturats a casa nostra, sense comptar els joves o no tan joves que han hagut de marxar a l’estranger a treballar o els immigrants que han tornat al seu país. La tendència, l’evolució, és bona des de fa nou mesos, però encara ho agafem tot amb pinces. A més, el sector industrial, que la majoria d’experts consideren que ens ha de treure de la crisi, no acaba d’arrencar. El primer sector a disminuir l’atur va ser el dels serveis, que, tot i entendre que va comptar amb l’empenta de la proximitat de les vacances de Setmana Santa, quasi triplica la reducció del segment industrial.

]]> <![CDATA[Abertis posa com a exemple França]]>

El debat sobre el rescat per part de l’Estat de fins a nou autopistes de fora de Catalunya (set de les quals amb connexió amb Madrid) s’ha ampliat al futur de les concessions existents amb un compte de resultats sanejat des de fa anys. Aquest últim és el cas de l’AP-7, la columna viària mediterrània de pagament al seu pas per Catalunya i el País Valencià. Els dos trams els gestiona en concessió Abertis fins al 2021 en el primer cas i fins al 2019 en el segon.

]]> <![CDATA[L’atur baixa al març per novè mes seguit mentre s’atura la fuga de treballadors]]>

Menys aturats, més afiliació a la Seguretat Social i més contractes durant el març, i sense incloure l’efecte positiu de Setmana Santa, que aquest any és més tard. Tot dades positives. Així va resumir el secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Joan Aregio, l’evolució del mercat laboral. El mes passat es va tancar amb 5.119 aturats menys, cosa que va suposar reduir el nombre de persones inscrites a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) fins a les 624.467. Aquesta evolució va significar una caiguda del 0,81% respecte al febrer, i de prop del 6% (39.583 persones) respecte al mateix mes de l’any passat. Caldria recular fins al 2000 per trobar un resultat interanual millor en un mes de març.

]]> <![CDATA[Abertis dubta que Espanya pugui alliberar peatges]]>

El president d’Abertis, Salvador Alemany, va remarcar ahir que l’administració espanyola difícilment podrà rescatar els peatges d’autopistes: “No sé si serà possible per les necessitats de finançament del sector públic, mentre que les necessitats socials no disminuiran”. Alemany va respondre així a una pregunta en la roda de premsa precedent a la junta d’accionistes d’ahir sobre unes declaracions recents del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que va demanar al ministeri de Foment que alliberi el tram català de l’autopista AP-7 si abans rescata el de la mateixa via ràpida al País Valencià. Aquesta última concessió (Aumar) està en mans d‘Abertis fins al 2019, i la part catalana també la gestiona el mateix grup però fins al 2021.

]]> <![CDATA[Els bancs anuncien més crèdit a pimes]]> El sector financer ha decidit fer el pas i obrir l’aixeta del crèdit. Com a mínim, això és el que han anunciat en les últimes setmanes el Banco Santander, CaixaBank i el Banc Sabadell. El president d’aquest últim, Josep Oliu, es va referir a la situació creditícia aquesta mateixa setmana, durant la roda de premsa prèvia a la junta d’accionistes de dijous.

]]> <![CDATA[Alemanya i el Japó mantenen la fidelitat inversora]]> Sort en tenim que hi hagi una certa fidelitat inversora d’algunes zones de la geografia mundial que segueixen creient en Catalunya. Segons dades d’Invest in Catalonia, la marca del departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat que intenta atraure projectes estrangers, Alemanya i el Japó van ser els principals inversors de fora durant l’any passat, amb un 15,4% dels projectes comptabilitzats cada un. Els Estats Units els van seguir de prop, amb un 13,5% del total. Ha passat molt de temps des que Siemens va concretar el 1910 la primera implantació industrial a Catalunya: la fàbrica de motors de Cornellà, que encara funciona. Els fabricants de colorants i de productes farmacèutics alemanys i suïssos es van instal·lar gairebé tots a la rodalia de Barcelona. Van ser els pioners a formar una espessa xarxa de plantes que va seguir fins als anys 90, quan la pressió immobiliària els va expulsar de la capital. Amb tot, 30 anys abans, la petroquímica de Tarragona ja havia acollit el relleu productiu.

]]> <![CDATA[Les elèctriques han de retornar als clients 300 milions]]> Un rebut de la llum més barat, a curt termini, però amb un sistema enrevessat, més propi d’un broker a la borsa. El preu de la llum es podrà consultar a la pàgina web de Red Eléctrica, la companyia operadora del sistema elèctric espanyol, i variarà cada hora i cada dia. I tot això, si al client ja li han canviat el comptador per un de digital.

]]> <![CDATA[Puig recomana els concursos públics a les pimes per exportar més]]> El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va advertir ahir que, tot i que les exportacions creixen, dos terços de les vendes a l’estranger es concentren en només 25 empreses catalanes. “Cal ampliar la base d’exportadors”, va emfatitzar ahir Puig en la presentació del balanç del programa d’internacionalització del 2013. Va afirmar que “les pimes han d’agafar gruix per invertir a l’exterior”, i una bona manera de fer-ho és aprofitar les licitacions internacionals d’obres i serveis de tota mena, que mouen entre un 15% i un 20% del PIB mundial.

]]> <![CDATA[CatalunyaCaixa tanca el primer any de beneficis]]>

El banc nascut de la fusió de les antigues caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa ha registrat el primer exercici fiscal complet amb benefici. CatalunyaCaixa va aconseguir el 2013 un resultat atribuït de 532,2 milions d’euros. L’entitat fusionada ja havia aconseguir uns guanys de 109 milions durant els seus primers sis mesos d’activitat -la segona meitat del 2010-, però ara ha tancat el primer any complet amb guanys.

]]> <![CDATA[Les cimenteres revifen l’exportació per no tancar plantes]]>

Les exportacions industrials s’han convertit en el motor per compensar l’estancament de la demanda al mercat català i espanyol. El sector cimenter n’és un bon exemple, tot i que en els últims mesos està agafant un to dramàtic. El consum de ciment a Catalunya cau a ritmes anuals superiors al 20% des del 2008, amb un acumulat del 81%. I per mantenir les fàbriques a un mínim d’utilització de la capacitat productiva que no aconselli el tancament, les empreses han potenciat les exportacions a la desesperada.

]]> <![CDATA[Acords arbitrals en només dos mesos]]> Els arbitratges s’han convertit en una alternativa real a la judicialització dels conflictes. Els laudes arbitrals són equivalents a una sentència judicial i són d’obligat compliment per les parts.

]]> <![CDATA[Pimec espera una nova reacció dels governs]]> L’acte reivindicatiu de Pimec al Palau de Congressos de Barcelona de dimecres passat va ser el tercer que la patronal catalana ha convocat en els últims 22 anys. El mateix president de l’entitat, Josep González, ho va explicar després que un miler de petits empresaris i autònoms es reunissin per posar negre sobre blanc un autèntic memorial de greuges de la pime sobre les grans empreses. González va parlar del primer acte, del 1992, que es va convocar per rebutjar l’impost d’activitats econòmiques (IAE), un tribut que es va acabar congelant. També es va referir a la segona convocatòria, aquesta vegada a Madrid el 2009, que amb la pressió de 400 persones “va aconseguir que es plantegés” el que després va ser la llei contra la morositat. Així doncs, González està convençut que a la tercera va la vençuda i que la reunió de dimecres aconseguirà efectes pràctics i millores de tota mena. Amb tot, al mateix acte, que tenia el suport de l’associació d’autònoms ATA, es va demostrar que la situació tampoc ha millorat gaire des del 1992, perquè la llista de coses que van malament estava encapçalada per l’elevada pressió fiscal, la falta de crèdit i el fet que la llei contra els impagaments no acaba de funcionar.

]]> <![CDATA[Linde dóna més incentius per refinançar deute de les pimes]]> El Banc d’Espanya, que governa Luis María Linde, va emetre ahir una circular en la qual va concretar als bancs les noves condicions per refinançar els crèdits de les pimes. La principal novetat és que les entitats financeres podran alliberar provisions (és a dir, la quantitat de diners que han de guardar per respondre en cas que el client faci fallida) dels crèdits considerats de dubtós cobrament, en cas que accepti renegociar el que li deu una empresa, bé sigui amb noves condicions per tornar el préstec o bé recapitalitzant part del deute.

]]> <![CDATA[Les farmacèutiques creixen gràcies als petits accionistes]]> No tot són els dividends a la borsa. El repartiment dels beneficis entre els accionistes depèn de la gestió de l’empresa i dels plans de creixement i, a vegades, s’han de fer sacrificis. L’última i recent junta extraordinària d’Almirall va aprovar sense cap protesta dels petits accionistes la suspensió del dividend durant aquest any. El president del grup, Jorge Gallardo, va justificar la decisió remarcant que hi ha altres maneres de cobrar, especialment amb la revalorització de l’acció. La cotització dels títols d’Almirall va augmentar un 59% el 2013.

]]> <![CDATA[Augmenta el risc de deflació?]]> El que fa mesos no es percebia com un perill, a poc a poc va agafant cos. Ningú podia creure a finals de l’any passat que es pogués donar un període de deflació a Catalunya, Espanya i a la zona euro. De fet, poca gent del carrer considera aquest concepte com a mínimament proper, de manera semblant al que va passar el juliol del 2011 amb la prima de risc. No hi havia llavors cap conversa d’ascensor en què el veí preguntés sobre el diferencial del preu amb el bo alemany a 10 anys. Ara ja ha baixat la pressió, però fins i tot a l’últim dinar de Nadal es podia trencar el gel parlant sobre la projecció de la prima de risc en el tancament de l’any.

]]>