<![CDATA[Ara.cat - Nicola Padovan]]> 10 <![CDATA[Venècia: si no tens bitllet no hi entres]]>

Buongiorno des de Venècia. Per cert, dijous va ser Sant Marc, el nostre patró, i també aquí, com per Sant Jordi, es regala la rosa entre els enamorats. Res de llibre, una pena; confio, però, que en futur us podrem copiar. De moment estem entretinguts amb altres coses, perquè tenim novetats a la ciutat. Per situar-nos, parlarem de turisme i derivats, i per fer-ho més fàcil farem una comparació amb Barcelona: si la Ciutat Comtal rep, en una estimació (res a veure amb un “t’estimo”), uns 30 milions de visitants, Venècia, en un estudi de la Universitat Ca’ Foscari de fa uns anys, en rep uns 28, i es creu que ara el nombre de visitants és molt més elevat. I recordeu que Venècia té 50.000 residents. Barcelona en té 1,5 milions! Aquí, segons un altre estudi, tenim 76 turistes per 100 habitants, 5.000 per kilòmetre quadrat! El 2023, per primera vegada els llits disponibles per a turistes han superat els llits per a residents, 49.693 vs. 49.304 i, flipeu, al sestiere di San Marco, la diferència és enorme: 11.500 vs. 3.340!

]]> <![CDATA[El meu últim article a l’‘Emprenem’]]> Quin món més fràgil que hem creat! I ho estem veien aquests dies. El coronavirus ha evidenciat moltes coses que hem fet malament: les empreses han donat massa pes a la Xina, que és una font d’incertesa, des de les guerres comercials fins al respecte pels drets humans i animals. ¿Segur que ara tothom hi tornaria a produir? Massa dependència del turisme, business que es mou qual piuma al vento, fet que ens ensenya a apostar pels residents -categoria maltractada últimament- i pel quilòmetre zero en tot, no només en el menjar. Ho ha après també l’ Emprenem, sí, perquè aquest serà el meu últim article: jo, venecià situat a 1.232,9 quilòmetres. Què podria passar, per exemple, si em posessin en quarantena? Com podria respectar el timing dels articles, aïllat a les illes venecianes? Així es fa.

]]> <![CDATA[La necessitat d’una crisi]]> Ho van intentar amb la crisi iraniana o amb l’ impeachment, i res. No va passar res. Les borses de tot el món seguien disparant-se. Fins i tot amb el principi del coronavirus, quan el confinament es reduïa bàsicament a la Xina, tot continuava pujant. I sabem que no pot ser perquè això no és bo. Hi ha d’haver una crisi, una menstruació que ho esporgui tot i ho purifiqui tot. Amb els nous contagis ha funcionat. Finalment els mercats baixen com no havien baixat des de feia molt de temps. I bé, ara poden pensar en fer diners altra vegada, perquè és quan hi ha crisi que és més segur enriquir-se, per als rics. Quin món més cruel.

]]> <![CDATA[Virus a Venècia, la ciutat que va inventar la quarantena]]>

No hi ha millor lloc al món per passar-hi una epidèmia. Ho dic perquè dins de cada racó, cada pedra, cada cara hi queda alguna cosa dels miasmes passats. L’aigua fosca, les pudors, els coloms... Mort a Venècia. Aquí hem inventat la quarantena: va ser a l’illa (aïllar...) del Lazzaretto Nuovo on el 1468 un decret del Senat Republicà va crear una estructura com a prevenció dels contagis amb el control dels vaixells. La mercaderia era descontaminada ( sborrada, una paraula omnipresent al venecià i que ara vol dir, fantàstica evolució, ejaculació ) amb fum de romaní i ginebró.

]]> <![CDATA[Els pobres empresaris turístics]]> Ara resulta que a Venècia i a Barcelona hi ha una mena de dol pels empresaris turístics. Els voldríem abraçar a tots, convidar-los a compartir la sopa que preparem per sopar, beure amb ells una copa de vi que els pugui tranquil·litzar. Pobrets. Ploro. El sector turístic venecià ha tingut un retorn negatiu a causa de l’ acqua alta, i el de Barcelona, pel tema del Mobile. Ploro llàgrimes salades. Tenen una baixada de vendes i els hem d’ajudar. Ploro llàgrimes salades pensant en els empresaris d’altres sectors que tenen problemes i no poden recolzar-se en mitjans propers. És el cas dels que venen jerseis i fa massa calor, dels que són conductors i els apugen el preu del carburant, dels que han de canviar cada dos per tres sistemes informàtics per canvis tecnològics. I em demano si no ens hem tornant tots ximples (jo el que més) i ens hauríem de psicoanalitzar per veure quins problemes tenim amb el tema del turisme. Us deixo que vaig a reservar un hotel per passar una nit. És una qüestió de solidaritat.

]]> <![CDATA[Com menys deutes, més llibertat]]> Provocar deutes a la ciutadania és una manera de tenir controlada la societat. Quina sentència més maca, oi? Sembla una frase feta d’aquelles que sonen bé i prou, però al meu parer expressa una veritat com un vers de la Bíblia. Ho podem dir tots els que hem tingut una hipoteca a trenta anys. Sempre ha sigut així. Fins ara.

]]> <![CDATA[El tramvia i les seves manies]]> Una de les coses que més m’agrada fer a Venècia és anar en tramvia. Inaugurat el 2015 i amb un cost, sembla, d’uns 200 milions de euros, arriba a transportar uns 20 milions de passatgers a l’any. Assegut i contemplant la llacuna recordava les polèmiques que van envoltar el projecte a Barcelona i, principalment, el seu recorregut. La principal problemàtica era trobar carrers prou amples per permetre una via inaccessible als automobilistes.

]]> <![CDATA[Més càncers amb el 5G?]]> Quina gràcia, el 5G! Tothom està encantat amb les noves possibilitats que tindrem a l’abast i l’espera amb candeletes. Del que no es parla gaire és del seu potencial perjudici per a la salut humana. Hi ha estudis que deixen, com a mínim, uns dubtes raonables. Busqueu a la web (amb 4G, si us plau) el professor Martin Pall, expert de la Universitat de Washington: quina por. Si ens hem de creure el que diu, el 5G no és gaire segur.

]]> <![CDATA[Acomiaden el Simone i ell es suïcida]]> Fa pocs dies s’ha suïcidat un pobre home de 40 anys, el Simone. Per què? Perquè va demanar fer servir la llei 104, que et dona uns quants dies lliures per poder ajudar, deixant la feina, un familiar amb dependència, vell o malalt. Li van posar un investigador privat al darrere i el van trobar un dia demanant un entrepà en un bar i un altre tallant la gespa. El Simone va intentar justificar-se, però no se’l van escoltar i el van fer fora d’un dia per l’altre. Llavors el Simone, desesperat, va sortir i es va penjar d’un arbre al costat del riu on anava a pescar.

]]> <![CDATA[Juventus Hotel. I el Barça?]]> Avui toca Barça, ho sento. Fa pocs mesos es va obrir al costat de l’estadi de la Juve un hotel dedicat als tifosis d’aquest meravellós equip: el JHotel, una estructura de 11.200 m( 2), amb 138 habitacions. No és una idea nova, perquè ja tenim l’estadi del Manchester United, on els socis són exjugadors dels red devils com Gary Neville, Giggs o Scholes, dos hotels del Chelsea i un en construcció al costat del nou estadi del Tottenham. Crec que aquesta és una fantàstica i lògica manera de desenvolupar la relació equip-fans que permet multiplicar les possibilitats de business al voltant de l’esport, i em pregunto si hi ha res de semblant pensat per a un equip de Barcelona (no, no és l’Espanyol). ¿Us imagineu un FC Barcelona Hotel? Quina meravella. Segur que la suite presidencial es dirà Suite Messi, però em pregunto com es podrien dir les habitacions més senzilletes. Bogarde’s Room? O potser Alfonso?

]]> <![CDATA[La crema catalana i Catalunya]]> El meu primer article a l’ARA (com passa el temps...) era sobre la crema catalana i el seu gran i fascinant potencial de màrqueting encara no explotat. Han passat anys des de llavors i la cosa, lamentablement, segueix igual. I ara que visc a Itàlia veig que és molt comú trobar-la als restaurants. I sabeu una cosa? No hi ha una consciència real del seu origen català. És una mica com el sabó de Marsella, que ningú pensa en la ciutat francesa quan el compra. O l’amanida russa. I això és una llàstima.

]]> <![CDATA[Educar els botiguers en la bellesa]]> Venècia és una ciutat preciosa. Barcelona també. I Florència, i Londres, i... Ara, totes tenen en comú que pateixen la proliferació de les botigues que se situen en l’antítesi de qualsevol concepció estètica: les botigues de conveniència o de souvenirs. Se n’ha parlat molt, del mal al panorama urbà que representen, i s’ha gastat molta energia, inútilment, per poder contrarestar aquest fenomen. L’altre dia passava caminant davant d’una fruiteria d’aquestes i mira, tu, la vaig trobar maca. El producte era el mateix, òbviament, però no presentava aquell aspecte espantós que tothom reconeix com a típic. Era... diferent. Crec, doncs, que ens hem equivocat a l’afrontar el problema. El que s’ha de fer és ajudar les persones que obren aquests establiments a millorar-ne l’aspecte. No es tracta que hi gastin més diners, es tracta que entenguin que podran vendre més amb una botiga atractiva. Una feina més per als ajuntaments, que hauran de parlar amb gremis, proveïdors, decoradors... No pots prohibir? Educa!

]]> <![CDATA[Lliçons nadalenques]]> Molt bé, quasi Nadal. Preparats un any més per al tradicional menú català, on tenim galets, panettone (no us oblideu del pandoro de Verona, molt millor) i, el 26, els canelons de Sant Esteve. Pensant-ho bé potser és veritat que els catalans són uns italians frustrats (afirmació atribuïda a l’històric del PSUC Josep Solé Barberà). A veure si en pocs anys hi afegireu prosecco, zampone i altres plats tradicionals italians. En fi, Nadal. Aprofiteu-ho per descansar i penseu que aquest dia simbolitza la llum, la llum de mitjanit que sorgeix per salvar-nos en el moment més fosc de tots, el solstici d’hivern. Tots els que tinguem problemes o que no passem pel nostre millor moment hem de confiar, doncs, que mai està tot perdut i que és en l’obscuritat que podem apreciar la claror més llunyana. M’estic tornant massa místic, és l’edat. Us desitjo a tots un bon Nadal i un pròsper 2020. Jo de moment ho estic celebrant amb un Negroni i tinc les botes preparades per a l’acqua alta. Auguri! (Per cert, com a torró, millor el vostre.)

]]> <![CDATA[Decisions negatives per aturar el canvi climàtic]]> Canvi climàtic. Crec que s’estan fent esforços per mirar de solucionar la crisi seguint sempre la mateixa fórmula: més producció, més consum, més comerç. Intento explicar-me millor: en lloc de modificar el nostre estil de vida, intentem solucionar-ho tot confiant només en el fet que la tecnologia resolgui els problemes. Els creuers són un desastre ambiental? En farem de més tecnològics! Els cotxes omplen de fum l’aire de les nostres ciutats? En farem d’elèctrics! Vaja, que si fóssim alcohòlics preferiríem continuar bevent, però amb una pastilla diària per pal·liar-ne els efectes, en lloc de deixar-ho.

]]> <![CDATA[Vull els Nutella Biscuits!]]> Arriben els Nutella Biscuits. Sí, l’omnipotent Ferrero ha començat a distribuir un nou producte amb èxit assegurat i a Itàlia hi ha una veritable febre entre els consumidors, que el busquen desesperadament. No és fàcil perquè desapareix ràpidament dels prestatges dels supermercats. Ara, i no només en el sector de l’alimentació, la creació d’un sentiment de frustració i d’angoixa entre els pobres mortals que lluiten per aconseguir un article és una tècnica consolidada de màrqueting abans impensable.

]]> <![CDATA[Ecologistes addictes al Black Friday]]> Quina felicitat, quin goig. Estem en ple Black Friday, aquest Jardí de l’Edèn que hem sabut recrear aquí a la terra per poder-nos consolar dels mals quotidians. A qui li importa que això impliqui la baixada dels marges comercials per a les empreses que, a més, es veuran obligades, per exemple, a pagar menys als empleats. A qui li importa que les vendes de les tres últimes setmanes hagin sigut un desastre perquè la gent espera. A qui li importa que sigui una barbaritat des del punt de vista ecològic. Els mateixos que fa poc ploraven llàgrimes de sang mentre es manifestaven per l’emergència climàtica ara es bolquen en aquest ritual pagà sense sentit.

]]> <![CDATA[Mariano Fortuny, empresari]]> Un dels museus més visitats de Venècia és el Museo Fortuny. És la casa-taller de Mariano Fortuny Madrazo, fill del pintor Mariano Fortuny Marsal, conegut per les seves teles que retraten ambients d’estètica àrab. El venecià era tot un prodigi d’home. Un artista i empresari al mateix temps, dues menes de persona difícils de conjugar. Va ser inventor de sistemes d’il·luminació per a obres teatrals amb un èxit tan important que l’empresa alemanya AEG (la de les rentadores) va aliar-s’hi per distribuir les seves làmpares. També va triomfar en l’àmbit tèxtil -amb botigues a Londres, París i Nova York- amb els seus famosos teixits estampats i vestits com el cèlebre Delphos, un cilindre de seda plissé molt popular entre les celebritats de l’època com Sarah Bernhardt, Peggy Guggenheim o Isadora Duncan. A més, Proust, en la seva cèlebre obra A la recerca del temps perdut, vesteix Albertine amb un vestit Fortuny, creant un veritable leitmotivFortuny en la seva obra. Tot un exemple.

]]> <![CDATA[No us cregueu els rànquings]]> Estic fins als pebrots (picants) dels omnipresents rànquings, aquelles llistes que gosen afirmar qui són els guanyadors o perdedors en determinats sectors. Una de les empreses que fan divulgació d’aquesta mena és The Spectator Index, que té 1,2 milions de seguidors a Twitter: que si la ciutat més bonica del món és..., que si on més convé invertir és..., que si la premsa és més lliure a França o a Mèxic... Ximpleries! La majoria són manipulacions.

]]> <![CDATA[Tristos i enfadats, així estem a Venècia]]>

En qüestió de minuts, la previsió d’ acqua alta es fa cada cop més angoixant: dels 145 cm previstos de fa dies, finalment ha arribat als gairebé 190 cm d’ahir, amb el 80% de la ciutat coberta d’aigua. Cabrejats. A casa tinc un llibre del 1970 d’Indro Montanelli, Venezia: Caduta e salvezza. De què voleu que parli? Doncs de l’ acqua alta i dels problemes que provoca. Ho escrivia fa 50 anys i ja esmentava el canvi climàtic i el desgel. I Greta no existia!

]]> <![CDATA[Un bitllet d’entrada a les ciutats]]> Una de les tipologies de turistes més difícils de gestionar és la dels que es queden només unes poques hores als llocs que visiten. I d’aquest perfil n’hi ha molts. A Venècia, per exemple, uns 20 milions. A partir del juliol del 2020 tindrem el plaer de veure com tota aquesta gent haurà de pagar una mena de tiquet d’entrada a la ciutat: entre 3 euros (6 el 2021) i 10 euros, en funció de si són dates complicades o no. Es preveuen recaptar uns 50 milions d’euros que s’afegiran els 34 que ja recaptem amb la taxa que paguen els que dormen a la ciutat.

]]>