La comunitat internacional no té cap interès per afegir als seus problemes el de l'eventual secessió de Catalunya. Qualsevol secessió no pactada és vista com una font potencial de desordres i, per tant, des de la distància res no la fa desitjable. Tanmateix, avui és molt clar, per més que sovint es negui des d'instàncies espanyoles, que ni la pràctica dels estats ni el dret internacional prohibeixen les secessions unilaterals. En aquest sentit, tal com va resoldre el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU l'any 2010 en relació amb l'assumpte de Kosovo, una secessió unilateral no està emparada ni prohibida pel dret internacional. Es tracta d'una qüestió de fet que no és antijurídica, perquè el principi de la integritat territorial dels estats és un mandat que el dret internacional adreça només als estats, però no a les comunitats que s'escindeixen d'un estat per formar-ne un de nou.

El PP i el PSOE, és a dir, quasi tota l'Espanya política, han dit que s'oposaran a qualsevol forma de consulta sobre el futur de Catalunya. La seva raó de fons, que no diuen, és que si el resultat fos favorable a la secessió no tindrien cap argument democràtic per oposar-s'hi i creuen que per evitar aquest possible escenari el millor tallafocs és oposar-se a la consulta. El Regne Unit i el Canadà tampoc són favorables a la secessió d'Escòcia i el Quebec, però abans que res són estats democràtics i no al·leguen impediments legals ni la vella doctrina que l'autodeterminació només es pot aplicar a colònies i territoris ocupats.

Tard o d'hora, és probable que s'acabi fent una consulta per decidir si Catalunya s'ha de constituir com un nou estat d'Europa. No toca ara debatre si es podrà fer mitjançant la llei espanyola de referèndums, la llei catalana de consultes no referendàries o per qualsevol altre mitjà. De fet, un referèndum o una consulta no referendària no són pas els únics mitjans de posar de manifest la legitimitat democràtica d'una decisió secessionista. Si hi ha una consulta, però, hi haurà sens dubte un debat sobre si cal un quòrum mínim de participació i un quòrum mínim d'aprovació per considerar que la consulta expressa una majoria clara de la ciutadania.