<![CDATA[Ara.cat - Ignasi Pujol]]> 10 <![CDATA[L'hora decisiva d'Antoni Brufau]]> Antoni Brufau Niubó (Mollerussa, 1948) és un supervivent en el món empresarial. President executiu de Repsol des del 2004 -quan La Caixa el va nomenar en substitució d'Alfonso Cortina- ha sortit indemne de com a mínim tres grans atacs en el si de l'exmonopoli petrolier espanyol.

]]> <![CDATA[Malvendre els mobles]]> És un acord bo per a l'Argentina, bo per a Espanya i acceptable per a La Caixa i Pemex, accionistes de referència de Repsol. El primer feia temps que manifestava urgència per cobrar -tot i una rebaixa- i el segon tenia molta pressa per ampliar els seus negocis tant a l'Argentina com a Espanya. Però el pacte aprovat ahir és força injust per als interessos de la petroliera espanyola, accionistes al marge. L'Argentina tenia molta pressa per l'acord perquè Cristina Fernández de Kirchner perd suport electoral a gran velocitat i perquè necessita imperiosament trobar inversors internacionals per explotar Vaca Muerta, el gran jaciment de cru que va descobrir Repsol el 2011 i que ara s'esvaeix definitivament.

]]> <![CDATA[El full de ruta de Gas Natural pot quedar en paper mullat]]> Gas Natural Fenosa, un dels principals grups energètics d'Espanya i primer conglomerat empresarial amb seu a Catalunya (amb una facturació de 18.675 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any i un benefici net de 1.120 milions), ha presentat aquesta setmana el seu pla estratègic per al període 2013-2015, que també dibuixa els eixos fins al 2017. Un full de ruta realista, que, tenint en compte el nou marc regulatori aprovat pel govern espanyol entre l'any passat i aquest, allunya les possibilitats de creixement fins després del 2015.

]]> <![CDATA[El fracàs de l'Espanya radial]]> L'Espanya radial ha col·lapsat. Just quan el debat sobre el futur de Catalunya està més viu que mai, les tres infraestructures més representatives d'aquesta concepció d'estat radial mostren símptomes d'esgotament, ineficiència i, en un dels casos, directament de fallida. Es tracta de l'aeroport de Barajas i la seva flamant T4, un aeroport avançat ja en volum de passatgers pel Prat; del tren d'alta velocitat, que 21 anys després del seu primer enllaç encara no ha completat íntegrament la connexió amb la frontera, i de les autopistes radials de Madrid, totes en concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments).

]]> <![CDATA[La caiguda dels gegants de la brioixeria catalana]]>

Panrico i Bimbo, els dos fabricants catalans de brioixeria i pa de motlle, fa dècades que estan instal·lats al nostre rebost gràcies a productes que ja formen part del nostre imaginari. La primera fabrica les marques Donuts, Bollycao, Donettes i La Bella Easo, entre d'altres, mentre que Bimbo té el seu principal actiu en el pa de motlle, que ha convertit la seva marca en un genèric (molta gent diu pa Bimbo en lloc de pa de motlle ).

]]> <![CDATA[La portada més esperada]]> En tenim moltes ganes. Moltes ganes d'anunciar el final de la crisi. És una de les portades més esperades. Però no per molt anhelada ha de portar a la precipitació. El govern de Mariano Rajoy fa mesos que exhibeix optimisme sobre un canvi de tendència en la situació econòmica. Un optimisme de difícil comprensió amb més de sis milions d'aturats (873.000 a Catalunya) i unes empreses -les que han quedat- encara amb moltes dificultats. Ahir l'executiu va fer un pas més i va presentar un nou quadre macroeconòmic que revisa a la baixa la previsió d'atur per a aquest mateix any. I, sobre això, construeix uns pressupostos menys austers que els de fa un any. Però també admet que la recuperació és més que incipient i que serà llarga. El consum segueix tocat i el crèdit, estancat. La roda encara no gira.

]]> <![CDATA[Prou de bla, bla, bla]]> La indústria és un sector clau en la recuperació econòmica espanyola (i especialment catalana, motor industrial de l'Estat). I, el més important, s'ha de garantir que segueixi sent clau més enllà en el temps. Per això resulta incomprensible que quan els governs s'han omplert la boca dient que la construcció i el turisme no podien ser els únics pilars de l'economia del futur, en paral·lel no hagin sabut fer els deures. És a dir, crear un entorn més propici per a l'activitat industrial (gran captadora d'inversions i generadora de llocs de treball). I més encara quan això sovint no passa per invertir recursos econòmics, ara escassos, sinó per impulsar realment una simplificació administrativa.

]]> <![CDATA[La llum torna a pujar a l'octubre un 3% tot i ser la més cara de la UE]]> El preu de la llum torna a pujar. La subhasta d'energia que es va fer ahir va reflectir un encariment de l'electricitat, cosa que apunta a una pujada de la tarifa de la llum del 3,1% a partir de l'1 d'octubre i durant tot el quart trimestre.

]]> <![CDATA[Repsol guanyaria 830 milions en sortir de Gas Natural]]>

La venda del 30% de Gas Natural Fenosa que ostenta Repsol serà probablement l'operació de més envergadura del sector energètic a l'Estat des de la integració de Unión Fenosa per part de -precisament- Gas Natural, l'any 2009. A finals de juliol la petroliera espanyola va confirmar per primera vegada de manera oberta la seva intenció de desprendre's de la seva participació històrica a Gas Natural, una operació que rondava des de feia anys però que no s'havia acabat de posar mai sobre la taula. I per què ara? La resposta és relativament senzilla.

]]> <![CDATA['A cup of'... populisme fiscal]]> Mentre Esperanza Aguirre donava lliçons al Círculo Ecuestre, Madrid (la comunitat primer, i la ciutat després) anunciava a cop de titular una rebaixa d'impostos, en un moment en què la seva casa mare (la Moncloa) no pot ni plantejar-s'ho. No deixa de ser curiós que l'anunci d'Ana Botella arribi just després de la decepció de Madrid 2020 i en un ajuntament hiperendeutat (7.389 milions, una xifra que multiplica per 6,5 el deute de Barcelona). La comunitat està més sanejada i fa bandera de la captació d'empreses d'altres territoris de l'Estat gràcies als atractius fiscals i les polítiques liberalitzadores. El pols amb Madrid ja es va viure amb Eurovegas, tot i que el Govern va dibuixar línies vermelles. La política fiscal hauria d'anar més enllà de l'efectisme dels titulars. I no intentar fer veure oasis econòmics allà on no n'hi ha.

]]> <![CDATA[L'impagament salarial de Panrico afecta mil empleats a Catalunya]]> L'endemà que Panrico, el grup català fabricant dels emblemàtics Donuts®, comuniqués als seus 4.050 treballadors que deixa de pagar les nòmines temporalment per garantir el pagament als proveïdors i mantenir així la producció, els sindicats van expressar ahir el seu rebuig a la mesura i van exigir explicacions. La companyia -controlada pel fons nord-americà Oaktree- té 1.000 treballadors a Catalunya, un 25% de la plantilla total.

]]> <![CDATA[Sense atiar el discurs de la por]]> És molt d'agrair la claredat amb què es pronuncien alguns empresaris i directius sobre una possible independència de Catalunya (Xavier Adserà, José Manuel Lara, Alain Minc, Josep Oliu...). Sigui en el sentit que sigui. Són veus que cal escoltar. També és comprensible que molts no vulguin decantar-se, perquè, en el fons, el seu no és el terreny polític i estan predestinats a adaptar-se a l'entorn que calgui en cada moment. El que no és d'agrair és la utilització partidista d'aquestes (escasses) declaracions del món empresarial, creant alarmisme i atiant el discurs de la por; en definitiva, intentant tancar el debat sobiranista. Per sobre de tot hauria de prevaldre la sensatesa, tenint en compte que hi ha moltes incerteses (no penso que sigui intel·ligent negar-les) i que és aviat per visualitzar el marcador final.

]]> <![CDATA[Panrico es col·lapsa i suspèn el pagament de nòmines als seus 4.000 empleats]]> Panrico, el grup català fabricant dels famosos Donuts®, deixarà de pagar als seus 4.050 treballadors. La companyia, controlada pel fons nord-americà Oaktree, va comunicar ahir a la plantilla que suspèn "de manera temporal" el pagament de les nòmines dels seus empleats, tal com va avançar a la tarda l'Ara.cat.

]]> <![CDATA[El Govern destina 50 milions d'euros als joves desocupats]]>

El Govern aprovarà demà, en la reunió setmanal del consell executiu, el programa InserJove, impulsat pel departament d'Empresa i Ocupació i destinat a combatre l'atur entre els menors de 25 anys. Aquest pla, anunciat pel conseller Felip Puig a l'inici de la legislatura com una de les línies mestres de la seva conselleria, tindrà una dotació de 50 milions d'euros per a aquest mateix any, segons han explicat fonts pròximes a la iniciativa.

]]> <![CDATA[La mirada (de nou) cap als EUA]]> Fa cinc anys la caiguda del quart banc d'inversió de Wall Street va acabar dinamitant les finances mundials. Cinc anys més tard (i sense que ningú hagi pagat pel que va passar) podem dir que els mercats financers estan estabilitzats però que algunes de les causes de la crisi (bàsicament, totxo) romanen als balanços d'algunes entitats. Els EUA encara no han completat les regulacions financeres impulsades després de l'esclat de la crisi i a Europa encara s'ha d'acabar de definir la unió bancària. Ara, quan a casa nostra una de cada quatre persones en edat de treballar és a l'atur i s'ha produït una profunda devaluació interna (baixada de sous), totes les mirades tornen als EUA: la retirada d'estímuls de la Fed serà una autèntica prova de foc.

]]> <![CDATA[Abertis llança l'ofensiva americana]]>

Enllestit el procés de revisió estratègica iniciat fa dos anys per Abertis amb la segregació de les activitats d'aparcaments i logística (en la nova Saba) seguida de les desinversions en aeroports, el grup d'infraestructures ha presentat aquesta setmana els plans per al període 2013-2015. I ho ha fet a Rio de Janeiro, al Brasil, el símbol de la nova Abertis, que mira desacomplexadament cap al continent americà.

]]> <![CDATA[El deute públic espanyol supera el límit fixat per a tot l'any]]> L'Estat va sobrepassar durant el segon trimestre de l'any el límit de deute públic fixat per al conjunt del 2013, una previsió que al juny es va corregir a l'alça fins a situar-se en el 91,6% del producte interior brut (PIB). Entre l'abril i el juny l'endeutament del conjunt d'administracions públiques va ascendir a 942.758 milions d'euros, una xifra que suposa un increment del 17,16% respecte al mateix període de l'any anterior i que equival al 92,2% del PIB, un nou rècord històric.

]]> <![CDATA[Damm s'imposa i assumeix el control de Pescanova per reflotar-la]]>

Un grup català controlarà, tot i que de manera indirecta, Pescanova, el cinquè grup pesquer del món. La cervesera Damm va imposar ahir la seva proposta de consell d'administració en una junta d'accionistes clau per al futur de la companyia gallega.

]]> <![CDATA[Liberalització mòbil]]> En un moment en què els operadors mòbils europeus s'afanyen a guanyar dimensió (convidats per la Unió Europea i apressats pels gegants nord-americans, que ja miren cap a Europa) i que el lliure mercat a la Unió és una realitat des de fa una dècada, és un anacronisme que els operadors segrestin els seus clients en els seus mercats d'origen i penalitzin la mobilitat (quina paradoxa!). El consumidor vol i té dret a connectar-se (i trucar) a un preu raonable a qualsevol lloc de la Unió Europea, sense fronteres invisibles però que són ben reals per a la seva butxaca.

]]> <![CDATA[El Prat supera Barajas en viatgers]]> Sorpasso històric de l'aeroport del Prat sobre la instal·lació madrilenya de Barajas. La infraestructura de la capital catalana va registrar durant el mes d'agost 3,9 milions de passatgers, una xifra que suposa un increment del 0,82% respecte al mateix mes de l'any anterior i un nou rècord mensual. A més, el Prat va superar per primera vegada Barajas, que va transportar 3,8 milions de viatgers, un 11,69% menys que l'agost del 2012.

]]>