Seria absurd intentar resumir en un article curt una vida tan llarga i pròdiga com la d'Oriol Bohigas, i com que el vaig conèixer de manera molt propera, només des de l'any 70, prefereixo parlar no des de la nostra proximitat professional, sinó especialment a través dels llarguíssims àpats-tertúlies (des del migdia fins a la matinada) que durant molts anys vam fer amb l'Oriol i un grup d'amics.

Fins a finals del segle XXI la població mundial seguirà creixent, des dels actuals 7.000 milions fins a més d’11.000 milions de persones, distribuïdes en ciutats i  constel·lacions urbanes complexes. Aquest boom demogràfic és pertorbador i molts es pregunten si davant d’un procés d'urbanització d'escala planetària, la dificultat d’abastir sosteniblement d’energia i aliments tanta població és ecològicament plausible.

No va ser fins a la Baixa Edat Mitjana que després de la modernització agrícola van néixer l’artesania, embrió del sector secundari, i el comerç i la banca, com a antecedents del terciari. Amb la globalització, les noves tecnologies estan canviant el panorama socioeconòmic en favor de nous models productius més immaterials i intangibles, i encara que els tres sectors productius convencionals es redistribuiran, en qualsevol cas "la progressiva desmaterialització de les nostres activitats" està consolidant un nou paradigma basat en el cultiu de la feina cognitiva, amb valors com la intel·ligència, la recerca i la creativitat, que hauran de configurar la base de qualsevol nova idea de progrés, amb una primera conclusió: les forces progressistes han de consolidar i assumir una nova hegemonia sociotècnica.