<![CDATA[Ara.cat - Noam Chomsky]]> 10 <![CDATA[La falsa promesa del ChatGPT]]>

Jorge Luis Borges va escriure que viure en una època de grans perills i promeses és conèixer alhora la tragèdia i la comèdia, amb “la imminència d’una revelació” en la comprensió de nosaltres mateixos i del món. Avui els nostres avenços en intel·ligència artificial, presumptament revolucionaris, són en realitat motiu de preocupació i optimisme alhora. Optimisme perquè la intel·ligència és el mitjà amb què resolem els problemes. Preocupació perquè tenim por que la varietat més popular i més de moda de la intel·ligència artificial –l’aprenentatge automàtic (machine learning)– degradi la ciència i corrompi l’ètica a l’incorporar a la nostra tecnologia un concepte greument erroni del llenguatge i el coneixement.

]]> <![CDATA[Tots som... (ompliu l’espai en blanc)]]> El brutal atac perpetrat contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo ha horroritzat el món. Steven Erlanger, corresponsal del New York Times, ha descrit en termes molt gràfics les escenes immediatament posteriors al que molts anomenen l’11 de Setembre francès: “Un dia de sirenes, helicòpters al cel i frenesí informatiu; de cordons policials i multituds angoixades; de nens allunyats de l’escola per portar-los a un lloc segur”.

]]> <![CDATA[Els EUA i Cuba: una història molt poc sagrada]]> L’establiment de relacions diplomàtiques entre els EUA i Cuba ha sigut àmpliament aclamat com un esdeveniment d’importància històrica. John Lee Anderson resumeix, a The New Yorker, la reacció que en general ha suscitat entre els intel·lectuals d’esquerres.

]]> <![CDATA[Un moviment genuí pel canvi social]]> “La guerra és la salut de l’estat”, va afirmar l’escriptor Randolph Bourne en un assaig ja clàssic, escrit quan els Estats Units es van incorporar a la Primera Guerra Mundial: “Automàticament desencadena en tota la societat unes forces irresistibles cap a la uniformitat i cap a la col·laboració apassionada amb el govern, i als grups minoritaris i a les persones que no comparteixen plenament aquest esperit gregari els imposa l’obligació d’obeir... Altres valors, com ara la creació artística, el coneixement, la raó, la bellesa, la millora de les condicions de vida, se sacrifiquen a l’instant i gairebé per unanimitat, i les classes més influents, convertides en agents amateurs de l’estat, no només renuncien a aquests valors sinó que també obliguen els altres a renunciar-hi”.

]]> <![CDATA[Els EUA: l’estat terrorista número u]]> “Ja és oficial: els Estats Units són l’estat terrorista número u del món, i n’estan orgullosos”. Aquest hauria d’haver sigut el titular de la notícia que el 15 d’octubre va publicar en portada The New York Times, amb un encapçalament, però, més suau: “Un estudi de la CIA sobre les operacions encobertes alimenta l’escepticisme respecte a l’ajuda als rebels sirians”. L’article informava d’un estudi fet per la CIA sobre operacions secretes nord-americanes recents per valorar-ne l’eficàcia. La Casa Blanca ha arribat a la conclusió que, per desgràcia, els èxits són tan escassos que cal replantejar-se aquest tipus d’activitats. Segons l’article, Barack Obama va dir que havia demanat a la CIA que fes aquest estudi per veure si trobaven casos en què “finançar insurrectes i subministrar-los armes hagués donat bons resultats en algun país, i no van trobar gran cosa”. Per tant, Obama és reticent a mantenir aquesta mena d’activitats.

]]> <![CDATA[Israel i la política dels fets consumats]]> Com sabem, el 26 d’agost, Israel i l’Autoritat Palestina van acordar un alto el foc després d’un atac israelià contra Gaza que va durar 50 dies i va deixar un rastre de 2.100 palestins morts i immensos paisatges de destrucció. L’acord estipula la fi de les accions militars d’Israel i Hamàs, així com la flexibilització del setge que, imposat per Israel, asfixia Gaza des de fa molts anys.

]]> <![CDATA[L’Estat Islàmic i l'òliba de Minerva]]> No és agradable contemplar els pensaments que li deuen passar pel cap a l’òliba de Minerva a mesura que el sol es pon i ella emprèn la tasca que li pertoca: interpretar l’era de la civilització humana, que ara sembla que s’acosta a un final gens gloriós.

]]> <![CDATA[Malson a Gaza]]> L’objectiu que s’amaga darrere de tots els horrors causats per l’última ofensiva israeliana a la franja de Gaza és simple: pau a canvi de pau, tornar a la norma. A Cisjordània la norma és que Israel continuï la construcció il·legal d’assentaments i infraestructures per integrar tot el que tingui algun valor, mentre arracona els palestins en zones inviables i els sotmet a actes de repressió i de violència. A la franja de Gaza la norma és una existència miserable sota un setge cruel i destructiu administrat per Israel, amb l’objectiu de no permetre res més que la mera supervivència dels seus habitants.

]]> <![CDATA[Els Estats Units i la política a cops de mall]]> A la primera plana del New York Times es publicava, el 26 de juny, la foto d’unes dones que ploraven la mort d’un iraquià assassinat. Era una de les innombrables víctimes de la campanya militar de l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIL), durant la qual l’exèrcit iraquià, armat i entrenat durant molts anys pels EUA, es va esfumar en un tres i no res i va abandonar bona part del país en mans d’uns quants milers de militants, una experiència que no constitueix cap novetat en la història dels imperis.

]]> <![CDATA[Snowden, el delinqüent més buscat]]>

Aquests últims mesos hem rebut unes lliçons molt instructives sobre la naturalesa del poder estatal i les forces que hi ha al darrere de la seva política. I sobre un tema que hi està íntimament relacionat: un concepte tan subtil i diferenciat com el de transparència.

]]> <![CDATA[Les línies vermelles no són el mateix per a tothom]]> L’actual crisi d’Ucraïna és greu i amenaçadora. Tant, que alguns comentaristes l’han arribat a comparar amb la crisi dels míssils cubans del 1962. El columnista Thanassis Cambanis resumeix succintament, a The Boston Globe, el fons de la qüestió: “L’annexió de Crimea per part de Putin representa una ruptura de l’ordre pel qual s’han regit, des de la fi de la Guerra Freda, els Estats Units i els seus aliats: les grans potències només intervenen militarment si tenen consens internacional o si no traspassen les línies vermelles d’una potència rival”.

]]> <![CDATA[Perspectives de supervivència]]> En l’article anterior [publicat a l’ARA el 15 de març] analitzàvem la gran importància que té la seguretat per als responsables polítics; la seguretat, però, del poder estatal i el sector que li dóna suport: un poder privat concentrat en mans d’uns quants. Vèiem també que tot això fa que calgui protegir la política oficial del control popular.

]]> <![CDATA[Seguretat i política d’estat]]>

Un dels principis fonamentals de la teoria de les relacions internacionals és que la màxima prioritat de l’estat és garantir la seguretat. Segons un concepte formulat per l’estrateg de la Guerra Freda George F. Kennan, i àmpliament compartit, el govern es crea “per garantir l’ordre i la justícia al país i fer-se càrrec de la defensa comuna”.

]]> <![CDATA[Les prerrogatives del poder]]>

Quan l'any 2013 arribava a la fi, la BBC va publicar els resultats de l'enquesta de WIN / Gallup International sobre la pregunta: "Quin país creus que és ara la principal amenaça per a la pau?" Els Estats Units van quedar en primer lloc per un marge molt substancial, fins al punt que van obtenir el triple de vots que el Pakistan, que ocupava el segon lloc.

]]> <![CDATA[Què és el bé comú?]]> M'agradaria recordar unes quantes obvietats que tenen a veure amb una interessant categoria de principis ètics: els que són universals no només perquè es professen gairebé sempre, sinó també perquè al mateix temps, en la pràctica, s'incompleixen gairebé universalment.

]]> <![CDATA[Una versió diferent sobre l'Eix del Mal]]> Les principals potències mundials van fer públic el 24 de novembre passat un acord temporal amb l'Iran que obria un nou període de negociacions sobre el seu programa nuclear durant els pròxims sis mesos. Michael Gordon, periodista del New York Times , va escriure: "Segons els portaveus del govern nord-americà, és la primera vegada en gairebé una dècada que s'ha arribat a un acord internacional per reduir de manera significativa el programa nuclear iranià i aturar alguns projectes definitivament". Al cap de poc, els EUA condemnaven severament una empresa suïssa que havia violat les sancions imposades pel govern nord-americà a l'Iran. "L'anunci s'ha fet públic en un moment molt concret i deixa clar que, tot i les negociacions, l'administració d'Obama encara considera que l'Iran ha d'estar sotmès a l'aïllament econòmic", explicava el periodista Rick Gladstone al New York Times .

]]> <![CDATA[Desamericanitzar el món]]> Durant l'últim episodi de la farsa de Washington que ha deixat estupefacte un món desconcertat, un comentarista xinès ha afirmat que si els Estats Units no poden ser un membre responsable del sistema mundial potser convindria que el món "es desamericanitzés" i es distanciés d'un estat canalla (un rogue state ) que, tot i ser el poder militar hegemònic, està perdent credibilitat en altres àmbits.

]]> <![CDATA[La doctrina Obama]]>

La recent picabaralla entre Obama i Putin sobre l'excepcionalisme nord-americà ha revifat el debat obert sobre la doctrina Obama: ¿el president està girant cap a l'aïllacionisme o es convertirà en un abanderat de l'excepcionalisme?

]]> <![CDATA[El mediador sospitós]]>

Les negociacions entre Israel i Palestina que ara tenen lloc a Jerusalem coincideixen amb el vintè aniversari dels Acords d'Oslo. Fer un cop d'ull a les característiques i la trajectòria d'aquells acords ens pot ajudar a explicar l'escepticisme imperant sobre l'actual iniciativa.

]]> <![CDATA[Can civilization survive capitalism?]]> The term "capitalism" is commonly used to refer to the U.S. economic system, with substantial state intervention ranging from subsidies for creative innovation to the "too-big-to-fail" government insurance policy (1) for banks.

]]>