Acomplerta la seva etapa com a ministre de Sanitat i com a rector de la UIMP, Ernest Lluch es va reincorporar de ple a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, amb entusiasme i amb una frenètica dedicació a la investigació històrica. En efecte, entre el 1996 i el 2000 va centrar-se en l’estudi de l’austriacisme, el projecte alternatiu al dels borbònics en la Guerra de Successió d’Espanya, representat per Carles III l’arxiduc i avalat per Anglaterra, les Províncies Unides i l’Imperi.

La capacitat de sorprendre d'aquest país no té límits. Ara, segons l'Institut Nova Història de Catalunya, fundat per l'escriptor Jordi Bilbeny, resulta que ni més ni menys que el Cid, Cristòfor Colom, Marco Polo, Garcilaso de la Vega, Francisco Pizarro, Diego Velázquez, Santa Teresa de Jesús, Miguel de Cervantes i Shakespeare (que serien la mateixa persona), Francisco de Quevedo, Erasme de Rotterdam i Leonardo da Vinci eren catalans. Però vet aquí que una conspiració castellana hauria fet manipular sistemàticament tota la documentació dels arxius per evitar l'evidència. I els promotors de tals "troballes" i els seus seguidors es queden tan amples.

Eva Serra i Puig, nascuda el 1942 i morta ahir, filla de l’historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols, ha deixat una obra historiogràfica cabdal. Professora de la UAB, la UPF i la UB i membre de l’IEC, va centrar el seu treball a explicar els fonaments de la Catalunya moderna (segles XVI i XVII), uns segles que s’anomenaven de decadència i que eren un autèntic erm historiogràfic sobre el qual Pierre Vilar va cridar l’atenció amb la seva Catalunya dins l’Espanya moderna (1964).