<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Joaquim Albareda]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/joaquim_albareda/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Joaquim Albareda]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un historiador perspicaç]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/historiador-perspicac-ernest-lluch-20-anys-assassinat-eta_1_1031914.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/648847d7-6a9a-42b3-aa54-7b2d8960127b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Acomplerta la seva etapa com a ministre de Sanitat i com a rector de la UIMP, Ernest Lluch es va reincorporar de ple a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, amb entusiasme i amb una frenètica dedicació a la investigació històrica. En efecte, entre el 1996 i el 2000 va centrar-se en l’estudi de l’austriacisme, el projecte alternatiu al dels borbònics en la Guerra de Successió d’Espanya, representat per Carles III l’arxiduc i avalat per Anglaterra, les Províncies Unides i l’Imperi.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joaquim Albareda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/historiador-perspicac-ernest-lluch-20-anys-assassinat-eta_1_1031914.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Nov 2020 22:08:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/648847d7-6a9a-42b3-aa54-7b2d8960127b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Lluch al Congrés llegint el torinès La Stampa.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/648847d7-6a9a-42b3-aa54-7b2d8960127b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'Institut Nova Història de Catalunya: fàbrica de 'fake news']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/albareda-institut-nova-historia-catalunya-fake-news_129_1161225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/67218753-aba8-48e4-b0d4-8c231a7de703_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La capacitat de sorprendre d'aquest país no té límits. Ara, segons l'Institut Nova Història de Catalunya, fundat per l'escriptor Jordi Bilbeny, resulta que ni més ni menys que el Cid, Cristòfor Colom, Marco Polo, Garcilaso de la Vega, Francisco Pizarro, Diego Velázquez, Santa Teresa de Jesús, Miguel de Cervantes i Shakespeare (que serien la mateixa persona), Francisco de Quevedo, Erasme de Rotterdam i Leonardo da Vinci eren catalans. Però vet aquí que una conspiració castellana hauria fet manipular sistemàticament tota la documentació dels arxius per evitar l'evidència. I els promotors de tals "troballes" i els seus seguidors es queden tan amples.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joaquim Albareda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/albareda-institut-nova-historia-catalunya-fake-news_129_1161225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Apr 2020 16:48:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/67218753-aba8-48e4-b0d4-8c231a7de703_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un nen darrera d'una gran senyera a Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/67218753-aba8-48e4-b0d4-8c231a7de703_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Des del punt de vista científic l'INHC ens fa recular al temps dels falsaris]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Eva Serra: reconstruir la història col·lectiva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/eva-serra-reconstruir-historia-collectiva_1_2739479.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b4c1e1ce-f7f2-4fbf-a528-4137af4a2a44_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Eva Serra i Puig, nascuda el 1942 i morta ahir, filla de l’historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols, ha deixat una obra historiogràfica cabdal. Professora de la UAB, la UPF i la UB i membre de l’IEC, va centrar el seu treball a explicar els fonaments de la Catalunya moderna (segles XVI i XVII), uns segles que s’anomenaven de decadència i que eren un autèntic erm historiogràfic sobre el qual Pierre Vilar va cridar l’atenció amb la seva <em> Catalunya dins l’Espanya moderna </em> (1964). </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joaquim Albareda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/eva-serra-reconstruir-historia-collectiva_1_2739479.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Jul 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b4c1e1ce-f7f2-4fbf-a528-4137af4a2a44_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Eva Serra: reconstruir  La història col·lectiva]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b4c1e1ce-f7f2-4fbf-a528-4137af4a2a44_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Mor una autora clau per als fonaments de la Catalunya moderna]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[1714: actes i idees]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/actes-idees_1_2936561.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>He llegit (amb certa perplexitat) l'article publicat en aquestes pàgines per Borja Vilallonga sobre "Els orígens intel·lectuals de 1714", explicats en clau de tradicionalisme catòlic. Remarca el pes en l'elit del país d'una "mentalitat catòlica ancorada en uns esquemes poc oberts a les innovacions modernes", per concloure que "el rebuig català a la modernitat es va traduir en un rebuig a l'absolutisme francès […] però no va significar que abracés, ni de bon tros, el model anglès". </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joaquim Albareda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/actes-idees_1_2936561.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Sep 2013 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[300 anys de la Pau d'Utrecht]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/anys-pau-dutrecht_129_2314973.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La signatura de la Pau d'Utrecht (1713), de la qual avui fa 300 anys i que posava fi al llarg conflicte internacional iniciat el 1702 -la Guerra de Successió d'Espanya-, mereix ser considerada des de dos punts de vista.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joaquim Albareda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/anys-pau-dutrecht_129_2314973.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Apr 2013 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
