De l’article de Ko Tazawa (Yokohama, Japó, 1953 - Kobe, Japó, 2022) a l’Avui (20-III-1996). Lingüista, professor, traductor, escriptor, pioner al Japó dels estudis de llengua i cultura catalanes, Creu de Sant Jordi, Ko Tazawa va morir el 25 de setembre. Es va doctorar en filologia catalana a la UB amb una tesi dirigida per Teresa Cabré, presidenta ara de l’IEC, entitat que el va homenatjar.

En saber la notícia de l’assassinat, molta gent, sobretot la gent gran, devia pensar en “l’Incident del 15 de maig del 1932” i “l’Incident del 26 de febrer del 1936”. Eren alçaments liderats per joves militars ultradretans que estaven descontents per l’extrema pobresa de les regions agrícoles i pels polítics corruptes. Van ser assassinats ministres i polítics d’alt nivell. Els alçaments, finalment, van fracassar, però van posar en relleu el poder militar i van augmentar la influència de l’exèrcit sobre la política del país. Per consegüent, la militarització del Japó era inevitable i el país va ser conduït a aquella guerra tràgica.

Quan es van celebrar els Jocs Olímpics del 1964, jo tenia 11 anys i feia 6è de primària. Acabava de tornar a Yokohama procedent de l’illa d’Okinawa, on havia anat per la feina del meu pare i on havia passat uns sis anys. Okinawa era encara sota l’ocupació dels Estats Units. Els cotxes circulaven per la dreta i s’utilitzaven els dòlars americans. Els que veníem del Japó portàvem passaport. Sí, es respiraven encara els rastres de la Guerra del Pacífic, que va acabar el 1945. 

13 de març

El president Torra demana el confinament de Catalunya.

]]> El senyor Lee té 65 anys. Viu a Kobe. Va néixer al Japó però té la nacionalitat de Corea del Sud. Entén el coreà però la seva primera llengua és el japonès. Està casat amb una japonesa. Tenen dos fills.

]]>

L’emperador Hirohito, de l’era Showa, va viure una vida ben singular: fins als 44 anys era un déu i després, un ésser humà. Perquè a l’acabar la Segona Guerra Mundial, a pesar de les moltes atrocitats comeses per l’exèrcit imperial sota el seu mandat als territoris ocupats, el govern d’ocupació no només no el va executar com a criminal de guerra, sinó que el va mantenir en la posició d’emperador, per convertir exitosament el Japó en un baluard contra el comunisme en la Guerra Freda. Això sí, a canvi de la seva declaració que no era un déu sinó un ésser humà. Devia ser una mesura inacceptable, per a les víctimes de les atrocitats. Si els successius governs japonesos els haguessin demanat sincerament perdó, almenys, haurien pogut apaivagar la seva ira, però això no va passar.

]]> El 23 de desembre es va emetre un reportatge d’uns 20 minuts sobre les eleccions del Parlament de Catalunya al canal japonès TBS, que és un dels canals amb més audiència. El programa sol tenir una audiència d’un 12%, que equival a uns deu milions de teleespectadors. Vaig participar en la gravació realitzada a Catalunya durant deu dies com a coordinador, intèrpret i comentarista.

]]> A la secció d’Internacional d’aquest diari del 30 de desembre del 2016 hi va sortir publicat un article titulat “Dimiteix el president d’una empresa nipona pel suïcidi d’una treballadora. Tadashi Ishii abandonarà el càrrec a l’agència de publicitat més gran del país un any després de la mort d’una empleada de 24 anys per excés de feina”. I l’article explica després: “El Japó té una paraula per parlar de la mort per excés de feina, karoshi ”.

]]> “Se celebra el Nadal al Japó?” Aquesta és una de les preguntes que els catalans em fan més sovint. He escrit més d’un cop sobre el Nadal japonès. Ara m’agradaria tornar a fer-ho amb un enfocament diferent.

]]> El nostre fill petit, el Kei (que ja no és tan petit: té 27 anys), va arribar a Barcelona el dia 10. Va venir del Japó expressament per presenciar la manifestació de l’Onze de Setembre. Treballa en un gran magatzem de Tòquio com a cap de la secció gourmands. No és gens fàcil agafar unes vacances d’una setmana si treballes en una empresa japonesa, i ell per venir aquí va haver de fer força hores extres cada dia.

]]>

Fem una enquesta imaginària als turistes japonesos. “Què et sembla Barcelona? Respon omplint l’espai buit de la frase següent amb la paraula que et sembli més adequada: «Barcelona és una ciutat...»” Respostes: “Barcelona és una ciutat espanyola”. (Sí però no. És una ciutat catalana, sobretot, tot i que és tan poc catalana com París és francesa, Nova York és americana o Tòquio és japonesa.) “Barcelona és una ciutat bilingüe”. (Sí, de català i castellà, però en llocs turístics és bilingüe de castellà i anglès.) “Barcelona és una ciutat d’Antonio Gaudi”. (Sí, però hauries de dir Antoni Gaudí. Era català.) “Barcelona és una ciutat gurmet”. (Sí, sempre que sàpigues triar bé entre els moltíssims restaurants que hi ha. Evita sobretot els llocs on serveixen paelles congelades.) “Barcelona és una ciutat poc taurina”. (Sí, hi estan prohibides les corrides de toros. Et recomano els castellers, encara que no hi maten a ningú.) “Barcelona és una ciutat flamenca”. (Bé... La música del contestador automàtic del telèfon d’un amic meu molt català és flamenca.) “Barcelona és una ciutat on gasten molt poca roba a l’estiu”. (Els joves que passegen pels carrers mig despullats són estrangers, normalment. Els autòctons van vestits més discretament.) “Barcelona és una ciutat molt poc original pel que fa a la moda”. (En el sentit que les marques que hi trobes són les mateixes que trobes a Tòquio, sí. Si compressis la roba de les marques locals, però, no podries vantar-te’n amb els amics quan tornis al Japó. Un gran dilema.)

]]> Jo em defineixo políticament com a liberal més proper a l’esquerra que no pas a la dreta. A les eleccions no votaria mai el Partit Liberal Demòcrata, que és el partit en el poder i que no és ni liberal ni demòcrata, però tampoc el Partit Comunista. Començo aquest article així perquè la figura d’emperador és tan ambigua que pot variar segons la posició de cadascú i de la situació política del moment. La Constitució japonesa defineix: “L’emperador és el símbol de l’estat i de la unitat del poble”. Per a la gent com jo és una figura no política i segurament innecessària. Per als dretans, en canvi, és la base per a un Japó segons el model d’abans de la Segona Guerra Mundial.

]]>

El president Obama visita Hiroshima aquest divendres 27 de maig. D’aquesta manera es convertirà en el primer president nord-americà que visita la ciutat. Per què no han pogut fer-ho els presidents anteriors?

]]> Tòquio serà la seu dels Jocs Olímpics del 2020. La satisfacció de ser elegida, però, s’està convertint en un malson per als organitzadors. En primer lloc, perquè s’ha detectat un problema molt sorprenent: no s’havia previst que al nou estadi olímpic hi hagués un peveter olímpic. Sembla mentida, una cosa tan simbòlica! El cas em va recordar aquell gratacel de 47 plantes de Benidorm sense ascensors de la planta 20 cap amunt. Després van tenir un altre problema: l’emblema olímpic va haver de retirar-se i fer-se de nou perquè s’assemblava massa al del Teatre de Lieja.

]]> Fa uns dies, un dels rotatius japonesos més importants, Asahi, amb uns 7 milions i mig d’exemplars de tiratge, va dedicar una pàgina sencera a Barcelona. Quan mitjans de comunicació japonesos parlen de Barcelona se centren gairebé sempre en Gaudí, en els restaurants famosos o més recentment en el procés sobiranista. Aquest cop, però, el tema era totalment diferent: la immigració.

]]>

Si vivim en un pis, tenir un veí que ens molesta és un problema molt greu. Fa molt soroll, embruta l’espai comú, no respecta regles de la comunitat... pot haver-hi diferents maldecaps. Tanmateix, mentre el seu comportament es manté dintre de la racionalitat normal, hi ha sempre possibilitat de negociar. En canvi, si sobrepassa el límit de sensatesa, no és previsible el que farà i és molt difícil posar-hi remei.

]]> El govern japonès ha pres una decisió molt difícil. El reconeixement de la implicació de l’exèrcit imperial nipó en l’esclavitud sexual de milers de coreanes i les disculpes sinceres del primer ministre Abe són dos passos que els revisionistes dretans japonesos no haurien volgut que es fessin mai. Les relacions polítiques entre el Japó i Corea del Sud han sigut tan tenses recentment que perjudiquen les economies dels dos països, en greu recessió, i dificulten la cooperació política a l’Extrem Orient. És una decisió de conveniència, però és un pas endavant. El que ha d’evitar el govern japonès ara és fer-hi matisacions retrògrades per la pressió dels revisionistes. S’ha de deixar dur per l’empatia: ¿com et sentiries si la teva dona o filla fos esclavitzada sexualment per un exèrcit estranger?

]]> La pel·lícula A l’est de l’Edèn, protagonitzada per James Dean, i la novel·la Kane y Abel, escrita per Jeffrey Archer, van tenir molt èxit al Japó, igual que a Catalunya. Estic segur, però, que les interpretacions dels espectadors i dels lectors dels dos països varen ser força diferents, perquè la majoria dels japonesos no són cristians (diuen que el percentatge dels cristians al Japó mai no ha superat l’1%) i no tenen coneixement de la història de la Bíblia en què s’inspiren aquestes obres. El mateix passa amb el Nadal. El celebrem, però no com una festa religiosa.

]]> Aquest any vaig poder ser a Catalunya a la Diada. Hi vaig ser com a observador, sense participar-hi. És imprescindible que em mantingui en una posició neutra per seguir informant del que està passant a Catalunya als mitjans de comunicació del Japó. Per això, quan em demanen si estic a favor o en contra de la independència de Catalunya, em limito a respondre que comprenc molt bé el desig dels catalans d’independitzar-se.

]]>

Es temia, entre la gent de tendència liberal i pacifista, que Shinzo Abe faria una declaració ultranacionalista, emparant-se en la recuperació aparent de l’economia japonesa i en l’alta popularitat del seu govern. Però no ha sigut exactament així.

]]>