Fa gairebé 15 anys que impulsem millores en la qualitat institucional de les nostres administracions amb l’objectiu d’assolir una major complicitat amb la ciutadania i, per tant, una major legitimitat social. Es tracta d’un conjunt de reformes orgàniques com la transparència, la rendició de comptes, l’Administració oberta, la integritat i lluita contra la corrupció, sistemes interns de compliance, etc. Tot plegat es va desplegar amb bon criteri, ja que aquests ingredients de qualitat institucional representaven l’eterna assignatura pendent de les administracions nacionals en comparació amb les dels països més avançats i madurs en el pla democràtic. Passar de la retòrica a la pràctica no ha estat senzill i les administracions han hagut d’invertir un volum extraordinari de recursos per poder implantar aquestes estratègies. El resultat de tot això genera dues paradoxes. La primera: que, de manera sorprenent, els ciutadans corrents han acollit amb absoluta indiferència totes aquestes novetats. La segona: que els esforços organitzatius per complir aquestes noves exigències han anat en detriment de la qualitat dels serveis públics i, en aquests moments, la legitimació social de les administracions públiques està, segurament, en el seu moment més baix en les darreres quatre dècades. En definitiva: hem impulsat uns instruments per gaudir de major complicitat social i el resultat ha estat just el contrari. Posem sobre la taula algunes reflexions sobre el que ha esdevingut durant els darrers anys:

La Generalitat de Catalunya, tot i prestar serveis públics de qualitat, no ha aconseguit durant els últims anys una àmplia legitimitat social. Aquesta falta de sintonia del govern i l'administració pública amb la ciutadania no és tan acusada als països més desenvolupats institucionalment. La gran diferència entre la Generalitat i les administracions dels països més avançats no rau en la qualitat dels seus serveis sinó en la manca de mecanismes de refinament institucional autòctons. El concepte de bon govern va més enllà de la capacitat de gestió dels governs i administracions i agrupa elements ineludibles com la transparència, el retiment de comptes, l'avaluació de polítiques públiques i la clara separació entre les instàncies polítiques i la dimensió tecnocràtica. La Generalitat de Catalunya, tot i que ha dut a terme importants avenços en el denominat govern obert, és clarament deficitària quant a aquests imprescindibles ingredients de qualitat institucional. Un d'ells és el retiment de comptes de les accions de govern cap a la ciutadania. Aquest exercici de seguiment de l'acció de govern que presenta avui el diari ARA és una iniciativa sana i magnífica per informar l'opinió pública sobre els avenços en els compromisos del govern de la Generalitat durant l'actual legislatura. Tanmateix, no deixa de ser una anomalia que aquest exercici de retiment de comptes no el faci per iniciativa pròpia la Generalitat de Catalunya.