La nova estratègia de seguretat nacional espanyola s’adapta als temps que corren, i adopta un llenguatge nou que al sergent Arensivia li sonaria a xinès: resiliència, fake news, big data, ramsonware, cibercrims, crisi climàtica, polarització i fins i tot igualtat de gènere. El que és nou ocupa la major part de la narració, però més enllà d’un seguit de plans, estratègies i la creació d’agències, queden en això, reptes necessaris amb què els militars no tenen gaire cosa a fer.

La crisi del coronavirus ens interpel·la no sols de manera individual o sociològica, sinó també política. Les carències del sistema sanitari espanyol, fruit en gran mesura de les retallades de la dècada anterior, queden patents amb l'escandalosa diferència en la ràtio de morts per coronavirus entre Espanya i Alemanya, independentment de les diferències metodològiques. Quina és la diferència entre Alemanya i Espanya? Segons Datosmacro.com d'Expansión, la despesa en salut a Alemanya va ser del 9,48% del PIB el 2018, 3.879 € per habitant, mentre que a Espanya és del 6,24% del PIB, 1.617 € per habitant. Crida especialment l'atenció que la despesa militar espanyola el 2018 sigui superior a l'alemanya en percentatge del PIB. Segons dades del SIPRI, a Alemanya és de l'1,2% i a Espanya de l'1,3%. Alguna cosa falla.

Aquesta setmana es decideix al Congrés de Diputats com s'aplica el conveni internacional per la prohibició de les bombes de dispersió a Espanya. La proposta del consell de ministres incorpora el que és bàsic i imprescindible del conveni, tal com calia esperar. A l'Estat ja s'aplica des de poc després que el govern central es comprometés a signar-lo en la conferència de Dublín del maig del 2008, on es va acordar el text definitiu.