L'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no passarà desapercebut a la Moncloa. En ple debat intern sobre si convé o no guardar dins un calaix l'avantprojecte de la llei de l'avortament, les enquestes demostren que ja ha passat factura al PP, que cau dos punts en intenció de vot. Concretament els conservadors passen del 34% enregistrat en l'últim CIS electoral, de l'octubre, al 32,1% del que es va fer públic ahir. L'enquesta es va fer entre el 3 i el 15 de gener, pocs dies després del 20 de desembre, el dia en què el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va revelar les claus de la modificació legislativa de l'avortament que pretén passar d'una llei de terminis a una de supòsits més restrictiva que la del 1985.

L'avantprojecte de l'avortament, tal com es va presentar a la Moncloa el 20 de desembre, té els dies comptats. El mateix president Mariano Rajoy va admetre ahir en seu parlamentària que la reforma té "punts controvertits" que se sotmetran a debat. El principal escull amb què toparà serà l'ideòleg de la llei, perquè ahir el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es va mostrar més enrocat que mai en els seus postulats. La sessió de control va servir perquè la manca de sintonia dels barons populars es traslladés a la bancada blava del Congrés. Això sí, amb els matisos de la moderació que sempre traspua Rajoy, que, al cap i a la fi, es va comprometre a legislar la futura llei de l'avortament "amb sensibilitat i delicadesa".

La seu del PSOE ha deixat de ser un lloc hostil per als membres del PSC. Tot ha canviat. Des que el consell nacional dels socialistes catalans va decidir baixar del tren de la consulta, entre Pere Navarro i Alfredo Pérez Rublacaba tot són flors i violes. A Madrid ahir eren conscients que el gir fet pel PSC en el procés català -beneït des de Ferraz- és el que va provocar que dijous es visualitzessin al Parlament les esquerdes al si del partit. Per això el comitè federal del PSOE es va esforçar a donar caliu a la cúpula dels socialistes catalans. Rubalcaba va demanar als seus que facin costat al PSC, tot i que aquesta vegada no va caldre que s'hi esforcés, perquè els barons, sempre tan crítics amb els companys catalans, ahir sí que eren "solidaris" amb ells. Ara el PSC espera que això es plasmi en determinació federal per rendibilitzar una aposta que ha tingut cost intern.

La Zarzuela pensava que el pas del 2013 al 2014 no era un simple canvi d'any, era un canvi de cicle, però la realitat és caparruda i ha fet que aquests primers dies del nou exercici accentuïn l'agonia monàrquica que va començar amb la imputació del gendre del rei, Iñaki Urdangarin, el desembre del 2011. Res feia presagiar que les coses poguessin anar a pitjor, però aquesta setmana la salut de Joan Carles I per poder exercir el regnat amb normalitat torna a estar qüestionada i la infanta Cristina està imputada. La majoria dels experts monàrquics creuen que la casa reial ja no pot fer més experiments amb gasosa i ha d'actuar si no vol desaparèixer. La recepta als mals que pateix la Corona passa per la regència d'un futur Felip VI i la renúncia als drets dinàstics de Cristina de Borbó.

El govern espanyol va consumar ahir el viatge en el temps que publicitava des que va començar la legislatura, i va donar el vistiplau a la legislació de l'avortament més restrictiva de la democràcia. Va enterrar la llei de terminis del 2010, que permetia avortar lliurement fins a la setmana 14 de gestació, per recuperar la filosofia de la llei de supòsits del 1985. Es torna a penalitzar la interrupció de l'embaràs però eliminant una de les tres excepcions que va marcar, al seu dia, l'executiu de Felipe González. Se suprimeix el supòsit de la malformació, i la dona només podrà avortar quan hi hagi un risc clar per a la seva salut física o psicològica i en cas de violació. A més, se'n dificulta l'aplicació amb una sèrie de passos previs. L'ala conservadora del PP guanya la partida protegint la vida del fetus, minvant els drets de la dona i complicant la feina dels metges.