Manllevem la pregunta Qui, si no tu? del lema amb el qual el moviment d’esplais volia provocar els joves monitors en una trobada d’educadors. La intenció era responsabilitzar-los, procurar que prenguessin consciència de la seva responsabilitat personal a l’hora d’educar els infants a les colònies i als centres d’esplai. Aquesta expressió motiva la nostra reflexió en el Dia Mundial de la Joventut, evitant una anàlisi negativa, fins i tot realista, que enumeri les dificultats amb què es troben els joves avui: condicions laborals quan treballen, d’habitatge, ocupabilitat tot i els elevats nivells de formació que han rebut, lleure associat al consum de tòxics... Podríem reflexionar sobre tantes circumstàncies que els limiten, però preferim corresponsabilitzar els adults del seu futur i fixar-nos en les oportunitats que els sorgeixen en el moment actual. 

Tota acció de govern i lideratge rigorosa d’una organització o d’un país destaca per unes prioritats percebudes i per uns fets o accions desenvolupats. Alhora, s’assumeixen força responsabilitats que són pròpies del lloc i que es gestionen ordinàriament sense que siguin destacables. Només amb la perspectiva que dona sentir-se membre de l’Església i sense cap voluntat d’exhaustivitat procurem modestament apuntar prioritats i no prioritats del volgudament autoanomenat Bisbe de Roma.

Aquests darrers estius, la Fundació Pere Tarrés i entitats vinculades organitzem activitats de lleure educatiu per a 35.000 nens i nenes. En aquestes, uns 6.000 infants hi participen becats. Segons un estudi de l’estiu de 2023, un 38% viuen en una situació de pobresa extrema o greu. Per a tots ells, els dies abans de marxar de colònies són una bogeria, cal preparar la bossa o motxilla, costa dormir, tot és il·lusió. Durant l’activitat l’alegria és permanent, les expectatives per a l’endemà al casal d’estiu mantenen l’estat de tensió. Van a la platja, van a una piscina amb tobogans, al vespre o al darrer dia hi haurà una vetllada, es llevaran aviat per fer una bona excursió des de la casa de colònies... Però, com en tot, arriba la consciència que aquella situació excepcional s’acaba. I es comença a viure un moment que per als infants més vulnerables pot ser difícil.

Torna l’estiu, tornen els casals, les colònies i els centenars d’activitats de lleure educatiu que cada any mobilitzen milers d’infants i joves arreu de Catalunya. Aquest estiu, però, serà sensiblement diferent dels anteriors per dos factors radicalment oposats: d’una banda, serà el primer estiu pròpiament postpandèmia, sense restriccions ni limitacions que dificultin el gaudi i la interrelació d'infants i joves; però al mateix temps serà un dels estius més desiguals en molts anys.

Xavier Gual, en un encertat article titulat "M’agrada anar de colònies", a l’Ara Criatures del dissabte 7 d’agost, ens explicava l’experiència familiar agredolça d’aquest estiu passat. Els dos fills havien participat per primer cop en uns campaments amb resultats desiguals. Determinades pràctiques de mal gust per part de monitors adolescents, el vocabulari utilitzat durant l’activitat, els veritables valors de fons que inspiraven alguna de les activitats, etc. no concordaven ni amb els de la família ni amb els que consideraríem positius socialment. 

El ritme vertiginós que ens imposa el dia a dia sovint fa difícil trobar moments per reflexionar i verbalitzar allò que hem viscut i sentit les darreres hores. Crear espais en família per coincidir i compartir les vivències del dia no sempre és senzill. Les jornades laborals, les cada cop més presents videoconferències, les activitats escolars i de lleure, els compromisos solidaris o de voluntariat de cadascú, la logística diària de les tasques domèstiques… De vegades sembla que totes aquestes cites s’encavalquen en la nostra agenda i ens fan arribar al final del dia cansats i sense haver tingut temps per asseure’ns a tenir una conversa tranquil·la amb els nostres.

El lema que encapçala aquestes línies es va utilitzar durant força anys per difondre la campanya de vacances de la nostra entitat. I, un cop més, serà ben vigent una vegada clarificats els criteris sanitaris que condicionaran les properes activitats de vacances marcades per aquesta pandèmia. El Govern ha volgut comptar amb les entitats i agents del sector per definir pautes d’actuació. Se’ns ha demanat destinar força temps a un procés complex basat en requisits sanitaris, i no tant educatius, i en el qual cada nou BOE, molt allunyat de la realitat catalana, ho condicionava tot altre cop. Actualment, estem a l’espera d’una versió definitiva avalada per Protecció Civil i pel Procicat. En tot cas fins ara constatem que existeix la voluntat d’establir mesures més apropades a la realitat. Certament, la remor mediàtica provocada pels condicionants sobre les activitats de vacances no ha ajudat a generar la confiança necessària en les famílies. El món de l’educació en el lleure, en especial els joves monitors i monitores, desitjaríem ser notícia pel treball positiu que portem a terme, en lloc de per l’excepció de l’incident o els riscos que hi pot haver en les activitats educatives que organitzem.

L'entorn socioeconòmic i cultural dels infants, les relacions familiars, la seva experiència a l’escola, tot aquests elements tenen un impacte crucial en les primers etapes de vida fins al punt de repercutir en la configuració de la personalitat i l’orientació vital de cada nen o nena. Com més rica en estímuls sigui aquesta etapa, més bé ens farà sentir i més ens obrirà oportunitats i inquietuds que faran possible una vida més plena. I és en aquest context socioeconòmic i familiar diferent per a cada nen o nena que als infants els ha tocat viure el confinament, la malaltia i, en algun cas, fins i tot pèrdues motivades pel covid-19.