Fa uns mesos vaig publicar un article a l’ARA sobre la possibilitat d’una guerra civil als Estats Units arran de les protestes contra la mort de George Floyd i la reacció policial. Vaig explicar que hi ha diversos factors que fan improbable una guerra civil en aquest país: és un país ric, amb una alta capacitat repressiva (és a dir, forces de l’ordre efectives) i grups ètnics i/o racials dispersos pel país. Els resultats de les eleccions, que en el moment d’escriure aquest article encara no tenen guanyador, ens porten a pensar de nou en la possibilitat d’un conflicte armat. I malgrat que les condicions per a l’esclat d’una guerra civil segueixen sent desfavorables, sí que hi ha elements de la situació actual que la fan potencialment explosiva. Potser no per arribar a l’extrem d’una guerra civil però sí per a conflicte armat de baixa intensitat que tindria costos humans, socials i econòmics elevats. Quins són aquests elements?

¿Anem cap a una guerra civil als Estats Units? Això es preguntava un col·lega de professió aquesta setmana. És una pregunta complicada de respondre perquè les ciències socials no són ciències exactes i malgrat que podem fer anàlisis estadístiques i prediccions, aquestes són només probabilístiques. Sempre pot haver-hi una excepció als patrons de regularitat que hem establert a partir de dades històriques, i, per tant, la resposta no pot ser ni un sí ni un no rotund. Ara bé, què ens diuen els models i els resultats dels estudis empírics sobre guerres civils? D’una banda, una de les regularitats més consistents és que les guerres civils no passen en països rics. A més PIB per càpita, menys probabilitat que en un país hi hagi una guerra civil, i això pot ser degut a diversos mecanismes causals. Un d’ells seria que en països més rics hi ha menys pobresa i per tant hi ha menys gent amb demandes de canvi radical i menys gent que “no té res a perdre” anant a lluitar en una guerra. Un altre seria que, en països rics, l’estat és més fort, les forces de l’ordre tenen més capacitat repressiva i qualsevol intent de rebel·lió pot ser sufocat amb certa facilitat. Malgrat la profunda crisi econòmica que està causant el covid-19, els Estats Units són encara un país molt ric, i és poc plausible que, almenys en el curt termini, la crisi el posi per sota un llindar de pobresa en què una guerra civil sigui altament probable. Això no vol dir, tanmateix, que una crisi econòmica continuada, acompanyada d’un alt nivell d’atur, no pugui portar el país a una situació de molt més risc que l’actual.

Els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils ens han fet rememorar l’horror d’aquest tipus de violència política que el nostre país va patir amb l’activitat terrorista d’ETA durant dècades. A més a més, just abans de les eleccions generals que donarien la victòria al Partit Socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, Espanya també va ser el focus de la violència jihadista, amb els atacs a l’estació d’Atocha de Madrid que deixarien 193 morts i nombrosos ferits.

Aquests dies s'ha parlat bastant de Letònia, ja que el seu primer ministre s'ha pronunciat a favor de l'acceptació de Catalunya com a estat si el procediment a partir del qual es declara la independència és legítim. El ministre Margallo, a part de convocar l'ambaixador letó perquè incités el seu cap de govern a rectificar, ha assegurat que aquest país bàltic i Catalunya són casos completament diferents i que, per tant, no es poden establir comparacions.