En els darrers mesos hem assistit a alguns canvis de rumb en les polítiques europees. Al mateix temps, s'ha anat fent evident que també hi haurà d’haver canvis en algunes polítiques dels Estats Units. En tots dos blocs, el principi de realitat s’imposa a la ideologia i les promeses fetes: desviar-se massa de les tendències globals fa difícil la supervivència.

L’ètica s’ocupa dels principis morals que governen el comportament d’una persona i la manera com actua. En la majoria de civilitzacions, l’ètica ha anat molt lligada a les diferents religions, que donen pautes de comportament a llurs fidels i prescriuen allò que està bé i allò que està malament.

En el moment d’escriure aquest article, la hipòtesi que l’apagada elèctrica a la península Ibèrica hagi estat causada per un ciberatac no sembla pas la més plausible. Red Eléctrica l'ha descartada. Per raons de seguretat de l’Estat, és possible que l’opinió pública no acabi coneixent mai amb detall les causes del desastre, fins i tot si els responsables arriben a aclarir-les. No és qüestió de donar idees a atacants potencials. Ara bé, el que hem viscut podria ser útil com a simulacre del que podria esdevenir-se en cas de ciberatac o, encara pitjor, d’un atac bèl·lic, com per exemple un bombardeig de les infraestructures energètiques.

Tot i la pausa recent en la guerra comercial desfermada pels EUA, és ben viva la qüestió de quines represàlies aranzelàries podria posar la Unió Europea sense tirar-se massa pedres a la teulada. En global, la UE exporta una mica més als EUA que no pas importa dels EUA (el 2023, un excedent positiu del 3% sobre els 1,6 bilions d’intercanvi total). L’excedent s’explica perquè els venem més béns manufacturats dels que els comprem. En canvi, si mirem la balança de serveis (que la Casa Blanca no ha tingut en compte a l’hora d’establir aranzels) importem 109.000 milions d’euros més del que exportem als EUA (dades 2023). Fins aquí, sembla que els europeus no tinguem una posició gaire feble.

Una de les moltes decisions d’impacte que Trump ha pres a l’inici de la seva presidència és la revocació d’una ordre executiva de Biden del 2023 que mirava de reduir els riscos que la intel·ligència artificial (IA) pot comportar per als consumidors, els treballadors, l’economia, la salut pública i la seguretat nacional. L’ordre exigia que els desenvolupadors de sistemes d’IA amb aquests riscos havien de compartir els resultats de les proves de seguretat amb el govern dels EUA. Tot i que era menys exigent, aquest text legal tenia un esperit semblant al del reglament d’intel·ligència artificial (EU AI Act), que va entrar en vigor a la Unió Europea el 2024.

El control sempre ha existit en les societats humanes. Des que apareix una jerarquia, els de dalt controlen els de baix per assegurar-se’n l’obediència i per disciplinar-los, si cal. Fins a l’Edat Moderna, el poder religiós i el poder polític es van repartir el control. Les diferents confessions inculcaven uns valors i unes creences, és a dir, aspiraven a controlar els esperits de les persones. En canvi, el rei o el senyor feudal tenien sobretot interès a controlar-ne els cossos: volien soldats per a la guerra i pagesos per a la terra, i els era relativament indiferent què pensaven els súbdits, mentre no es revoltessin.  

A mitjans d’agost va sortir l’edició 2023 de l’Annual Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com a Classificació de Xangai. Tot i les prevencions de molts acadèmics contra aquesta mena de classificacions, cal admetre que ARWU és la més antiga i més respectada per saber en quina lliga juga una universitat. De fet, ocupar-hi un bon lloc fa que una universitat sigui més atractiva per als estudiants i per als investigadors internacionals.  

La biografia Francesc Cambó: l’últim retrat, escrita per Borja de Riquer, és una obra que explica magníficament l’evolució i els clarobscurs del personatge en el seu context històric. Llegint-la, m’ha anat envaint la sensació que la política catalana fa més d’un segle que gira en una roda de hàmster. En efecte, hi ha paral·lelismes temptadors, per molt que no siguin acurats del tot. Els inicis de Convergència i el desplegament de la Generalitat per part de Pujol recorden els inicis de la Lliga i el desplegament de la Mancomunitat per part de Prat de la Riba. El tàndem Pujol-Roca dels anys 1980 recorda el tàndem Prat de la Riba-Cambó dels anys 1910. L’operació reformista que va intentar Miquel Roca recorda els intents frustrats de Cambó de regenerar Espanya. Les disputes entre els exconvergents/Junts i ERC recorden les que mantenien els lligaires i els republicans catalans. El discurs dels partits espanyolistes del Parlament de Catalunya recorda el lerrouxisme. La gasiveria i la resistència dels successius governs de Madrid, tant del PP com del PSOE, a fer cap concessió significativa a les demandes catalanes recorda l’actitud dels successius governs conservadors i liberals de la Restauració. El paper de Felip VI davant de les demandes catalanes recorda el d’Alfons XIII. El prejudici de Madrid sobre una escola en català que fomenta l’odi a Espanya existeix ara i ja existia aleshores. L’apel·lació a la mobilització pacífica al carrer davant la impotència dels partits catalans s’ha produït recentment i es va produir fa més d’un segle. Si no fos que l’espai d’aquest article és limitat, podríem continuar estona i estona. 

Any 2025. Una família catalana resident a Madrid demana que el seu fill de 5 anys rebi el 50% de l’ensenyament en català a l’escola de Chamartín on estudia i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid sentencia que el nen i tota la seva classe han de rebre el 25% de les classes en català.

En el món universitari el professor que ha supervisat una tesi doctoral s’anomena de vegades el “pare acadèmic” del nou doctor (amb les adaptacions de gènere corresponents si és una professora supervisora o una nova doctora). El terme s’originà als països germànics, on es parla de “Doktorvater” (o de “Doktormutter”). 

Aquests dies ha estat tristament notícia l’atac informàtic patit per la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha inutilitzat tota la seva infraestructura informàtica. En el moment d’escriure aquestes línies, els serveis d’informàtica de la universitat treballen intensament per anar netejant de programari maliciós zones de la xarxa informàtica amb vista a poder-les posar de nou en funcionament. Encara no ha transcendit la naturalesa exacta de l’atac ni els danys que ha fet, tot i que sembla que hi ha tingut algun paper el programari maliciós de rescat, en anglès ransomware. Caldrà esperar que la situació es resolgui per saber com ha anat, però no és sobrer que els ciutadans coneguin més aquesta mena d’atacs.

Afinals de juny al nostre país hem tingut dues notícies tecnològiques de signe contrari. D’una banda, la recuperació del Mobile World Congress ha injectat optimisme, tot i haver-se fet en versió reduïda. De l’altra, però, Catalunya s’estanca en el Regional Innovation Scoreboard, una classificació de regions innovadores que elabora cada dos anys la Comissió Europea. Continuem sent moderate innovator+ (la 7a de 12 categories), mentre que Madrid i el País Basc pugen a la 6a categoria, strong innovator-, i els veïns d’Occitània-Catalunya Nord ocupen la 4a categoria strong innovator+. Espanya és el 16è dels 27 estats de la UE i perd dos llocs respecte de l’any 2019.

Les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC) estan modelant la nostra societat de manera substancial. Dins de les TIC hi ha dues tecnologies destacades pel seu impacte social i les implicacions ètiques que tenen: la intel·ligència artificial (IA) i la ciberseguretat. La IA es proposa nous horitzons i per això planteja nous dilemes ètics. Per la seva banda, la ciberseguretat pretén que el món virtual sigui almenys tan segur com el món físic.

L'estat autonòmic espanyol defineix unes fronteres sinuoses i molt confuses entre les competències que es transfereixen a les autonomies i les que es reserva el poder central. Això origina conflictes de competències sovintejats que acaba dirimint el Tribunal Constitucional. Segons quina sigui la composició d'aquest tribunal en cada moment, la balança s'inclina més o menys cap a la recentralització. El que tenim, doncs, és poc més que una descentralització administrativa on tot és contingent i res no és segur. Per contra, en un estat federal que es mereixi aquest nom, la delimitació de competències entre la federació i els estats federats sol ser clara i irrevocable: en virtut del pacte federal, els estats federats tenen competències realment exclusives que la federació no pot envair. Fins i tot sense pacte federal pot haver-hi un repartiment clar del poder entre el govern central i els governs subestatals: és el cas, per exemple, del Regne Unit, que ha optat per un sistema de devolució pel qual Londres cedeix gradualment poder exclusiu en certs àmbits a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

El confinament ens ha fet veure encara més la importància d’internet i de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). De fet, les empreses d’aquest ram són les úniques que poden encarar el futur immediat amb gran optimisme. ¿A Europa i a Catalunya ens en beneficiarem? Ben utilitzats per a la digitalització, els fons europeus contra el covid-19 hi podrien ajudar.

Al costat de la preocupació per l’emergència sanitària del covid-19, hi ha una inquietud creixent per la retallada de llibertats que comporta la resposta dels estats. Sovint es posa com a model l’eficiència de la reacció de la Xina i d’altres estats asiàtics, que han explotat a fons les tecnologies de la informació i de les comunicacions per seguir els moviments de la població i els contactes dels infectats. Ara bé, els valors europeus són bastants diferents dels d’aquests països i n’és una bona prova el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, que és capdavanter al món en la defensa de la intimitat de la ciutadania. Com veurem, hi ha mitjans tecnològics per fer compatible la privadesa dels ciutadans i la lluita eficaç contra l’epidèmia en la majoria de situacions.

La situació derivada del covid-19 ens ha fet adonar de la importància d’algunes disciplines. D’una banda, esclar, la medicina i la farmàcia, que ens trauran d’aquest túnel. De l’altra, les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), que ens permeten de sobreviure dins del túnel de manera molt més suportable com a persones, com a treballadors i com a empresaris.