La sentència del jutjat contenciós administratiu 5 de Barcelona que ha declarat nuls els projectes de reurbanització dels eixos verds de Consell de Cent i Enric Granados i que ordena retornar la urbanització dels carrers al seu estat anterior, ha suscitat un gran enrenou polític i mediàtic amb posicionaments d’incredulitat. Però més enllà de les consideracions sobre si la sentència és més o menys congruent, convé fer una anàlisi dels seus fonaments principals, per veure si realment té raó des d'un punt de vista jurídico-urbanístic.

El govern de l’Estat i les forces polítiques del pacte de legislatura, primordialment el PSOE, no poden desaprofitar l’ocasió de mostrar la importància de la taula de diàleg sobre l’impròpiament anomenat “problema català”. N'han de fer una oportunitat de modernitzar l’Estat i les seves institucions i de situar les bases per a un nou pacte territorial de desenvolupament –no de blindatge– de la Constitució del 78 en un sentit federal i solidari.

Si en alguna cosa han coincidit les forces polítiques amb representació al nou Parlament de Catalunya és que en el proper mandat s’haurà de donar un protagonisme clau a l’agenda social, sanitària i ambiental.