Sorpresa monumental: el preu del petroli ha estat negatiu per primera vegada a la història. Concretament, el preu del petroli nord-americà WTI (West Texas Intermediate) era, al final del dia 20 d'abril, de -37 dòlars el barril. Que el preu del petroli havia de baixar estava cantat: era només qüestió d’oferta i demanda. La pandèmia del covid-19 ha fet que la gent deixi d’agafar el cotxe, la moto i l’avió, que milions d’empreses d’arreu del món hagin aturat la producció, i, per tant, la demanda de petroli i derivats ha caigut en picat. Els experts calculen que, comparat amb els mesos d'abans del coronavirus, ara es demanen 29 milions de barrils menys cada dia!

6 de març de 2020. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) publica que la taxa de mortalitat del coronavirus Covid-19 és del 3,4%. O sigui, 3,4 de cada 100 persones infectades acaben morint (fins al 5 de març, al món hi havia hagut 3.387 morts i 98.424 casos confirmats). De seguida salten les alarmes perquè aquesta taxa de mortalitat és 34 vegades superior a la de la grip normal! Molts pensen: com que la grip normal mata mig milió de persones anualment arreu del món, si la mortalitat del Covid-19 és 34 vegades superior, aquí pot acabar havent-hi uns 17 milions de morts! Una veritable bogeria!

A la seva obra mestra 1984, George Orwell descriu el funcionament d’un estat distòpic que intenta controlar el pensament dels seus ciutadans. Una de les eines predilectes d’aquesta dictadura és el que anomena la neollengua, que consisteix a dir les coses exactament al revés de com són realment. Per exemple, l’estat parla del “ministeri de la Veritat” per referir-se al ministeri que censura i manipula la informació, del “ministeri de la Pau” per parlar del departament que s’encarrega de la guerra, del “ministeri de l’Amor” per al·ludir els que es dediquen a la tortura i del “ministeri de l’Abundància” per referir-se al que es dedica a gestionar l’escassetat.

Els darrers dies de la campanya electoral havien de ser una marxa militar a favor de la unitat d’Espanya, en què, l’un darrere l’altre, personatges importants del món de la política i l’economia es pronunciarien en contra de la independència de Catalunya. Però una mena de justícia poètica ha fet que, també l’un darrere l’altre, tots aquests pronunciaments es posessin en evidència.

El 29 de juny la candidata a vicepresidenta econòmica de Josep Maria Bartomeu va publicar un article a l’ARA on es referia a mi. Agraeixo a la senyora Susana Monje la deferència i comento sis aspectes del seu article.

Entenc que la gent estigui confosa. Durant anys els economistes ens han dit que els augments dels preus del petroli eren terribles per a les nostres economies (i les nostres butxaques), i ara que el preu ha caigut més d’un 50% en els darrers sis mesos, ens diuen que això també és dolent! En què quedem?

Com cada tardor, aquesta setmana el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han reunit al carrer 19 de Washington experts d’arreu del planeta per discutir la situació econòmica mundial. La meva sensació és que, en general, hi havia nerviosisme: dos dels tres motors que impulsen l’economia mundial tenen problemes potencialment greus i això fa patir els experts.

En les economies de mercat que funcionen, les empreses prenen inversions arriscades. Quan surten bé, es queden amb els beneficis. I quan surten malament, s’empassen les pèrdues. Si les pèrdues són molt grans, fan fallida i tanquen les portes. Així és com el capitalisme elimina les males idees del sistema i es queda amb les bones. De fet, aquest és un dels mecanismes que asseguren que el sistema capitalista és superior a tots els altres sistemes econòmics que han existit fins ara.

Sempre he pensat que no coneixes de veritat una persona fins que no la veus actuar en situacions de crisi personal. Per exemple, la reacció que el marit té el dia que la seva dona li demana el divorci el retrata com a persona. Hi ha homes que reconeixen que han fet les coses malament i corregeixen els seus errors. De vegades aquesta reacció honesta acaba solucionant la crisi. Altres marits reaccionen de manera irada i violenta. El seu enuig sovint els porta a mofar-se de la dona i a insultar-la i a amenaçar-la. En mostrar la veritable personalitat despòtica i abusiva, la imatge que ella té del marit es deteriora i les seves ganes de marxar no fan sinó augmentar.

Finalment, el ministre Montoro i el seu empleat Ángel de la Fuente, exinvestigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, han publicat els seus “comptes territorialitzats”. Després d’una primera lectura, aquestes són les meves reaccions.

Ara resulta que la tarifa elèctrica pujarà un 11,5%. O potser no. El caos, la improvisació i la incertesa tornen a planar pels ministeris de Madrid. Per entendre què està passant, deixeu-me començar descrivint qui i com determina el preu que els ciutadans paguem per la llum.

And the winner is... Lionel Messi!... and Cristiano Ronaldo!... and Víctor Valdés! La cara que ens quedaria a tots si la Pilota d'Or fos compartida per Messi, Cristiano i Valdés és la cara que vam fer tots els economistes ahir quan es va anunciar que el premi Nobel d'economia anava a parar a Eugene Fama, Robert Shiller i Lars Hansen. I no faig el paral·lelisme pel fet que dos d'ells juguen al mateix equip (Fama i Hansen donen classe a la Universitat de Chicago) i l'altre juga a l'equip contrari (Shiller a la de Yale), sinó perquè Fama i Shiller són adversaris intel·lectuals que porten dècades barallant-se al voltant d'un tema: la racionalitat dels mercats financers.