<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Helena Ris]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/helena_ris/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Helena Ris]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Autogestió i resultats en salut]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/helena-ris-autogestio-resultats-salut_129_1459252.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>En un moment en què la sanitat s’ha convertit en una arma de confrontació electoral i la suposada <em> privatització</em> -ara <em>desprivatització</em>- dels serveis sanitaris públics s’ha instal·lat en el debat polític, es compleixen 20 anys de la inauguració de la primera entitat de base associativa (EBA) per a la gestió de serveis d’atenció primària.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Helena Ris]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/helena-ris-autogestio-resultats-salut_129_1459252.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 30 Nov 2016 18:03:37 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Com altres fórmules de col·laboració público-privada, l’autogestió en salut ha estat qüestionada sota el fantasma de la privatització de la sanitat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quin rol ha de tenir la societat civil en la sanitat pública?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/quin-societat-civil-sanitat-publica_1_2859508.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Quan, als anys 80, es va configurar el sistema sanitari actual, es va comptar amb una gran quantitat d’entitats de la societat civil que, durant dècades, havien estat prestant els serveis de salut que l’Estat no podia cobrir per una insuficiència dels recurso*s instal·lats a Catalunya. Eren entitats gestionades sota el dret privat de diferent naturalesa, com ara fundacions, mutualitats o ordes religiosos, les quals es van integrar en la xarxa d’entitats proveïdores del sistema públic de salut de Catalunya que s’estava constituint.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Helena Ris]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/quin-societat-civil-sanitat-publica_1_2859508.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Nov 2014 18:04:36 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sostenibilitat i equitat en el sistema sanitari]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/fronteres-ponts_1_2928752.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L'1 d'octubre el govern de l'Estat va obrir la porta al copagament dels medicaments dispensats en els serveis farmacèutics dels hospitals a pacients que no requereixen ingrés. Abans de l'1 d'octubre, quan va entrar en vigor la resolució del 10 de setembre del 2013, de la Dirección General de Cartera de Servicios del Sistema Nacional de Salud y Farmacia del Ministerio, aquests fàrmacs eren finançats a través del propi sistema nacional de salut.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Helena Ris]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/fronteres-ponts_1_2928752.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 30 Oct 2013 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
