<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Jordi Riera i Romaní]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/jordi_riera_i_romani/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Jordi Riera i Romaní]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Mestres, els primers ciutadans]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/mestres-primers-ciutadans-anna-pages-jordi-riera_129_4035901.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1bf45a36-2e1b-4046-90c2-01c305847cd7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Catalunya té una llarga tradició d’educació progressista i pedagògicament avançada. El moviment de l’Escola Nova (1900-1939) en fou un clar exemple. Aquesta visió àmplia, de confiança en el progrés il·lustrat, travessà conflictes socials, dictadures i guerres. Des de la Mancomunitat de Prat de la Riba passant per la Segona República, el projecte d’un país civilitzat s’activà des d’un eix central i vertebrador: un model d’escola avançat als temps i una aposta clara per la formació dels i de les mestres que l’havien de liderar. No es tractava tant d’aprovar lleis o decrets com de donar suport a noves visions i experiències educatives centrades en l’infant i els joves, i el seu propi procés d’aprenentatge; a la promoció dels viatges com a font d’experiències; a l’ampli reforçament de les beques; a contactes amb la innovació pedagògica a Europa i, evidentment, a l’eix vertebrador de la nostra llengua i cultura, sempre oberta a l’enriquiment intercultural i plurilingüista. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Pagès]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/mestres-primers-ciutadans-anna-pages-jordi-riera_129_4035901.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Jun 2021 17:30:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1bf45a36-2e1b-4046-90c2-01c305847cd7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una mestra de l'escola Virolai llegeix als alumnes durant aquest curs de pandèmia.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1bf45a36-2e1b-4046-90c2-01c305847cd7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Contra la pobresa infantil, una estratègia relacional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/contra-pobresa-infantil-estrategia-relacional_129_1921661.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L’últim informe de Foessa sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, presentat el 13 de març a la Jornada sobre Fractura Social organitzada conjuntament per la Universitat Ramon Llull i Càritas, va posar sobre la taula que la crisi econòmica dels últims anys està deixant moltes seqüeles en la societat catalana. Els processos d’exclusió social s’han intensificat i s’estima que 1,8 milions de catalans viuen avui en situació de pobresa. En concret, es calcula que a Catalunya hi ha 570.000 llars que ja es troben en situació d’exclusió social, de les quals 200.000 viuen una situació de necessitat severa que necessita “una atenció d’urgència”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Riera i Romaní]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/contra-pobresa-infantil-estrategia-relacional_129_1921661.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 15 Mar 2015 21:25:32 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Voluntat de ser]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/voluntat_1_2918933.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Ni la <em>voluntat de plaer</em> segons Sigmund Freud ni la <em>voluntat de poder</em> d'Alfred Adler expliquen avui la voluntat de ser de molt bona part del poble català. Aquesta voluntat col·lectiva d'avui, que vol expressar-se de manera lliure i clara, s'explica molt millor a la llum de la proposta de Viktor Frankl entorn de la <em> voluntat de sentit</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Riera i Romaní]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/voluntat_1_2918933.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Dec 2013 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
