Ara.cat - Dani Rodrik

Aranzels: la fi del model xinès

Dani Rodrik — Wed, 09 Apr 2025 06:00:20 +0000

Des del roserar de la Casa Blanca, el president Trump el va anomenar “dia de l’alliberament” dels Estats Units, però a les fàbriques de confecció de Hanoi i Phnom Penh l’anunci dels seus “aranzels recíprocs” va arribar com una declaració de guerra econòmica.

¿Populisme econòmic contra populisme polític?

Dani Rodrik — Sat, 17 Feb 2018 19:46:29 +0000

Els populistes que ocupen el poder tenen una cosa en comú: consideren que els límits que restringeixen el seu poder soscaven la voluntat del poble. Per a molts, aquesta aversió a les limitacions institucionals s’estén a l’economia, la qual cosa explica per què els populistes sovint són contraris a les agències reguladores, els bancs centrals i les regles del comerç mundial. Però mentre que el populisme en l’àmbit polític és gairebé sempre nociu, el populisme econòmic a vegades pot estar justificat.

Contra la hiperglobalització

Dani Rodrik — Mon, 19 Sep 2016 20:12:14 +0000

La globalització ha aprofundit les diferències econòmiques i culturals entre els que poden treure profit de l’economia global i els que no tenen recursos ni capacitat per fer-ho. Polítics innatistes com Donald Trump han canalitzat el descontentament resultant cap a l’hostilitat contra els forans: immigrants mexicans o polonesos, exportadors xinesos, minories... Necessitem rescatar la globalització de les seves mans, però també dels evangelitzadors que han passat per alt els beneficis d’una forma més moderada de globalització.

El desconcertant cop d’estat de Turquia

Dani Rodrik — Mon, 18 Jul 2016 20:39:34 +0000

ATurquia, el meu país, els cops d’estat militars -reeixits o no- segueixen una pauta previsible. Grups polítics (normalment islamistes) considerats antagònics a la visió de Kemal Atatürk d’una Turquia secular acumulen cada cop més poder. Augmenta la tensió, sovint acompanyada de violència al carrer i, tot seguit, l’exèrcit intervé per exercir les atribucions que, a parer dels militars, els confereix la Constitució: restablir l’ordre i els principis seculars.

Grècia ha votat per la sobirania nacional

Dani Rodrik — Wed, 08 Jul 2015 20:23:37 +0000

Des del moment que els diners canvien de mans, creditors i deutors estan a mata-degolla. Però poques vegades les diferències s’havien expressat d’una manera tan crua -i tan pública- com en el referèndum grec que s’acaba de celebrar.

La confusa defensa del TTIP i del TPP

Dani Rodrik — Sat, 13 Jun 2015 17:42:13 +0000

Després d’anys d’estancament de les negociacions sobre el comerç mundial, els acords regionals -una via per a la liberalització del comerç durant molt de temps inactiva- han tornat encara amb més força. Avui els Estats Units protagonitzen dos megatractats que podrien configurar la futura trajectòria del comerç mundial. L’Acord d’Associació Transpacífica (TPP) està més avançat i, a més dels EUA, inclou onze països que en conjunt generen el 40% de la producció mundial; crida molt l’atenció, però, que la Xina no en formi part. L’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP) amb la Unió Europea és encara més ambiciosa perquè té la perspectiva d’unir dues regions gegants que en conjunt representen la meitat del comerç mundial.

Una classe a part

Dani Rodrik — Mon, 25 Aug 2014 22:00:00 +0000

Els que són molt rics, segons la famosa definició de F. Scott Fitzgerald, “són diferents de tu i de mi”. La seva riquesa els fa “cínics” en aquells casos en què nosaltres som “confiats”, i això els fa pensar que “són millors que nosaltres”. Si aquestes paraules semblen encertades per als temps actuals potser és perquè a l’època en què es van escriure, l’any 1926, el nivell de desigualtat als Estats Units era comparable al d’avui dia.

Piketty i l’esperit del nostre temps

Dani Rodrik — Thu, 22 May 2014 22:00:00 +0000

Últimament, vagi on vagi tothom em pregunta el mateix: què pensa de Thomas Piketty? En realitat, són dues preguntes en una: què pensa de Piketty, el llibre, i què pensa de Piketty, el fenomen?

De debò l'Àfrica s'està transformant?

Dani Rodrik — Tue, 11 Feb 2014 23:00:00 +0000

L'Àfrica subsahariana, durant molt de temps considerada un cas perdut, està experimentant el seu millor creixement des dels anys immediatament posteriors als processos d'independència. Els ingressos inesperats procedents dels recursos naturals hi han ajudat, però la bona notícia també val per als països que no són rics en recursos naturals. Des de mitjans dels 90, països com Etiòpia, Ruanda i Uganda, entre d'altres, han crescut al ritme de taxes pròpies de l'Àsia oriental, i els empresaris i dirigents polítics de l'Àfrica desborden entusiasme sobre el futur del continent.