<![CDATA[Ara.cat - Maria Àngels Viladot]]> 10 <![CDATA[Dels 'altres catalans' als nous reptes]]>

El centenari del naixement de Paco Candel (1925-2025) brinda una oportunitat per reflexionar sobre el seu llegat. Va saber capturar la complexa realitat de la immigració a Catalunya en obres fonamentals com Els altres catalans (1964) i Els altres catalans vint anys després (1985). No només va documentar les vivències dels nouvinguts d'altres regions d'Espanya, ni únicament les dificultats econòmiques i socials que van haver d’afrontar, sinó també el procés d'integració en una societat amb una forta identitat cultural i lingüística. Tot i que les dinàmiques migratòries i els desafiaments d'integració han canviat radicalment des d'aleshores, les controvèrsies continuen sent intenses. 

]]> <![CDATA[Prendre consciència]]> Si ser dona al Primer Món és encara difícil, a la resta del planeta és un veritable malson. Les condicions de misèria del Tercer Món, agreujades pels fenòmens climàtics i la pandèmia del covid-19, empitjora la situació de les dones i de nens i nenes. 

]]> <![CDATA[El pensament ramader]]>

Després de l’enorme pressió exercida per fer-nos visibles, sembla que, finalment, Espanya ens escolta.  

]]> <![CDATA[La prostitució, una qüestió de dignitat]]> En totes les societats i cultures la prostitució ha sigut un fenomen social problemàtic. Problemàtic i controvertit. Aquest març el govern espanyol va presentar el “projecte de xarxa de comunitats autònomes per una vida lliure de dones en situació de prostitució i eliminació del tràfic i explotació sexual infantil i adolescent”. Diguem d’entrada que em sembla d’allò més clar que ens falta una legislació que protegeixi els drets humans de les dones i que impedeixi la prostitució.

]]> <![CDATA[Les dones i la ciència]]>

Avui, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, cal recordar que, des que existeix la ciència, hi ha hagut dones científiques. Han estudiat el cervell humà i els forats negres de l’espai; les estalactites i els cavallets de mar. Les glaceres i la gravetat. La terra i les estrelles. El seu paper ha estat fonamental per entendre i construir el món.  

]]> <![CDATA[Canvi climàtic: cooperació versus individualisme]]> Per primera vegada en la història de la humanitat la nostra espècie està associada a canvis planetaris ràpids i radicals. Els progressos necessaris per fer front als desafiaments mediambientals xoquen amb interessos econòmics i amb una altra mena d’obstacles, cognitius i emocionals.

]]> <![CDATA[Cent anys de la Llei Seca i una reflexió sobre el consum d’alcohol]]>

El 17 de gener de 1920, fa ara cent anys, va entrar en vigor la famosa Llei Seca. Poques vegades una mesura d'intervenció de l'estat ha estat més motivada per raons desinteressades. Es va derogar al cap de 13 anys, quan es va prendre consciència que els efectes perversos de la prohibició de l’alcohol eren molt pitjors que els danys que es pretenien suprimir.

]]> <![CDATA[Resiliència per afrontar la crisi climàtica]]> Segons dades de la NASA, els darrers cinc anys han estat els més càlids que s'han registrat mai. L'Antàrtida i l'Àrtic perden milers de milions de tones de gel cada any i les costes són engolides per un mar que puja de nivell. Tempestes més violentes i pluges intenses es converteixen en la norma a tot el món. L'agost passat un informe especial del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) dels EUA va advertir que l'escalfament global està pressionant sense precedents el subministrament d'aliments al món (Canvi climàtic i Terra, IPCC, 2019). Tots aquests fets deixen ben clar que l’emergència climàtica requereix una resposta interdisciplinària: afecta l’economia, la política, els aliments que mengem, la nostra manera de viure, la salut dels habitants de la Terra i, cada cop més, la nostra salut mental i el nostre benestar.

]]> <![CDATA[Drogues a la beguda]]> El fenomen d'afegir subreptíciament drogues a la beguda d'una altra persona no és un rumor infundat ni cap llegenda urbana. Preocupa a molts països i a casa nostra. Us convido a cercar la investigació de Suzanne C. Swan (professora de psicologia i estudis de gènere de la Universitat de Carolina del Sud) i col·laboradors i donar-hi una ullada. Us quedareu de pedra picada. Dels 6.000 estudiants enquestats de diferents universitats dels EUA, 462 (gairebé un 8%) van dir que havien passat per l'experiència d’haver estat drogats amb Rohypnol i altres substàncies. El 16,8% de les noies que havien estat drogades van afirmar que havien tingut "sexe no desitjat". Un eufemisme matusser per no dir que havien estat agredides sexualment o directament violades. També la majoria van dir que el beuratge el porten els nois i que l'aboquen a les copes de les noies quan no volen anar-se'n al llit amb ells. “A mi a i l'altra noia amb qui havia sortit ens van drogar. Ens vam mig despertar rodejades de tres homes en un pati que hi havia darrere del bar. Només recordo que un em va dir: «Aquesta nit em ficaré a les teves calces»". Les van arrossegar inconscients en un lloc apartat del local i les van violar. I no hi havia cap senyal de violència perquè, esclar, no havien estat forçades. I el que és més greu és que no podien recordar el que havia succeït. Aquestes drogues, a més de potenciar els efectes de l’alcohol, anul·len la voluntat de les víctimes i produeixen amnèsia. L’organisme les absorbeix i les elimina molt ràpidament (passades sis hores desapareixen sense deixar cap rastre, segons apunta l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses).

]]> <![CDATA[El perquè de les 'manades']]> Des del cas de la Manada (la violació grupal d’una noia de 18 anys durant els Sanfermines de l’any 2016), les denúncies per atacs sexuals en grup han anat 'in crescendo'. A Espanya, l’any 2016 es van denunciar 18 agressions sexuals múltiples i l’any 2017 van baixar a 14, però el 2018 es van disparar fins a 60 i a data del 25 de setembre del 2019 ja se n’han comptabilitzat 55. En tots aquests anys, dues de cada tres agressions han estat violacions consumades. El reconeixement d'aquest fet representa només la baula d’inici cap a la recerca de respostes a una complexa cadena de preguntes.

]]> <![CDATA[Maltractaments poc visibles a infants]]> La crueltat de Donald Trump amb les criatures és el que com a psicòloga social m’ha empès a escriure aquest article. Centrem-nos en els refugis per a criatures immigrants prop de la frontera dels Estats Units amb Mèxic. En aquests refugis hi malviuen centenars de nens i nenes separats per la força dels seus pares, acusats d'haver entrat il·legalment als EUA. La Casa Blanca va assegurar públicament que els ubicarien en famílies d'acollida o que farien tot el que fos necessari perquè estiguessin atesos. Tanmateix, segons diferents testimonis, la qualitat de la cura en l'ampli programa de detenció és tremendament deficitària i la materialització del pla d’acollida és extremadament lenta. Més enllà de l’engarjolament en aquests camps, que ja de per si és inhumà i horroritza, què ens diu la investigació psicològica sobre els efectes de separar els infants dels seus pares?

]]> <![CDATA[Canviar el món per sobreviure]]> El món està en hores molt baixes: s’acaben els recursos, s’acaba l’aigua i l’aire respirable; s’extingeixen les espècies i els ecosistemes. Fa uns dies vaig llegir en aquest mateix diari que per tercera vegada s’havien trobat plàstics a la fosa de les Mariannes. Aquests plàstics no són una anècdota sinó que ens revelen la magnitud de la marea d’escombraries que avança pels oceans. Sumem-hi l’escalfament de la Terra pels efectes dels gasos hivernacle. En cinquanta anys, l’increment de la temperatura a Espanya ha doblat la mitjana mundial. Si seguim així, dos terços de la superfície de la Península es convertiran en un desert. Ara l’estació més calorosa dura cinc setmanes més que als anys vuitanta. El canvi climàtic no és un mite, sinó dolorosa realitat i els experts ens diuen que ja no el podem fer recular però que estem a temps d’alentir-lo. Fins i tot d’aturar-lo.

]]> <![CDATA[¿Ens podem permetre ser gracioses, les dones?]]> Antonio Mingote (Sitges, 1919 - Madrid, 2012), humorista i membre de la Real Academia Española, deia que “l’humor és no tenir por a pensar”. Segons aquesta magnífica definició, l’humor no necessàriament ens duu al riure, ni al somriure. L’humor ens mostra que les coses poden veure’s de formes diferents a les acostumades.

]]> <![CDATA[El feminisme, una tasca de per vida]]> Les reivindicacions de les sufragistes pioneres eren molt bàsiques, tan elementals com poder exercir el dret fonamental de votar. D’elles va néixer el feminisme. Com va passar amb el moviment hippie, també el feminisme ha estat i està en el punt de mira mercantil. Fa molta gràcia, o molt poca, segons com es miri, que ja a finals del segle XIX la popular cadena Macy’s creés un kit sufragista a fi que aquelles dones que volguessin manifestar-se poguessin “lluir un barret de guerra, uns pins per al barret, una llanterna, una faixa ampla, dues agulles de pit i una banderola”. I tot pel mòdic preu d’1,68 dòlars. Avui moltes marques de tota mena i productes culturals utilitzen missatges feministes per atraure els compradors. El mercantilisme banalitza i assimila així els moviments que soscaven els fonaments de l’ statu quo social.

]]> <![CDATA[Estudiants, dones: estenent la lluita contra el canvi climàtic]]> En la seva intervenció sobre el canvi climàtic a la COPP24 a Katowice (Polònia, desembre del 2018), l’estudiant sueca de 16 anys Greta Thunberg acusava els líders mundials de “comportar-se com uns nens irresponsables”. No deixeu de veure la seva xerrada TED a Youtube. Durant la Cimera de París del 2015 contra el canvi climàtic (COP21), la Greta va convocar a nivell mundial una vaga pel clima ('climate strike') que va tenir un ressò d’allò més important: “Us heu quedat sense excuses i ens hem quedat sense temps”, deia.

]]> <![CDATA[Al Cèsar el que és del Cèsar]]> L’Església catòlica gestiona al voltant de 116.000 centres sanitaris, d’assistència i beneficència arreu del món. No penso que amb la caritat es puguin vèncer les terribles desigualtats de la humanitat però tampoc no menystinc l’obra que fa l’Església. Per aquest motiu, quan aquesta institució és associada amb paraules com 'pederàstia' o 'robatori' la dissonància cognitiva és tan gran que podria sentir-me doblement descol·locada.

]]> <![CDATA[Dolera, Clotet i les metàfores sobre les dones]]> La polèmica sobre l’exclusió de l’actriu Aina Clotet, a causa del seu embaràs, d’una sèrie dirigida per Leticia Dolera ens convida a analitzar els elements ideològics que limiten les persones; en concret, les embarassades i les mares que treballen.

]]> <![CDATA[La millor edat és la que tens]]> El 1998, en el discurs inaugural del Dia Internacional de la Gent Gran, que se celebra cada 1 d’octubre, el llavors secretari general de les Nacions Unides Kofi Annan va parlar de "la revolució silenciosa". Feia referència al fet que el nombre de gent gran a la societat és cada vegada més elevat i l'esperança de vida cada vegada més llarga, la qual cosa constitueix un dels problemes socials més urgents a resoldre. El silenci segueix present avui dia, tot i que el Banc Mundial ha predit que l'any 2050 el 50% dels espanyols tindran 55 anys o més, ja que a Espanya la mitjana d'edat és més alta que en qualsevol altre país del món, una dada que ha generat el concepte de 'tsunami platejat'. Annan va utilitzar la metàfora que "la vida d’ara s’assembla menys a un esprint i més a una marató". De fet, moltes de les persones grans d’avui dia mai no havien pensat que viurien molt més que els seus pares.

]]> <![CDATA[La cala dels plàstics]]> Fins on arribava la nostra vista, el Mediterrani era una bassa de mercuri. Navegàvem des de Cadaqués en direcció cap al cap de Creus i sort en teníem del ventet, perquè la xafogor ofegava. D’això ja fa unes setmanes. Des de l’estiu passat, era la nostra primera passejada per aquells entorns tan espectaculars. Vam passar per darrere de la Messina i, després, tot costejant, ens vam aturar darrere l’illa de cala Guillola, a l’entrada del Jonquet, un lloc del qual teníem records idíl·lics. Tan sols hi havia algunes embarcacions fondejades i sentíem el dring de les esquelles d’alguns pailebots i, com una tornada, el cant monòton de les cigales. Preciós. Les gavines, amb el seu posat de badoqueria als roquissars i a les lleixes dels penya-segats, se sumaven a la placidesa del moment. I el que era encara més meravellós és que estàvem gairebé sols al mar. Massa sols, de fet: sense musclos, gairebé sense garoines ni tan sols pagellides ni tomàquets de mar. I si bé és totalment cert que el paisatge a gran escala continuava sent espatarrant, gaudir-ne no ens sostreia del desencís i la ràbia que sentíem veient en què s’estaven transformant el fons marí i les caletes. Aquella bellesa paisatgística de la Costa Brava que tant ens identifica als catalans se’ns n’anava en orris cada vegada que tornàvem a abaixar la vista i descobríem un plàstic flotant. Un per aquí, un altre per allà, res, un de tant en tant... l’enrabiada pujava de to.

]]> <![CDATA[La política de l’esperança]]> Des de la Revolució Francesa, el més habitual ha estat pensar que la política es mou entre dos pols oposats, les dretes i les esquerres. Des d’aleshores, la societat ha anat esdevenint més i més complexa i aquesta divisió ja no serveix. El mitjans de comunicació són avui molt potents, les formes de treball han canviat i els procediments polítics també ho han fet. Tanmateix, les desigualtats persisteixen. Encara que, en el calidoscopi de partits, els objectius i les prioritats polítiques són diferents, hi ha maneres perverses de fer política que conreen tant els uns com els altres, tant els que vetllen per l’extensió de les llibertats civils, la igualtat, la lluita contra la corrupció, la protecció del medi ambient i la transformació energètica i l’internacionalisme, com els que s’aferren a les formes tradicionals d’autoritat establertes i a un nacionalisme perniciós de suma zero. Em refereixo a la retòrica de l’amenaça com a forma de governar que, òbviament, desencadena la por entre els ciutadans.

]]>