El 15 d’abril de 1969 Victòria Eugènia de Battenberg moria a la seva residència de Lausana. Feia trenta-vuit anys que, de bracet amb Alfons XIII, havia començat un llarg exili. Només havia tornat a Espanya l’any abans pel bateig del seu besnet i fillol Felip, fill del seu net i fillol Joan Carles. La neta de la reina Victòria va aprofitar l’avinentesa de la presència de Franco per disparar-li a boca de canó “General, aquesta és la darrera vegada que ens veurem en vida. Vull demanar-li una cosa. Vostè que tant ha fet per Espanya, conclogui la seva obra. Designi el rei d’Espanya. Aquesta és l’única i l’última petició que li fa la seva reina”.

Amb aquest títol, “El millor partit de Catalunya”, la revista Nous Horitzons ha dedicat un número especial a commemorar el 80è aniversari de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Més de quaranta persones analitzen l’ADN del partit i les empremtes que ha deixat en la cultura política catalana i en la transformació social del país. Val la pena destacar l’entrevista amb Xavier Domènech amb l’esguard al PSUC del segle XXI, en la qual el cap de colla d’En Comú Podem reconeix el paper de gran príncep (tot manllevant el concepte gramscià que identifica el príncep modern amb el partit polític) que ha jugat el PSUC al llarg de la història de Catalunya.

La primavera del 1976 l’oposició democràtica va fer impossible la continuïtat del franquisme. El rei va cridar a corre-cuita Adolfo Suárez per enterrar-lo abans que l’oposició protagonitzés el canvi democràtic i el deixés sense ofici ni benefici. El 18 de novembre les Corts aprovaven la llei per a la reforma política per 425 vots a favor, 59 en contra i 13 abstencions. Suárez ja podia repenjar el cap a la butaca, relaxar-se i tancar els ulls.