Una de les claus per decantar vots el 27-S serà la batalla del relat polític. A les candidatures que hi concorren sota la bandera de la independència, però també a les que s’ofereixen amb més vehemència com a garantia de la unitat d’Espanya, els interessa polaritzar la campanya al voltant del procés sobiranista. Les forces que propugnen una tercera via, incòmodes en aquest terreny, voldran introduir altres debats, especialment Catalunya Sí que es Pot, que s’esforçarà a ficar el dit a l’ull a Junts pel Sí (JxSí) per les retallades del govern d’Artur Mas. Els de Rabell competiran amb la llista de Raül Romeva per un electorat fronterer d’esquerres que dubta entre sumar-se a la reivindicació d’un nou estat o prioritzar el discurs social.

Els temps, no tan llunyans, en què el PSC representava l’alternativa de govern a l’hegemonia de CiU ja són història. Els socialistes afrontaran les eleccions del 27 de setembre amb un pronòstic més negre, que segons més d’una enquesta es podria traduir en un retrocés que els convertiria en cinquena força del Parlament. Més enllà de l’inexorable desgast dels partits tradicionals, un dels factors que més han influït en l’ensorrament socialista és el procés sobiranista, que ha accentuat les seves contradiccions internes, l’ha dessagnat al territori i l’ha arrossegat cap a un debat en què els defensors d’una tercera via se senten incòmodes. Per encarar la campanya més difícil del seu currículum, el PSC s’ha afanyat a definir el missatge. Ha sigut el partit més matiner a l’hora de presentar el seu programa i ahir ja va exposar els primers materials de la seva campanya.

La polarització entre sobiranistes i unionistes en les eleccions del 27 de setembre amenaça d’engolir l’espai dels que enarboren la bandera d’una tercera via que permeti millorar l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Per no sortir-ne malparada, la candidatura de Catalunya Sí que es Pot intenta fugir de l’eix nacional i arrossegar la partida exclusivament cap al terreny de joc clàssic on competeixen dretes i esquerres. Mentrestant, el PSC i Unió busquen seduir un electorat moderat que desitjaria una entesa amb Espanya. Una aposta, però, que conté un risc: per fer-la creïble, cal que els interlocutors a Madrid hi mostrin predisposició. I el globus sonda del PP sobre una reforma constitucional limitada i dirigida a blindar competències de l’Estat no està fent cap favor a socialistes i democristians.

Presentació en societat de la candidatura unitària Junts pel Sí i primera demostració de força. L’espai triat per a l’acte, al costat de l’hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona, era prou petit per omplir-se sense dificultats, però molt abans de dos quarts de vuit de la tarda, l’hora d’inici, ja es desbordaven les previsions. Aquest cop tot el protagonisme estava reservat als candidats independents: fins a nou membres de les llistes de Junts pel Sí van pujar a l’escenari per explicar les raons que els han portat a acceptar el repte. Representants de CDC, ERC i d’altres forces sobiranistes adherides al projecte s’ho escoltaven des de les primeres files.

¿Quin és el llistó que determinarà si el sí a la independència ha guanyat el 27 de setembre? ¿Amb quin criteri es mesurarà el resultat d’aquest plebiscit revestit d’eleccions? ¿Caldrà que les forces que defensen l’adéu a Espanya sumin més del 50% dels vots o en tindran prou amb la majoria absoluta de diputats al Parlament? L’endemà de signar el decret de convocatòria, Artur Mas va voler deixar clares les regles de joc per interpretar el que diguin les urnes la nit electoral. En l’última legislatura, la reclamació d’una consulta legal i acordada s’ha estavellat contra el no rotund del govern espanyol, que “no ha volgut ni asseure’s a parlar-ne”. Res a veure, va recordar, amb l’actitud de Londres, que va facilitar la celebració d’un referèndum a Escòcia. Si Madrid no deixa més opció que convocar noves eleccions, va raonar Mas, llavors regiran les regles de les eleccions. I aquí la victòria se l’endú qui és capaç d’assolir la majoria absoluta d’escons. En el cas del Parlament, el llindar mínim se situa en 68 diputats.

“Si la majoria és àmplia i sòlida, no patiu, que Europa sempre estarà al costat de la democràcia”. Amb aquest missatge, el coordinador general de Convergència, Josep Rull, va voler injectar optimisme a les joventuts del partit, que ahir van cloure la seva Escola d’Estiu a Sant Esteve de Palautordera. Davant les veus que vaticinen que la comunitat internacional en general i la Unió Europea en particular rebrien amb un cop de porta una declaració unilateral d’independència amb l’estat espanyol a mata-degolla, Rull va mostrar-se convençut que els governs europeus reaccionaran d’una manera o altra en funció dels resultats del 27 de setembre. “La nostra porta al reconeixement és la majoria que siguem capaços de construir”, va dir.

Cap de les paperetes que s’apilaran als col·legis electorals el 27-S s’assemblarà a les que es van imprimir per als comicis del 2012. Ni un sol cap de cartell repeteix, el món civil se situa a la primera línia, dues grans confluències opten a les primeres places, la formació que ha guanyat totes les eleccions catalanes des del 1980 -CiU- ja no existeix i els dos grans partits a l’Estat suaran de valent per no acabar desbordats per forces emergents a dreta i esquerra. El sotrac del procés sobiranista, sumat al reflux de la crisi i a l’erosió dels partits clàssics esquitxats per la corrupció, porta camí de revolucionar el taulell polític català i inaugurar un nou cicle encara imprevisible.

En vigílies de la campanya per a les eleccions del 2012, CiU va estar a punt d’esclatar. CDC no renunciava a escorar el programa cap a l’independentisme, malgrat les resistències dels socis. Un cop més el foc el van apagar Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida en una reunió a soles, en què es van comprometre a continuar junts almenys fins a la consulta. El compromís s’ha complert: la federació ha sobreviscut fins que la disparitat de criteris sobre l’horitzó nacional ha esdevingut irreconduïble, a les portes d’un 27-S que substitueix la consulta. Mentre CDC s’ha instal·lat nítidament en el sí, Unió s’ha refugiat en els grisos.

Fa just dues setmanes Artur Mas va començar a parlar discretament, un per un, amb els seus consellers sobre el seu paper en les eleccions del 27 de setembre i en l’escenari que s’obrirà immediatament després. A bona part d’ells, segons les diverses fonts nacionalistes consultades per l’ARA, els va oferir o bé figurar en les llistes de Junts pel Sí o bé mantenir un lloc en un futur govern de concentració amb els republicans en cas que la fórmula unitària del sobiranisme reeixís a les urnes. L’actual vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, va ser-ne l’excepció: a ella el president de la Generalitat li va oferir una cosa i l’altra, concórrer en una posició destacada el 27-S i, si després es donen les condicions, continuar seient cada dimarts a la taula del consell executiu. És una manera de reivindicar el perfil social de la llista que aportarà CDC a Junts pel Sí -és la titular de Benestar- sense donar peu a lectures en clau successòria, perquè Munté no entra ara per ara -ja es veurà si això canvia en un futur- en les travesses per prendre un dia el relleu de Mas al partit.

El pronunciament públic de Martín Rodríguez Sol en defensa d’una consulta legal va causar desconcert a Madrid. Era el mes de març del 2013 quan el llavors fiscal en cap de Catalunya va concedir una entrevista a Europa Press en què sostenia que “al poble se li ha de donar la possibilitat d’expressar el que vol”. De poc li va servir que dies després volgués matisar-se a través d’un comunicat en què desmentia “qualsevol suport, directe o indirecte, a un projecte secessionista”. El fiscal general de l’Estat, en aquell moment Eduardo Torres-Dulce, va engegar la maquinària per destituir-lo de manera fulminant. Rodríguez Sol, però, va anticipar-se a qualsevol represàlia i va presentar una dimissió que el PP justificava amb l’argument que “un fiscal no pot opinar de política”.

El 16 d’abril del 2013, el Govern va fitxar Joan Iglesias, un inspector d’Hisenda de l’Estat, amb l’encàrrec de definir el futur model d’administració tributària de Catalunya. Dos anys després d’estudiar -amb la col·laboració d’un centenar d’experts- quins models de l’OCDE podrien funcionar a Catalunya, el projecte ja està madur. Ahir, a dos mesos de les eleccions del 27 de setembre, el Govern va organitzar una jornada per explicar els continguts de la proposta, condensada en un total de deu informes i que Artur Mas voldria desplegar en cas que la candidatura Junts pel Sí se’n surti.

El reglament del Parlament permet la creació de subgrups únicament en el si del grup mixt. La fórmula va establir-se arran de les eleccions del 2010, per evitar als quatre diputats de Solidaritat Catalana per la Independència i als tres de Ciutadans haver de conviure al mixt sense cap envà de separació. És el mateix que han acordat fer CDC i Unió al Congrés i al Senat, però no poden copiar l’esquema al Parlament. Aquesta setmana, Jordi Turull (CDC) i Roger Montañola (Unió) han negociat la manera de visualitzar el trencament de CiU en els dos últims plens abans que Artur Mas dissolgui la cambra per convocar les eleccions del 27 de setembre. Ahir van parlar novament i, segons fonts de la negociació, persisteixen certs desacords sobre com concedir veu pròpia a Unió sense trencar el grup que continua compartint amb CDC.

En l’agenda del Parlament estan programades dues sessions plenàries abans que Artur Mas dissolgui la cambra a principis d’agost per convocar les eleccions del 27 de setembre, i Unió les vol aprofitar per marcar perfil. Després que els diputats i senadors de CDC i Unió a Madrid es posessin d’acord per mantenir-se sota el mateix paraigua però cadascú amb el seu subgrup, els democristians volen traslladar ara un esquema semblant al Parlament. Amb aquest propòsit, la direcció d’Unió va encarregar a Roger Montañola negociar amb el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, en quins termes s’ha de fer explícit el divorci a la federació nacionalista en el tram final de la legislatura.

Debat intens entre els membres del secretariat nacional de l’ANC, reunits ahir per decidir com respondre a la crida d’Artur Mas a bastir una candidatura del sobiranisme civil. Va ser una nova reunió maratoniana, que va arrencar a les sis de la tarda i que es va allargar fins a la nit. El debat es va polaritzar al voltant de com respondre a l’emplaçament del president de la Generalitat. Sobre la taula, segons diverses fonts de l’ANC consultades per l’ARA, hi havia la possibilitat de preguntar a les bases de l’entitat arreu del territori. Era una opció que defensaven els partidaris de prendre en consideració la idea de confegir una candidatura unitària del sobiranisme liderada per la societat civil. Però aviat van poder constatar que arribar a un consens seria complicat.

En les hores més calentes del dimecres 17 de juny, després que la direcció d’Unió acordés deixar el Govern i descarregués així el cop definitiu als pilars que havien sostingut durant 37 anys una aliança amb CDC que ja s’ensorrava, Josep Antoni Duran i Lleida va voler curtcircuitar les especulacions que circulaven sobre el seu imminent adéu a la política. “Prou d’intoxicació. No és cert! Cal contrastar abans les notícies, sisplau”, va exclamar des de Twitter. Era l’enèsim cop que sortia a desmentir uns rumors que, en més d’una ocasió, ell havia alimentat.

A les 8.24 del matí, des del compte oficial del Govern a Twitter, es desvelaven els noms dels elegits per Artur Mas per rellevar els consellers d’Unió. A dos quarts d’una del migdia ja prenien possessió: Neus Munté com a vicepresidenta i portaveu del Govern, Meritxell Borràs a Governació, Jordi Jané a Interior i Jordi Ciuraneta a Agricultura. Després de la sortida d’Unió, reticent amb el rumb sobiranista, Mas va treure pit pel seu nou Govern “cent per cent cohesionat” al voltant de la independència. Ara compta amb dotze consellers que defensen “sense cap mena de recança” el sí-sí a la doble pregunta del 9-N.

Últim cop d’efecte d’Artur Mas per intentar replantejar l’esquema del 27-S i ressuscitar el concepte d’unitat sobiranista, ja no vinculat a la simple suma de partits sinó a les entitats civils com a principals protagonistes de l’operació. Recapitulem. El 25 de novembre, setze dies després de les cues als punts de votació del 9-N, Mas solemnitzava a l’Auditori Fòrum la seva invitació a les forces sobiranistes a aplegar-se en una llista conjunta, però la proposta es va estavellar contra el rebuig taxatiu d’ERC. Per taponar les ferides que va deixar aquell pols negociador de finals de l’any passat, el president de la Generalitat i Oriol Junqueras van posar-hi un pedaç: el 14 de gener van validar l’acord d’estabilitat fins a la convocatòria d’eleccions anticipades. I amb llistes separades. Però, pel camí, l’embranzida sobiranista sembla haver perdut gas i ahir, en una conferència a Molins de Rei, Mas va llançar una nova proposta que revoluciona els preparatius del 27 de setembre.

La “separació amistosa” de què parlava dijous Artur Mas per resumir el procés de trencament de CiU prendrà cos també als grups parlamentaris de la federació nacionalista al Congrés i al Senat. Ahir els diputats i senadors de CDC a Madrid van reunir-se a Barcelona amb el coordinador general del partit, Josep Rull, i el vice secretari general de coordinació institucional, Lluís Corominas, per ultimar l’estratègia. Inicialment hi havia sobre la taula la possibilitat de visualitzar el divorci creant dos nous grups a cada cambra. Els reglaments parlamentaris, però, no admeten aquesta hipòtesi, de manera que convergents i democristians estan abocats a compartir grup fins al final de la legislatura, tot i que de facto actuaran per separat.

Artur Mas no va rebre amb gens d’entusiasme la pregunta que el 2 de juny el comitè de govern d’Unió, a proposta del seu secretari general, Ramon Espadaler, va acordar per majoria sotmetre a la consideració de la seva militància: ni avalava el full de ruta que CDC ja ha traçat amb ERC, ni servia per posicionar amb claredat els democristians en el plebiscit del 27-S. L’endemà l’hi feia saber en privat al mateix Espadaler en una reunió al Parlament. Tot i la victòria ajustada dels oficialistes en la consulta de diumenge d’Unió, que posa al límit la relació amb una Convergència ja decidida a incorporar al programa l’objectiu del nou estat, Mas va voler ahir positivitzar els resultats.