La Diada commemora la voluntat de preservar el llarg llegat de lluites en defensa de les conquestes socials i de les llibertats nacionals de Catalunya. Hi evoquem el coratge d’una població que resistí quasi dos anys el setge ferotge de les tropes borbòniques. I, d’igual manera, se’ns hi fa present l’esperit de sacrifici en la defensa del règim constitucional català tan admirat per europeus contemporanis com Voltaire.

En unes declaracions recents, el dirigent d’ERC Gabriel Rufián va advertir que el “principal adversari del procés és Podem, no CDC”. I que eren els republicans qui, en realitat, “sí que podien”. En la qüestió nacional, sens dubte, el partit lila ha rebut de totes bandes. En els platós televisius, la gent del PP i C’s sol acusar els seus dirigents de ser “amics d’ETA” i “proseparatistes” que volen “trencar Espanya”. Des del PSOE els han retret també frustrar un acord d’investidura per anteposar la qüestió nacional -amb l’exigència del referèndum- a la social. En canvi, a casa nostra les invectives van en sentit contrari. Entre altres perles, s’ha acusat Pablo Iglesias de “criptoespanyol” o “anticatalà”. És més, el coordinador de CDC, Josep Rull, va retratar els podemites com un “cavall de Troia” del procés. Des de la seva aparició, el nacionalisme conservador -espanyol i català- ha coincidit a veure’l com un dels seus principals adversaris a batre. La novetat és que ara s’hi sumi un dirigent de l’esquerra independentista.

“La impunitat dels taurons, la culpabilitat de les sardines”. Rosa Luxemburg criticava amb aquestes paraules el biaix selectiu, discriminatori, de la violència punitiva. El dèbil i el fort —deia— reben de les institucions un tracte desigual. Un segle després, la reflexió no ha perdut vigència. Per assenyalar aquesta disparitat de criteri, la criminologia crítica sol parlar del “dret penal de l’enemic”. El que no té manies i aprova nous Codis Penals, o lleis repressives, a mesura que creix la desigualtat i la resistència ciutadana. També existeix, però, un altre dret més silenciós. El “dret penal dels amics”. El que mira cap a una altra banda quan hi ha frau fiscal, el que indulta els grans banquers o els policies condemnats per tortures.

L’absolució aquest dimarts dels acusats per la protesta davant del Parlament de Catalunya ha sigut objecte d’una ferotge andanada d’atacs. La sentència apuntava a la falta de proves per determinar la identitat dels causants dels desordres. El que ha generat més perplexitat, però, ha sigut la generosa interpretació del dret de protesta i la dura crítica al modus operandi dels Mossos d’Esquadra. Els primers indignats han sigut els mateixos membres de la classe política afectada pels fets. Lluny de la tòpica apel·lació al “respecte per les decisions judicials”, CiU, PP, PSC i Ciutadans han sortit en tromba a exigir que es recorri davant del Suprem. L’ofensiva ha unit, també, la majoria de capçaleres de la premsa madrilenya i catalana. En la seva interpretació, és un precedent perillós que pateix d’un excés de “bonisme” i apunta en la direcció incorrecta. Alguns han arribat fins i tot a insinuar que era producte de “jutge- flautes” que “volien carregar-se el sistema”.