<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Jaume Figueras]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/jaume_figueras/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Jaume Figueras]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El Tívoli, de dol per 007]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/tivoli-dol-james-bond-sean-connery-mort_1_2555412.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7f5e3de7-206d-4a8c-97fa-14ef2814eda1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 4 de juny del 1963 s'estrenava al cine Tívoli de Barcelona <em>Agente 007 contra el Dr. No</em>, títol amb què la distribuïdora CB Films havia rebatejat l’original, i més concís, <em>Dr. No</em>. Era costum a l’època valorar el possible èxit d'una pel·lícula segons la resposta dels espectadors la primera sessió matinal de diumenge, en aquell cas, la del dia 9. Sempre a preus més econòmics, aquelles matinals aplegaven els aficionats més fiables abans que se'ls conegués com a cinèfils. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Figueras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/tivoli-dol-james-bond-sean-connery-mort_1_2555412.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 31 Oct 2020 15:53:14 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7f5e3de7-206d-4a8c-97fa-14ef2814eda1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Agent 007 contra Dr. No]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7f5e3de7-206d-4a8c-97fa-14ef2814eda1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Jaume Figueras recorda l'estrena del primer film de James Bond a Barcelona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Doris: The Cannes Day]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/doris-the-cannes-day_129_2675116.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0798c919-f031-4d4e-80c7-f2b307b6dcc2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Ara fa 64 anys, el maig de 1955, Doris Day va estar present al Festival de Canes. ¿Ho recordaran aquesta nit a la gala inaugural? Encara no li deien "la nòvia d'Amèrica". Estava a punt de rodar amb Hitchcock i de ser la parella de Rock Hudson en comèdies en què ella era la soltera virginal i ell el tarambana que l'entabanava, mentre la inefable Thelma Ritter se'ls mirava amb ironia. Per 'Confidències a mitjanit' va rebre la seva única nominació als Oscars i no sempre se la va valorar com actriu. Brillant en drames com 'Love me or leave me' sobre la cantant de jazz Ruth Etting o gran patidora si era víctima de maníacs com Rex Harrison a 'Un crit a la boira' (que va inaugurar el Comedia de Barcelona com a cinema el 1960). I també a la vida real: un dels seus quatre marits, Marty Melchner, la va arruïnar, com recalcaven les revistes de l'època. Ara la seva fortuna tindrà com a hereus els seus nombrosos gats.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Figueras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/doris-the-cannes-day_129_2675116.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 May 2019 17:48:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0798c919-f031-4d4e-80c7-f2b307b6dcc2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'actriu va interpretar una aventurera de l'Oest a 'Calamity Jane' (1953)]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0798c919-f031-4d4e-80c7-f2b307b6dcc2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actriu nord-americana ha mort aquest dilluns als 97 anys]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La noia del pastís]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/noia-del-pastis_129_3040961.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Windsor Palace, Barcelona. Març de 1953. Escolars amb pantaló de golf veuen per primer cop com una noia surt d’un pastís. Era un musical de la Metro on la noia estava en segon terme fins que, un dia, tenia ocasió de cantar darrere un teló mentre una suposada estrella, que no tenia veu ni per cridar un taxi, feia allò que ara en diem <em>playback</em>. I quan Gene Kelly i Donald O’Connor obrien el teló la noia esdevenia l’autèntica estrella i tots els escolars se n’enamoraven. Anys més tard patien en saber que el seu marit, el cantant i actor Eddie Fisher, l’havia abandonat, deixant-la amb un fill d’un any i una filla de dos, Todd i Carrie, per consolar Elizabeth Taylor de la mort del seu tercer marit. Ella, en refinada venjança, va enganxar una foto de la Taylor, aleshores molt grasseta, a la porta de la nevera per obrir-la només en cas d’extrema necessitat. Cara i creu de Debbie Reynolds.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Figueras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/noia-del-pastis_129_3040961.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 29 Dec 2016 19:05:58 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lleugerament Scarlett]]></title>
      <link><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/suplements/rar/rar-scarlett-johansson_1_3857058.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/42d1a6e7-ea7b-4179-95e5-800d02cb354f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>‘Slightly Scarlet’ era el títol molt suggestiu d’un film de gènere negre rodat en un espectacular Technicolor. Es va estrenar com a 'Ligeramente escarlata' al Tívoli de Barcelona l’agost del 1959. La va dirigir Allan Dwan, un cineasta totterreny que va viure 96 anys i va realitzar més de 110 pel·lícules. La més famosa de l’època muda, el 'Robin Hood' de Douglas Fairbanks el 1921.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Figueras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/suplements/rar/rar-scarlett-johansson_1_3857058.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Sep 2015 22:01:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/42d1a6e7-ea7b-4179-95e5-800d02cb354f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Abril del 2011, editorial de moda per a l'edició xinesa de la revista ‘Vogue’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/42d1a6e7-ea7b-4179-95e5-800d02cb354f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Considerada el 2006 per la revista ‘Esquire’ com la dona més sexi del món, Scarlett Johansson ha bastit una sòlida carrera amb directors com Woody Allen, Sofia Coppola o Spike Jonze]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un diamant al melic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/diamant-al-melic_129_3051317.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Quan Anita Ekberg va ser, l’any 1985, a l’<em>Àngel Casas show</em> de TV3, al marge dels tòpics de <em> La dolce vita</em> de Fellini, va comentar els problemes que li havia provocat la seva exuberància, que sovint la convertia en una mera dona-objecte al costat de còmics com Bob Hope, Jerry Lewis o Fernandel.   </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Figueras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/diamant-al-melic_129_3051317.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 11 Jan 2015 22:20:36 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[20 minuts a l’Hotel Ritz]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/minuts-lhotel-ritz_1_2046305.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Març del 1988. Lauren Bacall ve a Barcelona convidada a l’<em> Àngel Casas Show</em> de TV3. La torna era una entrevista prèvia d’uns 20 minuts a <em> Cinema 3</em>. Habitació del Ritz. Conscients que no podíem recórrer al tema “viuda de Bogart”, que inevitablement sortiria en directe al xou nocturn, la conversa pretenia anar per camins cinèfils, però algunes qüestions no li van semblar encertades. Per exemple, si volia desmentir el rumor que no cantava ella a<em> Tenir-ne o no</em>, sinó que feia un <em> playback </em>d’Andy Williams -“Noooo!”-, o desmentir que <em> Com casar-se amb un milionari</em> era la segona pel·lícula rodada en <em> cinemascope</em> -segons ella es va filmar abans que <em>La túnica sagrada</em> però es va estrenar més tard-. Tot dit de manera una mica esquerpa, la veritat. Anys més tard, vam viure en directe la nit dels Oscars del 1996, quan Bacall era la favorita com a actriu de repartiment però el premi va ser per a Juliette Binoche. El gest de disgust va ser indissimulable. Llegenda urbana: en declaracions posteriors, es va referir a l’actriu com a <em>Mademoiselle Brioche</em>. Llegenda? Potser sí. O potser no, sabent com sabíem que era tot un caràcter. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Figueras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/minuts-lhotel-ritz_1_2046305.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 Aug 2014 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
