El govern de Corea, un dels cinc països del món amb millors resultats a PISA, posa en marxa una iniciativa per “redefinir l’educació en l’era digital”, amb una forta inversió pressupostària –uns 700 milions d’euros en tres anys–. A partir de la primavera vinent, s’integrarà progressivament la intel·ligència artificial (IA) a les escoles per a l’aprenentatge de tot el currículum, que vol culminar establint una divisió de treball entre aquest instrument i els docents. L’objectiu, expliquen, és bastir un sistema educatiu més efectiu en el context de canvi de model productiu, més atractiu per als alumnes i més inclusiu.

“Si ens referim a la mera transmissió d’informació, cap universitat té justificada la seva existència des de la popularització de la impremta el segle XV”. Aquesta afirmació la va fer el 1928 Alfred N. Whitehead, que durant quatre dècades va ser catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Cambridge i a la de Londres i una dècada més catedràtic de filosofia a la Universitat de Harvard.

El debat sobre l’escola en el context de la pandèmia i el confinament barreja la seguretat sanitària amb les tres funcions socials de l’educació obligatòria: tenir cura dels infants, generar cohesió social i contribuir al desenvolupament integral de cada nen i nena. Barrejar-ho dificulta prioritzar les decisions a prendre, ara i en el futur.

A aquestes altures de curs, a COU vam estudiar la Primera Guerra Mundial. L’assassinat de l’arxiduc a Sarajevo, els 8 milions de morts entre el 1914 i el 1918... En canvi, no hi va haver ni una paraula sobre la grip espanyola, la pandèmia més important a nivell mundial en cinc segles, que el 1918 va matar uns 50 milions de persones i va canviar la idea de salut pública. No entrava al temari.

“Em semblava que calia salvar per les paraules tot allò que la història, la Història gran, o sigui la dels homes, havia fet imprecís, havia condemnat o idealitzat”.

Fa poc més d’un any, equips directius de vint-i-cinc centres educatius de característiques diverses que són referents de pràctiques d’aprenentatge avançades i de formació per a molts altres centres i milers de docents es presentaven davant la premsa amb responsables de diverses institucions per donar a conèixer una atípica aliança per un sistema educatiu avançat: Escola Nova 21. La iniciativa naixia seguint la crida de la Unesco el 2015 per promoure una transformació educativa a través d’aliances de diversos sectors. En tres anys, explicàvem, el programa es proposa generar una presa de consciència sobre la necessitat de la transformació educativa i de com es concreta, i articular coneixements i procediments existents i crear-ne de nous per fer aquesta transformació possible, des d’un procés de treball conjunt i col·laboratiu que abasti des de cada escola el conjunt de la societat. El suport de la consellera Meritxell Ruiz i del secretari Antoni Llobet i la cooperació amb el món local han estat molt importants per facilitar-ho.

Si segons prenguem unes decisions o altres en educació el nostre país s’assemblarà més a Corea o a Finlàndia, quines triaríem? Molts ens ho hem preguntat aquesta setmana, en el marc del Fòrum Mundial d’Educació, on el secretari general de l’ONU i el director del Banc Mundial han mostrat el model educatiu coreà com la raó principal del creixement econòmic sense precedents d’aquest país.