La política educativa ha de tenir com a propòsit central l’èxit de tot l’alumnat. Hi insistia recentment la sociòloga Aina Tarabini, que recordava que l’èxit educatiu es visualitza en el rendiment acadèmic però també en les trajectòries educatives i en l’adhesió emocional amb el procés d’aprenentatge. Doncs bé, a hores d’ara, la política educativa suspèn en aquest propòsit.

No descobrim res de nou en les dades que indiquen que a Espanya el percentatge de joves que abandonen els estudis sense un títol més enllà de l’ESO continua entre els més alts d’Europa. És una constant que es manté malgrat la significativa caiguda dels últims deu anys, durant el període més dramàtic de la crisi econòmica i de l’ocupació. Sabem també que l’abandonament prematur dels estudis es produeix sobretot entre els col·lectius més vulnerables. A Catalunya, la taxa d’abandonament l’any 2018 va ser del 17,1%; aquest percentatge puja fins al 34% entre els joves estrangers i els fills de famílies amb baix nivell d’estudis.