El 16 d’octubre del 1958, Jaume Vicens Vives, el gran intel·lectual del moment a Catalunya i a Espanya, va pronunciar al Cercle d’Economia una conferència que amb el temps esdevindria mítica i seria una de les fites fundacionals de la institució: El capitán de industria en los últimos cien años. El missatge del discurs de Vicens Vives era tan senzill com potent: si durant el segle XIX la burgesia catalana –Bonaplata i altres, els grans capitans d’indústria– havia jugat un paper clau en el desenvolupament de la Revolució Industrial a Espanya, aquesta mateixa burgesia tenia també molt a dir en la modernització de Catalunya i d’Espanya a mitjans del segle XX, malgrat que el desastre de la Guerra Civil i les cotilles de tot tipus –polítiques i econòmiques– que imposava el règim poguessin semblar una barrera infranquejable.